Louise Michel i l’actualitat del feminisme revolucionari

Per S.D.

El passat divendres, 5 de març, en el marc de la preparació del Dia internacional de les dones – que enguany celebra el centenari de la seva instauració -, l’Ateneu Rebel va acollir un acte en què es va abordar l’actualitat del feminisme revolucionari i es va reivindicar la figura de Louise Michel i el llegat de la Comuna de París.

Sandra Campañón, en nom de Revolta Global, va fer un repàs a la tradició de la lluita feminista. “Parlar de feminisme revolucionari ve a ser una redundància: el feminisme qüestiona i subverteix l’ordre de dominació existent i apunta cap a la superació de totes les opressions”. La vigència del patriarcat a través dels segles i de diferents modes de producció dona una continuïtat històrica a les diferents manifestacions de resistència de les dones front la dominació dels homes. El feminisme modern pren la seva embranzida sota el capitalisme, paral•lelament al desenvolupament del moviment obrer.

La trajectòria feminista està marcada per importants batalles democràtiques – com el dret de vot de les dones, que en alguns països com França no serà una realitat fins a les acaballes de la segona guerra mundial. Però la lluita de les dones està present, sovint desferma i, en tots els casos, determina la projecció històrica transformadora de tots els moviments revolucionaris del segle XX: des de la revolució russa fins a la revolució social del 1936 a casa nostra. La realitat de la globalització i la crisi de civilització que vivim confereix de nou al feminisme un rol cabdal i transversal en els projectes d’emancipació social.

Sandra Campañón va concloure la seva intervenció assenyalant com, a l’Estat espanyol, les polítiques liberals limiten i qüestionen a cada pas els tímids avenços legislatius en matèria de dependència, de violència de gènere o del dret a l’avortament (encara tipificat com a delicte, malgrat les exigències adreçades al PSOE per part dels moviments feministes) i justifiquen que, el 8 de març, proclamem un cop més la nostra revolta.

Tot seguit, Sylviane Dahan va presentar la figura de Louise Michel. “El nostre company Daniel Bensaïd va donar el nom de Louise Michel a la fundació que, poc abans de morir, va impulsar com a marc de reflexió i encontre de les esquerres combatives. Durant la guerra civil espanyola, dues brigades internacionals – belga i francesa – van arborar també el seu nom. Fins l’any 1916, quan el patriotisme ja havia fet estralls en el si del moviment obrer, tota l’esquerra s’inclinava davant la tomba de Louise Michel, símbol de tots els combats progressistes del segle XIX i precursora de les batalles emancipadores que encara hem de lliurar”.

Mestra d’origen humil, tota la seva dimensió revolucionària apareixerà amb la Comuna de París, que constitueix el 1871 el primer govern obrer de la història. Louise Michel en formarà part com a combatent front la reacció burgesa, com a organitzadora de les dones (que defensaran l’última barricada front les tropes versalleses) i com a símbol de la Comuna davant dels seus jutges, a qui reclama l’honor de ser afusellada com els seus companys. Deportada a Nova Caledònia, treballarà com a ensenyant entre la població autòctona canac i li donarà suport en el seu aixecament contra el colonialisme francès. (A l’epoca, l’esquerra europea encara veia la colonització com una obra civilitzadora de les metròpolis).

Quan per fi pot tornar a França i fins a la seva mort l’any 1905, Louise Michel participarà en tots els combats i farà nombroses estades a la presó: dona suport a les vagues obreres, se solidaritza amb les prostitutes empresonades (la Comuna havia votat per unanimitat l’abolició de la prostitució), pren la defensa de Dreyfus front l’antisemitisme... Anarquista, participa nogensmenys en congressos socialistes. “Però el nom de Louise Michel roman per sempre associat al llegat de la Comuna i al seu programa: l’educació laica, la separació de l’Església i de l’Estat, la redistribució de les riqueses, el dret a un treball digne, a la salut i a l’habitatge, la plena igualtat jurídica entre homes i dones...”.

L’exposició va estar puntuda per cançons de la Comuna. A la fi de l’acte, la companya Sandra Ezquerra va cridar a participar en les accions del 8 de març, en les formacions feministes estatals d’Izquierda Anticapitalista i va donar pas al sopar de dones que cloïa la jornada.