Aturades solidàries a SEAT

per Lluís Rabell

La vaga de fam dels companys de SEAT entra en la seva tercera jornada. Malgrat l’esforç, la moral és bona. I, francament, hi ha motius perquè així sigui. L’activitat al voltant de la caravana és constant... i les emocions, per moments, molt intenses. Aquest ha estat el cas avui, en què la CGT ha promogut aturades de producció als diferents tallers de la factoria en solidaritat amb els vaguistes de fam. Caldrà esperar els resultats del moviment en el tercer torn abans de fer-ne una avaluació definitiva. Ara com ara, però, ja es pot parlar “d’èxit” i d’un esdeveniment que feia anys que no es produïa en aquesta fàbrica.

Al matí, el seguiment de la convocatòria ha estat lògicament desigual tot i que la producció s’ha aturat en algun taller i que, en algun altre, encarregats i supervisors han hagut d’integrar-se a les cadenes per evitar-ne el col·lapse. Cal dir, però, que els companys i companyes que han participat en aquestes aturades ho han fet desafiant les amenaces de represàlies i bravejant una odiosa campanya de les burocràcies d’UGT i CCOO, hostils a qualsevol mobilització. Diego Rejón estimava, en nom de la CGT, que les aturades del primer torn havien afectat un 20% de la producció. La direcció de l’empresa, per la seva banda, ho desmentia, parlant d’un fenomen “imperceptible”. Les aturades del segon torn, amb un seguiment més ampli, han resolt la polèmica. SEAT està vivint un fet excepcional en el moviment obrer dels últims anys: una vaga de solidaritat.

Particularment emotiu ha estat el moment en què un bon nombre dels treballadors i treballadores que han participat en l’acció del matí han abandonat els tallers i s’han apropat a la tanca per saludar i animar els companys en vaga de fam. A la tarda, eren més de dos cents a fer-ho. Un gest tan bonic com valent: cal entendre que el clima d’intimidació que regna a la factoria és molt gran. I l’ERO dels 660 haurà creat un precedent gravíssim, fent que les burocràcies de les centrals majoritàries esdevinguin una mena de temible policia industrial: ara tothom sap que aquesta gent pot fer llistes d’acomiadament i perseguir qualsevol contestació. De fet, deia un company, amb el rebuig d’incorporar al treball els últims acomiadats i acomiadades, assistim a una mena "venjança" de l’empresa i dels dirigents signataris de l’ERO contra aquella gent que n’havia denunciat la il·legalitat davant dels tribunals, que no s’havia sotmès als dictats de la multinacional...

Pel que fa a les mostres exteriors de suport, a la caravana dels vaguistes pervenen missatges de tot arreu de l’Estat. Aquest matí, els companys rebien - fet significatiu i que tan de bo es generalitzi - un càlid correu de la secció sindical de CCOO de la Damm. També ha visitat la caravana una delegació de treballadors de FRAPE. Avui, malgrat tot, algun responsable de Comissions de SEAT s’ha apropat a la caravana per dir que, si bé el sindicat no acompanya la protesta tal com s’està portant, "els seus dirigents segueixen fent discretes gestions prop de la gerència de l’empresa per tal de desbloquejar la situació". En el terreny de la solidaritat més política, els companys van rebre ahir la visita del diputat Joan Tardà, d’ERC. Avui ha estat el torn de l’Albert Escofet, secretari general del PSUC-Viu i també d’en Joan Josep Nuet, senador i dirigent d’EUiA, i Núria Lozano, responsable del món del treball d’aquesta formació. Des de Revolta Global, tot un seguit de camarades, dona suport quotidià als vaguistes i s’esforça per difondre la seva lluita.

Cada dia que passa, aquesta lluita esdevé més important. Avui, ha estat el vector d’un significatiu pas endavant del moviment obrer combatiu i solidari. Que no afluixin ni un instant les mostres d’afecte i suport...

(6/02/2008)