Optimisme de la voluntat a Banyoles

Andreu Coll [1] | Público

En un bonic bosc de la comarca del Pla de l’Estany s’acaba de clausurar un petit esdeveniment que constitueix un gens menyspreable aconteixement: la tercera universitat d’estiu anticapitalista. En aquesta s’han manifestat d’una manera esperançadora aquestes qualitats antropològiques -la tenacitat, l’humor, la ironia, la fraternitat, la intrepidesa- que Walter Benjamin es representava com un petit gran tresor cultural que tanca aquesta profana batalla pel aspre i el material que és la lluita de classes.

En efecte, a Banyoles s’ha creat una "situació" en què aquests valors polític-culturals han flotat en un espai propici per a la reflexió, el debat, la trobada, el reconeixement i suport mutus ... gestant un ambient francament reparador en què reina aquest indescriptible erotisme que irradia l’efervescència política. Una "situació" valuosa i útil per transformar la indignació en organització, el rebuig en proposta política, la negació del que existeix en perspectiva estratègica per consumar el necessari.

La força de les idees

El gran eix temàtic de fons de la Universitat ha estat la relació cada vegada més contradictòria entre democràcia i capitalisme sota el fuet del deute, amb el qual el poder totalitari del capital financer pretén demolir de cop dècades de conquestes socials i democràtiques en la seva desesperada fugida cap endavant. El fuet despolitizador i totalitari del deute, dèiem, i l’ascens de la barbàrie que engendra: unes noves dretes radicals que estan eclipsant els més elementals valors humanistes i amenaçant amb reeditar les sagnants catàstrofes que van engendrar al segle XX.

Avui, salvar el capitalisme es fa segrestant les bases més elementals de la democràcia burgesa, la qual cosa està engendrant monstres com el populisme i el neofeixisme. Com ens recordava en un fòrum Felice Mometti, el "no hi ha alternativa" imposa un estat de sofriment i desesperació, de desesperança i irracionalisme propici per a la demagògia, l’odi a l’alteritat i el recurs a "suprems salvadors". "El racisme és una invitació a matar" deia John Brown en un dels fòrums ... En aquest estat de coses no hi ha reconciliació possible amb un sistema en descomposició. Oferir un horitzó alternatiu obliga a renovar la reflexió sobre el socialisme que volem i una anàlisi de les estratègies que necessitem per construir un pont entre el necessari i el possible. Una cosa que hem fet profusament en els cicles formatius "Orient Mitjà i revolucions àrabs", "Amenaces de dretes aquí i a Europa", "Marx, mode d’ús" i "La Unió Europea". També han estat enriquidores les sessions de formació sobre feminisme anticapitalista, l’Estat capitalista, les avantguardes culturals o el futur de l’Euro.

Una iniciativa necessària...

En aquest sentit almenys, la Universitat d’Estiu de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista juga un paper important -irreemplaçable potser- que transcendeix a les seves pròpies files per esdevenir un incipient punt de suport per a la renovació de la reflexió d’una nova generació militant nascuda a la lluita una calorosa tarda de maig de 2011. En efecte, després d’anys -dècades!- En què l’esquerra ha registrat tancaments de revistes, crisi de partits, desaparició de festes, trobades i activitats culturals, calia anar a l’ofensiva i crear nous àmbits de formació, debat, trobada , oci i intercanvi. Ha estat un gran plaer acollir nous activistes de totes les edats i condicions famolencs de coneixements i respostes que donin sentit a un renovat compromís sociopolític. És més, amb l’èxit d’aquesta tercera edició, podem afirmar amb orgull que la Universitat d’Estiu s’ha consolidat com a esdeveniment i que és aquí per durar, millorar, créixer...

Preparar la volta... al carrer

Però no només és un esdeveniment teòric, ha estat un àmbit fonamental per articular lluites, preparar campanyes, coordinar iniciatives, enfortir tasques... En definitiva, hem intentat preparar les nostres militants i simpatitzants per als grans reptes de la situació política. Com apuntàvem en un dels nostres fòrums, la crisi del capitalisme espanyol està aguditzant els símptomes de crisi que es porten detectant al cim del règim actual. El col·lapse econòmic que estem a punt d’experimentar pot conduir a una ruptura també en l’àmbit institucional i polític, cosa que ha de ser un veritable punt de suport per a amplificar totes les resistències en curs.

Preparar-se per vèncer

El míting de cloenda de la Universitat es va iniciar amb un emocionat homenatge al recentment desaparegut Paco Fernández Buey, un d’aquests irreductibles imprescindibles i insubstituïbles del comunisme marxista del nostre país. A continuació Miguel Urbán va insistir en la necessitat de construir una altra esquerra per arribar a un altre món. Javier Couso ens va instar a reforçar l’esquerra per superar amb èxit la dura proba a la qual es veurà sotmesa en els propers mesos i anys. L’activista Marta Sibina va denunciar vigorosament la corrupció generalitzada de la sanitat catalana i el desviament sistemàtic de recursos públics cap a empreses subcontradas. El dirigent anticapitalista Olivier Besancenot va relativitzar el canvi polític ocorregut en les últimes eleccions franceses i va advertir contra les falses il · lusions despertades pel govern Hollande. Al seu torn, el revolucionari xilè Marco Antonio Álvarez, dirigent de l’organització Lliures del Sud, en una intervenció elèctrica que ens traslladava als temps del MIR de Miguel Enríquez, ens recordava l’imperatiu de preparar per "vèncer", això és, per plantejar-nos la qüestió del poder d’una manera realista i decidit i fins les últimes conseqüències. Finalment, Esther Vivas va introduir les grans claus de la situació política de l’Estat espanyol davant la transformació de la crisi en depressió i les perspectives convulses que s’obren en els propers temps. Referint-se a la recent acció dels sindicalistes del SAT en diversos supermercats andalusos, Esther va afirmar sense ambigüitat la imprescriptibilitat d’una de les conquestes del període més avançat de la Revolució Francesa: a saber, la primacia del dret a l’existència per sobre del privilegi de la propietat, únic no obertament qüestionat per aquest gran esdeveniment-procés que va inaugurar el món contemporani.