’No passaran!’

Per Lluís Rabell

Amb aquest crit, adreçat als corruptes i al seu sistema, concloïa ahir al vespre el periodista David Fernández la concentració convocada a la Plaça de Sant Jaume per la Federació d’associacions de veïns de Barcelona (FAVB) i nombroses entitats ciutadanes i associacions - entre les quals destacava el conjunt del moviment obrer, des de les centrals majoritàries fins als corrents de l’esquerra sindical com la IAC, CGT o CObas. Esperonades per la indignació suscitada pels afers de corrupció del Palau de la Música i de l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, unes 1.500 persones van acudir a l’acte, expressant diferents conflictes veïnals oberts amb projectes especulatius endegats per les administracions públiques: aquí, una pancarta denunciava la requalificació del Mini-estadi; allí, es reclamava l’empresonament de Fèlix Millet i que s’anul•lés definitivament el seu projecte d’hotel al carrer de Sant Pere Més Alt; més lluny, es parlava de Can Ricart, del “Forat de la vergonya”, del Pla Caufec...

Des de la tribuna, els diferents parlaments no podien ser més clars: els casos de corrupció que estan sacsejant l’opinió pública no són fets aïllats; no són anomalies dins d’un funcionament democràtic, sinó símptomes d’un sistema basat en l’explotació i d’un model especulatiu que han fet recular el bé públic i l’han sotmès a la cobdícia dels interessos privats. “Anticapitalisme!”. El mot fou pronunciat per Oleguer Bohigas, portaveu de l’Assemblea d’aturades i aturats de Barcelona, com a conclusió d’un parlament en què denuncià “tots els fraus, els legals i els il•legals” a què ens aboca el sistema. “Fins i tot quan s’anuncien mesures per combatre l’atur, com el Pla E del govern Zapatero, resulta que les grans companyies a les quals s’atribueixen les obres públiques subcontracten d’altres empreses... que fan treballar els seus obrers sense contracte laboral”. No podia faltar tampoc la veu del veïnat de Santa Coloma i de la Plataforma en defensa de la Serra de la Marina. No en va els abusos que fonamenten el “cas Pretòria” – i que han dut a la presó l’alcalde socialista de la ciutat al costat de factòtums de l’era Pujol, com Macià Alavedra i Lluís Prenafeta – foren llargament denunciats durant anys per les associacions i moviments ciutadans.

El protagonisme de la societat civil, la seva vigilància i participació activa en els afers públics esdevenen, doncs, cabdals per fer front a una corrupció que heretem de molts anys enrere, i especialment del llarg període en què el creixement econòmic i l’èxit del “model espanyol” es fonamentava en l’especulació urbanística i la bombolla immobiliària. Vet aquí la conclusió que reblaven, llegint a dues veus el Manifest de la FAVB, la seva presidenta, Eva Fernández, i l’actriu Carme Sansa. “I això fa que no n’hi hagi prou amb nous mecanismes de control, sinó que són necessaris canvis profunds en les polítiques de sòl i d’habitatge”.

No deia una altra cosa la pancarta que arborava un nodrit grup de companyes i companys de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, on s’hi podia llegir: “Especulació, privatitzacions, mal govern... CORRUPCIÓ!”. Està en qüestió el neoliberalisme i la seva escomesa contra els interessos col•lectius. Una escomesa que ha subjugat les esquerres, arrossegant-les al fangar de la corrupció o a l’acceptació d’uns paràmetres de gestió cada cop més privatitzada que ha afavorit les pitjors derives. I aquí tenim el gran problema, no esmentat, però latent a la concentració de la Plaça de Sant Jaume: els afers de corrupció de què parlem afecten de manera diferent la dreta conservadora i els partits d’esquerres. Emmotllada en els preceptes neoliberals i afeblits els seus vincles socials després d’anys d’institucionalització, la crisi actual revela sobretot la impotència en què ha caigut l’esquerra. Ahir a la tarda, tota la brutícia del “cas Gürtel” no impedia que el PP, en un alardó de demagògia, mobilitzés un cert nombre de persones “contra la corrupció” - a cobert de banderoles d’aparença neutra, com ara la “Unió de plataformes”.

Molta gent reprenia ahir el clam del veïnat de Santa Coloma, exigint la dissolució del consistori: “Ara el poble!”. Efectivament: una nova embranzida popular a través dels moviments veïnals, sindicals i associatius serà decisiva, no només per defensar el bé públic com reclamava la FAVB, sinó per capgirar el deleteri panorama engendrat per la crisi capitalista i fer possible una nova perspectiva social. Però ni de bon tros n’hi haurà prou amb això. Caldrà fer sorgir una altra esquerra, arrelada en aquest poble i combativa, que esdevingui referent i estri polític de la transformació social. Ara com ara, la dreta més reaccionària encara és capaç de barrejar-se al carrer amb la gent senzilla; encara pot embolcallar el seu discurs enverinat en la indignació general i clamar “contra els partits” – quan en realitat està lluitant contra l’emergència d’un pol polític de consciència anticapitalista. És un avís i un anunci dels temps que s’atansen. La batalla està oberta.

Veure més fotografies en el següent link>>

Vídeos de la concentració>>