,
dimecres 20 de juny de 2012
Totes les versions d'aquest article:
Per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista Barcelonès Nord
Dijous ens varem reunir una trentena de badalonins/es a Can Pepus amb motiu de la presentació del llibre “Planeta indignado” de Esther Vivas i Josep Maria Antentas.
El mestre de cerimònies va ser en Roc Martínez, militant de Revolta Global del Barcelonès Nord què començà amb una breu biografia de la militant de Revolta Global i activista social Esther Vivas.
En Roc ja va apuntar per on aniria voltant la conferencia i què no podria ser altra què la necessitat de construir un mon millor.
Alegre i directa com sempre l´Esther va anar per feina, apuntant només començà per dir què el 14/05/2011 vam tornar la ciutadania al carrer com feia anys què no passava i vam veure la indignació d´una forma intempestiva. Centrant què la crisi financera que estem vivint, pel poble ha estat un esclat de rabia, què hem anat veient com han jugat amb la nostra sanitat, habitatge, treball…..i tot un seguit de drets socials-civils, tot per defensar una oligarquia què representa un 1% què a més han augmentat les seves riqueses i són els responsables de la situació critica, davant el 99% què estem patint mancances per un sistema que ha fet llufa. Sortia de la boca de l´Esther aquella frase que ha fet camí els darrers temps, “han socialitzat les pèrdues i privatitzen els beneficis”, a més de voler culpabilitzar a les classes populars de la crisi, quan els únics què han estirat més el braç què la màniga ha estat l´elit financera.
Encomanades per les revoltes àrabs i la situació què ens ha conduit la crisi, hem estat conscients què només la mobilització pot canviar les practiques dels poderosos, i aquí és on el moviment ha estat cabdal sent la palanca que ha produït petites victòries, com per exemple aturar desnonaments o ocupar cases buides a una societat on sobren cases i en canvi cada cop hi ha més gent dormint al carrer. Aquest és el gran triomf del 15m canviar l´imaginari col.lectiu i passar de l´apatia-derrota a la mobilització social.
Mica en mica la gent tornà a tindre consciencia de lo polític i amb això les hegemonies socials van girant i allò què ahir era absolutament tabú, avui es veu amb simpaties, fins i tot accions il.legals part de la societat les veu com legitimes (ocupacions, aturar desnonaments, envair places). Tot això és possible per què la gent comença ser conscient què vivim en una democràcia de baixa intensitat segrestada pels mercats què a més els segrestadors tenen noms i cognoms.
La continuïtat passa per generar molts ànims doncs els processos són llargs i ens haurem d´acostumar a”una lenta impaciència” com deia el revolucionari francès Daniel Bensaïd, però hi ha moments què els processos es comprimeixen i tot és desborda, arribats aquest moment és fonamental estar organitzats.
Som conscients què cada cop hi haurà més repressió i més estigmatització (aquí l´Esther va estar profètica, doncs 24 hores més tard eren detinguts de forma vergonyant 6 activistes a Badalona pel tema de la vaga del 29) i caldrà sortir al carrer a més de per retallades, per drets democràtics bàsics.
Finalment l´Esther va fer una crida a què la lluita sigui ecològica, per què el mon no pot suportar aquest model i feminista per què les dones pateixen doblament la crisi.
Entre les assistentes es va encetar un eixerit debat, on gairebé totes i tots veiem la necessitat de confluència dels moviments socials-laborals-polítics.