Veneçuela: La reforma constitucional

per Josep Cruelles [1]

El primer cavall de batalla per a la seva desqualificació ha estat la proposta de reelecció indefinida de la presidència, contra l’anterior fórmula de mandat limitat a una reelecció. El segon ha saltat per sorpresa: incloure a la constitució la jornada setmanal de 36 hores.

Globovisión, RCTV (ara per cable), la majoritària premsa opositora, han combatut aquesta reforma abans de fer-se pública. La conferència episcopal veneçolana ha arribat a qualificar-la de " ...un projecte clandestí que pretén dirigir el país cap al marxisme-leninisme".

L’argument de la reelecció indefinida no dóna gaire de si. L’Estat espanyol, Itàlia i França també l’admeten, mentre que el sistema monàrquic de l’Estat Espanyol i el Regne Unit, a més, garanteix la perpetuïtat dels seus caps d’estat... sense cap elecció.

El contingut de la proposta

Entre altres canvis, a més de la reelecció indefinida, la reforma proposa:

 La prohibició del latifundi. Chávez va explicitar que tot alcalde o governador ha d’identificar els latifundis i obrar en conseqüència.

 La prohibició dels monopolis, sigui quina sigui la forma que adoptin.

 La posada a disposició del poder executiu i comunal del Banc Nacional de Veneçuela. És a dir la pèrdua de la seva autonomia per decidir la política monetària nacional.

 La integració de totes les forces armades en un operatiu únic, que inclourà la guàrdia nacional (que passarà a anomenar-se guàrdia territorial) i les milícies populars. És una clara mesurada destinada a controlar possibles dinàmiques autònomes amb la col·laboració de les milícies.

 La jornada laboral de 36 hores i de 34 de nocturnes, així com la prohibició d’hores extres.

Però el gran bloc de reformes té a veure amb dos conceptes: la Nova Geografia del Poder i l’Explosió el Poder Comunal.

La nova geografia del poder es refereix a l’organització del territori, el seu desenvolupament i, sobretot, les formes de decisió política per a això. La unitat política primària de l’organització de l’estat serà la ciutat. Les ciutats seran integrades per àrees anomenades comunes i aquestes seran integrades per comunitats, nucli espacial bàsic de l’estat socialista. A partir d’aquí hi ha tota una articulació de territoris.

Es pot assenyalar que una de les mesures més importants figura ja a la constitució: la declaració de Caracas Districte Federal. Al marge de ser funcional per abordar el caos de la gran Caracas, té la virtut de treure del camí personatges nefastos, com l’actual alcalde de Chacao (el municipi de la burgesia...), element colpista que maneja la seva pròpia policia, o Juan Barreto, un dels alcaldes chavistes de la dita Dreta Roja corrupta.

L’explosió del poder comunal es concreta en la promoció per l’estat de la participació protagonista del poble, transferint-li poder i creant les millors condicions per a la construcció d’una democràcia socialista. Es reconeixen els consells comunals, consells obrers (i el seu paper en la gestió democràtica de les empreses de propietat social directa o indirecta), consells estudiantils i consells camperols.

S’estableix una llei perquè el poder nacional, els estats i els municipis transfereixin a aquests ens de poder popular els serveis que hauran de gestionar.

Hi ha també apartats importants sobre agricultura i sostenibilitat, protecció del medi ambient, reivindicació de la diversitat multiètnica, construcció del nou teixit productiu...



On se centra el debat?

Existeix un punt feble, o dubtós... Se ha anunciat la discussió i aprovació de la reforma com a un sol paquet i en el termini de 3 o 4 mesos. La dreta i, per motius diferents i justos, una part de l’esquerra, reivindiquen l’aprovació per articles. Com, si no, es pot manifestar la divergència, encara que només sigui amb un article concret? A més, hi ha molt poc temps per a la divulgació i la discussió en les bases.

Qui recollirà les divergències i possibles aportacions? En principi serà l’assemblea nacional, que fins ara s’ha caracteritzat per una unanimitat preocupant. Les primeres i tímides veus que s’han aixecat ja han rebut la desqualificació de Chávez.

Existeix una radical contradicció entre la profunditat de les reformes que s’estan plantejant i la metodologia que s’està utilitzant per a la seva discussió i aprovació.

En realitat, tot això té a veure amb l’ésser o no ésser de la revolució bolivariana. Al marge de la nomenclatura futura dels instruments del poder popular, de la definició de propietat -privada, mixta o socialista-, la salut del procés està en la participació i la capacitat real de decisió de les organitzacions que s’han creat més enllà de l’esporàdica organització de promotors acrítics del sí en el referèndum.