Resistències i alternatives populars llatinoamericanes al neocolonialisme europeu

Per Ana M. Montero

L’ Assemblea Bolivariana juntament amb Enlazando Alternatives vam realitzar un taller al FSCAT sobre resistències i alternatives populars llatinoamericanes que va tenir un fort èxit d’ assistència.

Les dues primeres ponències (a càrrec d’ Enlazando Alternativas) es van centrar en els diferents impactes que tenen els TLC i altres politiques neocolonials a la regió.

La companya boliviana de la ONG “Red Vida” ens va explicar la lluita de diferents països per la desprivatització de l’ aigua. En els casos de Venezuela, Bolivia o Ecuador va comentar que s’ havia avançat a nivell constitucional en el reconeixement del dret a l’ aigua però que encara s’ havia d’ aprofundir en aquestes reformes. D’ altra banda, va plantejar el debat sobre la dicotomia públic/privat. El fet que empreses estiguin sota control estatal no vol dir que siguin publiques si no que ho seran en el moment que els propis ciutadans les puguin controlar. Aqueta ponència va ser ampliada amb les informacions de la companya d’ “Ingeniers sense Fronteres” que va explicar mes globalment els impactes de les transnacionals europees a Llatinoamerica.

La part de resistències politiques va ser exposada per el nostre company de l’ Assemblea Bolivariana Cristian Cepeda. La seva ponència va començar amb un curt vídeo on vam poder veure les manifestacions als carrers d’ Hondures front el cop d’ Estat. La ponència es va centrar en l’ ALBA i en una panoràmica política de la situació actual.

Va ser en el debat posterior on vam poder extraure algunes de les conclusions que vam manifestar en l’ Assemblea de Moviments socials del dia següent:

1- En primer lloc, donar recolzament a la convocatòria d’ Enlazando Alternativas: “Cumbre de los pueblos” que es realitzarà del 14 al 18 de maig a Madrid coincidint amb la reunió de presidents i caps d’ estat de la UE, Llatinoamerica i el Carib. Aquesta convocatòria té com objectiu denunciar els abusos comesos arran dels TLC i altres politiques neoliberals de la Unió Europea així com defensar la sobirania dels pobles llatinoamericans i el medi ambient.

2- En segon lloc, en el debat van sorgir intervencions denunciant al Estat terrorista Colombià. Alguns companys van recordar que s’ acabava de trobar una fossa amb més de 2000 cossos de desapareguts politics i, per tant, es fa necessari una denuncia publica i un posicionament de condemna per part dels governs de la UE. 3- També van haver-hi intervencion s apuntant a que s’ havia de exigir la anulació del deute extern dels països llatinoamericans i caribenys.

Així mateix, com en tot bon debat, van sorgir dubtes o preocupacions que convidaven a una reflexió encara més profunda com, per exemple, preguntar-se fins a quin punt el paper d’ algunes ONG impedeix el desenvolupament autònom d’ un país o si es convenient ser excessivament crítics amb els processos revolucionaris que s’ estan produint a Llatinoamerica sense entendre les seves contradiccions i/o complexitats inherents.