"També la dreta està descontenta de Sarkozy"

per Anna Balcells [1]

Com explicaria el Maig del 68 a un estudiant d’avui dia?

Va ser un esdeveniment internacional -no sols francès-, un dels primers esdeveniments globals. En un mateix any van coincidir França, l’ofensiva dels vietnamites, la Primavera de Praga, el moviment estudiantil de Mèxic... Va ser un esdeveniment internacional i per això va tenir impacte.

Què ha quedat de tots aquells moviments de protesta?

El discurs dominant parla de l’alliberament sexual, el dret de l’avortament, la modernització de la vida quotidiana... Alguns altres pensen que va ser l’última gran victòria social perquè va aconseguir un 30% d’augment del salari mínim. Però, per mi, la conquesta més important és un esperit de rebel·lia i resistència que ha generat una cultura del conflicte. A França aquesta cultura del conflicte ha fet més difícil que en altres països europeus la imposició de reformes liberals. Hem tingut les grans vagues del 1995, del 2003, el rebuig al tractat constitucional de la UE, la victòria dels joves contra la llei de precarietat de l’ocupació, la revolta dels suburbis...

...que han tornat a esclatar amb Sarkozy.

És curiós, Sarkozy va dedicar el seu discurs de campanya electoral [presidencial] a la consigna d’aniquilar el 68. És un discurs d’exorcisme, de por que es torni a repetir, quan no sembla que hi hagi les condicions perquè això passi. La història no es repeteix mai, però hi ha un clima estrany a França, hi ha una crisi social i una mobilització creixent.

Vostè continua reivindicant el pensament marxista. ¿Encara el considera vàlid?

Sí, perquè la lluita de classes continua i amb més duresa que al 68. Ara tenim tres milions d’aturats, set milions de treballadors pobres, cada any hi ha més gent que dina als menjadors assistencials i l’ofensiva de la patronal, amb l’arribada de Sarkozy al poder, s’ha endurit. Marx és potser el primer pensador crític de la mundialització. Va viure la primera globalització de la segona meitat del segle XIX, amb l’aparició del telègraf, el ferrocarril, la navegació de vapor... No n’hi ha prou amb Marx per explicar què és el capital i la seva expansió, però és el punt de partida necessari.

Aviat farà un any de l’arribada de Sarkozy a la presidència de la República. Dijous va comparèixer a la televisió per defensar el seu balanç. Quina valoració en fa?

Sarkozy vol col·locar França en l’òrbita liberal europea i internacional, però potser per l’herència molt llunyana del 68 i del gaullisme està obligat a navegar, a fer concessions. Tothom està descontent: la gent, perquè cau el nivell de vida, i la dreta, perquè li sembla que no afronta amb prou determinació les reformes anunciades, que cedeix, que claudica. Hi ha elements de crisi política. No sé quins efectes tindrà la intervenció a la televisió, que anava destinada a recuperar terreny perdut dins la dreta. Electoralment va guanyar, però els moviments socials, tot i patir cops forts, no estan derrotats del tot.

Vostè és un gran coneixedor de l’Amèrica Llatina. Com interpreta l’ascens de líders populistes d’esquerres com Chávez, Morales, Correa i ara Lugo?

És el resultat de la pèrdua de credibilitat i legitimitat de les polítiques liberals, en particular els efectes desastrosos de les polítiques d’ajustament estructural imposades per l’FMI els anys 80 i 90, a la sortida de les dictadures. Per mi és molt interessant la idea d’experimentar una política a escala continental, d’emprendre un camí de desenvolupament alternatiu al model liberal. És també una oportunitat per pensar un procés de canvi, de ruptura amb la lògica de construcció europea, de tipus liberal.

¿I com veu la desaparició al Parlament italià de l’esquerra històrica, comunista i socialista?

Per nosaltres és una lliçó, confirma el que no volem per a França. En nom del mal menor, Prodi va fer una política social-liberal amb la reforma de les pensions, l’enviament de tropes a l’Afganistan... Ara el mal menor ha estat Veltroni. A França intentem en totes les eleccions mantenir la independència respecte del Partit Socialista.