Com la família reforça l’opressió sexual

Estela Fernández

En els últims anys està d’actualitat quotidiana la violència contra les dones, generalment a l’entorn familiar. Des de les institucions s’intenta abordar el tema i donar respostes que minimitzin les repercussions nefastes que aquesta violència té per a les dones. De totes les mesures preses fins ara la més significativa és la Llei Integral contra la violència de gènere.

Malgrat tot, les agressions no desapareixen i persisteix, en una gran part de la societat masculina, i també femenina, la tendència a l’exculpació de l’agressor i a culpabilitzar la víctima, fins i tot en algunes sentències: “ella s’ho deu haver buscat”, “alguna cosa deu haver fet”, “era provocativa”... En el millor dels casos hi ha una resposta solidària, de denúncia i de demanda de solucions.

Avui encara no s’entreveu una solució que a mig o llarg termini pugui acabar amb les agressions a les dones, i és així perquè en cap cas no s’analitza quina és la seva causa i el seu origen psicològic i sociològic.

Sexe i gènere

Quan parlem de “gènere” ens referim als aspectes psicològics, socials i culturals que se l’assignen a cada sexe i que varien segons les societats, el temps i el lloc on es desenvolupen. Es simbolitza lingüísticament i cultural en “masculí”, home, i “femení”, dona. És a dir el gènere és una construcció social i cultural que es fa en base a la diferència biològica. Aquestes construccions socioculturals es tornen en desigualtat social donant lloc a relacions de poder entre homes i dones. Aquesta desigualtat es aprofitada pels homes per posar en desavantatge les dones en unes relacions de sotmetiment donant origen a la “opressió sexual”.

Aquestes relacions de poder s’aprehenen en el procés de socialització, començant a la família i continuant en altres institucions, escola, església...

Origen de la opressió sexual

Al llarg de la historia, les persones s’han organitzat de diverses formes per garantir tant la producció d’aliments com la reproducció de la pròpia espècie; ambdues activitats són la base del desenvolupament de la humanitat. L’antropòleg Lewis Morgan situa que la unitat bàsica de les societats primitives no era la família sinó el clan. Aquestes societats tenien una estructura matriarcal basada en el dret matern. La producció del clan era col•lectiva i el seu producte era compartit de manera equitativa. Hi destaca l’alt estatus social i la important autoritat de les dones en contrast amb el baix nivell en el patriarcat de les societats posteriors.

Engels, a “L’origen de la família, la propietat privada i l’estat” (1884), accepta els tres nivells de l’evolució de la societat: primitivisme, barbarisme i civilització, als que corresponen tipus d’activitat econòmica diferents, i explica que és en aquesta última etapa del desenvolupament social quan sorgeix la divisió del treball entre les persones i quan l’opressió de la dona es manifesta en la seva totalitat.

Sempre segons Engels, l’important desenvolupament en la producció, especialment en la ramaderia i l’agricultura, va permetre acumular més fortuna, la qual cosa va comportar noves relacions socials que van canviar les relacions de gènere. La riquesa va passar de ser col•lectiva a ser privada i a pertànyer a l’home. La dona, reproductora de noves vides, va començar a ser intercanviada per productes de valor, és a dir, a ser comprada.

El dret matern i la filiació femenina van ser substituïts per la filiació masculina i el dret hereditari patern, donant origen a la família patriarcal que juntament amb el pas del matrimoni sindiàsmic a la monogàmia assegurava la fidelitat de la dona, i conseqüentment, la paternitat dels fills; la dona és lliurada sense reserves al poder de l’home; quan aquest la mata, no fa més que exercir el seu dret.

Veiem doncs que l’opressió de la dona sorgeix amb la implantació de la família patriarcal i monògama, el desenvolupament de la propietat privada, la conseqüent divisió del treball, i la creació de les superestructures estatals que van aparèixer per protegir l’esmentada propietat privada.

Canvis amb el capitalisme

Sota el capitalisme, la dona accedeix al treball fora del marc familiar i es creen les condicions per superar la divisió del treball entre homes i dones, però lluny de suposar una millora, la situació empitjora. A més de l’explotació que pateixen homes i dones, aquestes han de suportar una doble jornada, el seu treball productiu és secundari i socialment poc valorat, el seu treball a la llar no és reconegut o és silenciat (la meva mare no treballa), la seva funció primordial continua sent la reproducció biològica i l’atenció a les necessitats físiques, afectives i morals de tots els membres de la família i l’organització i el manteniment de la llar, el seu espai és privat. Com que en el capitalisme el valor ve donat per la possessió de diners i el treball domèstic no produeix valor, la dona té menys poder i segueix subjugada a l’home. Els marits, "companys sentimentals”... consideren les seves dones propietat privada i com a tal poden fer amb elles el que vulguin, fins i tot l’agressió i la mort.

L’opressió sexista i els rols de gènere han estat imposats per la família i per les institucions socials com ara les lleis, l’església, l’escola... a través del procés de socialització. D’acord al sexe i al lloc on vivim, la societat té una idea de com ens hem de comportar per ser homes i dones.

Les diferències de gènere comencen en el mateix moment del naixement amb l’assignació d’un sexe, un nom diferenciat per a cada sexe i, juntament amb això, unes pautes de comportament, sobre les quals les persones adultes exerciran control. Com que aquestes ja presenten les diferències de gènere, es constitueixen a si mateixes en models. Les persones adultes utilitzen un llenguatge diferent quan interactuen amb els seus fills o filles d’acord amb les pròpies percepcions i expectatives respecte a la masculinitat i la feminitat.

Rols diferenciats

Culturalment es considera masculí ser agressiu, segur, controlat emocionalment, independent i autosuficient. Es considera femení ser dependent, passiva, dolça i sentimental. A la vida quotidiana els homes i les dones realitzen diferents tasques. Els homes estan més dedicats al treball fora de casa, a la política, l’economia, la indústria, el comerç... totes elles feines productives. Les dones estan més orientades a realitzar les tasques domèstiques, a la criança dels fills i filles, a la cura i protecció de la família i no reben cap salari per aquestes feines.

Aquestes idees van canviant i actualment hi ha moltes joves que no pensen en el matrimoni i la llar com la forma de realitzar-se; així mateix, cada cop són més els joves que volen assumir les feines domèstiques i es corresponsabilitzen de la cura de les filles i fills; però la supressió de la discriminació sexual passa per la supressió de les estructures socials: família, propietat privada... que la produeixen i per la modificació dels codis de comportament i lingüístics que orienten cap a una determinada concepció de l’organització social i individual.

No és aquesta l’orientació de les institucions. El Projecte de Constitució Europea, si bé estableix que “Es prohibeix tota discriminació per raó de sexe...” no especifica a través de quins mecanismes es garantirà el seu compliment. En canvi fa una defensa clara del “dret al matrimoni i a formar una família” però no reconeix el dret al divorci ni el dret a avortar.

Depèn de tothom, però especialment del jovent, el transformar aquesta realitat. Però en una societat capitalista és impossible eradicar l’opressió de la dona completament. És necessari derrocar el sistema capitalista i construir un sistema lliure d’opressió.

Publicat al Revolta Global nº10 (novembre 2004)