Crònica de l’acte d’homenatge a Barcelona
dissabte 24 d'abril de 2010
Totes les versions d'aquest article:
Per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista
El passat dijous 22 d’abril va tenir lloc, amb més de 150 persones, l’acte d’homenatge a Daniel Bensaïd organitzat per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, amb la participació d’Alain Krivine, Esther Vivas, Josep Maria Antentas, Andreu Coll i Pepe Gutiérrez.
Pepe Gutiérrez, assajista i escriptor, va actuar com a presentador de l’acte i va recordar la importància de la figura de Bensaïd per a la seva generació i per a l’esquerra europea des de 1968 fins a l’actualitat.
Josep Maria Antentas va explicar les principals línies mestres del pensament polític de Daniel Bensaïd, la seva lectura de l’obra de Marx i les influències d’autors com Walter Benjamin en el seu pensament. "Bensaïd solia definir l’obra de Marx com una herència sense propietaris, ni manual d’instruccions, una herència a la recerca d’autors. Crec que també així hem d’entendre la immensa obra que ell ens ha deixat", va assenyalar.
Andreu Coll parlà del paper jugat per Bensaïd en la història de la LCR francesa, de la LCR espanyola i de la IV Internacional: "El millor homenatge que podem fer-li és continuar el seu combat".
Esther Vivas va plantejar la importància de Daniel Bensaïd per als i les militants de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista forjats en l’auge del moviment antiglobalització, per a qui Bensaïd va ser una referència intel.lectual, política i moral incomparable. "Si una cosa ens va ensenyar va ser a no doblegar-se, a no renunciar i a no reconciliar-se amb els vencedors i el seu món... i a ser humils, utòpics, revolucionàries i rebels" va afirmar.
Alain Krivine, figura destacada de l’esquerra francesa, va recordar el paper de Daniel Bensaïd en varis moments clau de la història política francesa de les darreres quatre dècades, en particular durant els esdeveniments de maig de 1968, on Bensaïd va jugar un paper destacat en particular en els debats sobre com estructurar democràticament el moviment, i en el procés de creació del Nou Partit Anticapitalista (NPA), projecte que va contribuir a impulsar amb convicció.
Alain Krivine, antic dirigent estudiantil de maig del 68 és una de les personalitats més destacades de l’esquerra anticapitalista europea dels darrers quaratna anys. Va ser candidat a les eleccions presidencials franceses per la LCR en vàries ocasions, activista en innumerables moviments socials, i avui milita al Nou Partit Anticapitalista (NPA) d’Olivier Besancenot. De 1999 a 2004 fou eurodiputat al Parlament Europeu, des d’on s’oposà a les Directives i Tractats de l’Europa del Capital. És autor de vàries obres sobre política i lluites socials com ara: Questions sur la Révolution (1974), Mai si! Rebels et repentis (amb Daniel Bensaïd) (1988), Ça te passera avec l’âge (2003), Mai 68. Fins et Suites (amb Daniel Bensaïd) (2008).
Daniel Bensaïd fou un dels animadors destacats de Maig del 68. Actualment era membre del Nou Partit Anticapitalista (NPA) d’Olivier Besancenot i un dels intel.lectuals marxistes de referència més rellevant a escala internacional. Professor de filosofia de l’Université Paris VIII. Va ser autor de més d’una trentena d’obres, vàries de les quals traduïdes al castellà com: Cambiar el Mundo (La Catarata, 2003), Marx intempestivo (Herramienta, 2003) Resistencias (Viejo Topo, 2005), Trotskismos (Viejo Topo, 2005), Clases, plebes, multitudes (El Perro y La Rana, 2006), Elogio de la política profana (Peninsula, 2009).
La seva obra comprèn una gran diversitat de temes com ara l’estudi del pensament de Marx (al qual ha dedicat diverses obres) i Walter Benjamin, l’anàlisi d’autors com Bourdieu, Badiou, Derrida o Foucault, les transformacions de la sobirania, la política i l’Estat en el marc del procés de globalització, el nou imperialisme, el balanç de la trajectòria del moviment obrer del segle XX, o les promeses de futur que encarna el moviment altermundialista. En els seus darrers llibres va polemitzar amb autors contemporanis com Antonio Negri o Holloway, o els "nous filòsofs" com Bernard Henri-Lévy o André Glucksmann, entre d’altres.
Les obres de Daniel Bensaïd han estat traduïdes a més d’una desena de llengües. Inclouen els següents llibres: Mai 68. Une répétition genérale (1968, amb Henri Weber), Le deuxième Soufflé. Problèmes du mouvement étudiant (1969, amb Camille Scalabrino), Portugal, une révolution en marche (1975, amb Charles André-Udry i Michael Löwy), La Révolution et le Pouvoir (1976), Les Haillons de l’utopie (1980), Stratégies et Partits (1987), Mai si!1968-1988. Rebelles et repentis (amb Alain Krivine, 1988), Moi, la Révolution (1989), Walter Benjamín, sentinelle messianique (1990), Jeanne de guerre lasse (1991), La Discordance des Temps (1995), Marx l’intempestif (1995), Le Pari Mélancolique (1997), Le retour de la question sociale (1997, amb Christophe Aguiton), Leur gauche et la notre. Lionel qu’as tu fait de notre victoire? (1997), Éloge de la résistance a l’air du temps (1999), Qui est le juge? (1999), Contes et legendes de la guerre éthique (1999), Le sourire du spectre (2000), Les irreductibles, Théoremes d ela résistance à l’air du temps (2001), Résistances. Essai de Taupologie genérale (2001), Passin Karl Marx (2001), Les Trotskismes (2002), Changer le monde (2003), Le nouvel internationalisme (2003), Une lente impatience (2004), Fragaments Mécreants (2005), l’edició crítica de La Question Juive de Karl Marx (2006), Les despossedés (2007), Éloge de la politique profane (2008) i Un nouveau théologicien: Bernard Henri-Lévy (2008), Marx et les crises du capitalisme (2009) i Marx, mode d’emploi (2009).
Video de la conferència Maig de 1968-Maig de 2008 a Barcelona amb Daniel Bensaïd, Esther Vivas, Miguel Romero i Jordi Dauder (29/04/2008).
Articles sobre Daniel Bensaid de: Josep Maria Antentas, Esther Vivas, Jaime Pastor, Andreu Coll, Miguel Romero, Salvador Lopez Arnal.
Notícia sobre la mort de Daniel Bensaïd: La revolución pierde a su estratega (Público 13/01/10).