,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Revista > 2007 > #39 novembre 2007 > Birmània. Prou hipocresia!

Birmània. Prou hipocresia!

dilluns 12 de novembre de 2007

Totes les versions d’aquest article:

 

La junta militar birmana ha reprimit l’aixecament de la població contra la dictadura, iniciat fa més d’un mes. Es compten desenes de morts i centenars de detencions. El règim es beneficia del suport oficiós de la «comunitat internacional».


De Bangkok, Danielle Sabaï [1]

Les manifestacions són un fet rar a Birmània, país que viu sota el jou d’una junta militar entre les més repressives del món. Però, de resultes d’un augment espectacular del preu dels carburants a mitjan agost a Rangun, diverses manifestacions van tenir lloc. Iniciades per estudiants, a la primeria de setembre han pres un gir més polític, en resposta a la repressió soferta per monjos de la ciutat de Pakokku (centre del país). Aquests han s’han mobilitzat massivament per demanar excuses del govern, reformes econòmiques i l’alliberament de tots els presoners polítics, incloent-hi la Premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi.

L’última gran revolta de la població, el 1988, s’havia saldat amb la mort d’almenys 3.000 manifestants i milers de detencions. El poble birmà viu en una extrema pobresa i l’absència de democràcia. El país és enquadrat per milícies paramilitars i organitzacions com ara l’Associació de la unió per al desenvolupament i la solidaritat, que participa sistemàticament en les operacions de repressió.

Suport a la dictadura

A diferència del 1988, la crisi actual a Birmània està molt mediatitzada a nivell internacional. Allò ha permès mostrar fins a quin grau d’hipocresia han arribat els governs i les organitzacions internacionals. Les Nacions Unides, la Unió Europea i els Estats Units han reaccionat ràpidament a la repressió dels manifestants. Però les crides a «la contenció» i a la «utilització de mitjans pacífics per restaurar l’estabilitat» no són per això menys cínics. Qui pot creure que una de les dictadures més feroces del món, de les quals el cap, Than Shwe, és un boig paranoic, es deixarà intimidar per discursos tan timorats?

Grans firmes europees són implantades a Birmània des de fa massa anys. Les seves activitats enriqueixen directament els militars al poder amb tota legalitat, la Unió Europea no havent prohibit el comerç en els sectors estratègics (fustes rares, pedres precioses, minerals, hidrocarburs), que aporta diners a la junta i l’ajuda a mantenir-se en el poder. Mentrestant, el poble és condemnat a treballs forçats.

Els països veïns, sobretot l’Índia i la Xina, sent consumidors importants de les matèries primeres que Birmània posseeix en abundància, han decidit tancar els ulls davant les violacions sistemàtiques dels drets humans i dels nens. Mil milions de dòlars són investits en múltiples projectes. A més a més, aquests dos països han contribuït àmpliament a fer de la Tatmadaw, l’exèrcit birmà, el segon exèrcit més poderós d’Àsia del Sud-Est, venent tota mena de material del qual la dictadura se serveix per aixafar el poble. Per dues vegades aquest any, la Xina ha bloquejat una resolució del Consell de seguretat de les Nacions Unides condemnant el règim birmà.

45 anys de dictadura

En la seva lluita contra les ètnies rebels, la junta militar utilitza a gran escala l’allistament forçat de nens en l’exèrcit, els treballs forçats, les execucions sumàries de pagesos, la violació de dones i de criatures, la tortura, els desplaçaments forçats de poblacions, el pillatge. Incendia els pobles, crema el bestiar i destrueix els recursos alimentaris dels pagesos, i mata els treballadors de la salut que intenten portar-los ajuda.

La situació sanitària i social del país és tan espantosa que als països limítrofs estan apareixent, o reapareixent, malalties com ara el dengue, la tuberculosi i formes virulentes de malària. Aquesta situació és agreujada per la sort de milions de refugiats birmans, a qui els països veïns neguen l’estatut de refugiat. El tràfic de drogues, organitzat pels militars, ha fet de Birmània el segon productor mundial d’opi i el primer productor d’amfetamines.

Cal que s’instauri ràpidament un govern civil. Aquest govern haurà de prendre les mesures socials d’urgència que tant necessita la població i restablir les llibertats democràtiques que permetin, sense gaire demora, escollir una verdadera assemblea constituent.

Notes

[1Publicat a la revista de Revolta Global nº 39, novembre 2007


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici