,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Comunicats > Comunicats > Frenem l’ofensiva reaccionària del Nacional Catolicisme

Frenem l’ofensiva reaccionària del Nacional Catolicisme

Comunicat de Revolta Global

dimecres 13 de febrer de 2008

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 


Cada dia que passa la jerarquia catòlica augmenta els seus atacs contra els drets més bàsics de les llibertats socials i polítiques d’un Estat, suposadament, aconfessional. Des del començament d’aquesta legislatura l’estructura de l’església catòlica ha tornat a mostrar la seva veritable cara, la del nacional catolicisme.

En aquests últims quatre anys, les sotanes púrpures s’han mobilitzat clamant contra la llei de matrimonis homosexuals, que consideraven un atac a la “sagrada” institució de la família o fins i tot “una marxa enrera dels drets humans”. Després van anar contra la LOE (una llei en realitat feta per a la dreta i l’església que la dreta i l’església van rebutjar), perquè de forma timorata, rebaixava les prebendes acordades amb la institució eclesiàstica en la Ley de Calidad de la Enseñanza, a més de criticar voraçment, fins al punt de proposar la insubmissió, l’assignatura d’educació per a la ciutadania.

De forma similar, en el debat i aprovació de la “descafeïnada” Llei de la Memòria Històrica, la jerarquia de l’església catòlica va realitzar el seu propi procés de recuperació selectiva de la memòria. D’aquesta forma va aconseguir que els seus privilegis no es qüestionessin eliminant del redactat final de la Llei l’obligatorietat de retirar els símbols franquistes de les seves esglésies i institucions. Mentre que simultàniament realitzaven la major beatificació de la història, fent que 498 màrtirs espanyols “assassinats” pel bàndol republicà pujessin als altars, els ajusticiats pel franquisme seguien en l’oblit de la història.

Els bisbes s’han permès influir en la vida política de forma determinant opinant sobre l’Estatut de Catalunya, el procés de negociació que es va establir amb ETA, I en algun cas ha cridat a votar a partits ultradretans, com va ser el cas de l’arquebisbe de Pamplona “Avui a Espanya hi ha alguns partits polítics que volen ser fidels a la doctrina social de l’Església en la seva totalitat, com Comunión Tradicionalista Católica, Alternativa Española, Tercio Católico de Acción Política, Falange Española de las JONS”.

Aquesta situació ha propiciat que la jerarquia eclesiàstica es converteixi en un dels actors socials amb major capacitat de mobilització, postrant al govern i obligant-lo a rectificar en gairebé totes les lleis que podien d’alguna forma “atemptar” contra els seus interessos. De tal forma que, fins i tot, han aconseguit renegociar a l’alça un nou conveni econòmic amb l’Estat, que s’ha concretat en elevar al 0’7 % la quota que es destina a l’Església sobre la quantitat total de l’impost sobre la renda (abans aquesta quantitat era el 0’52%). L’Estat transferirà íntegrament aquesta quantitat a l’Església. A partir de l’any 2008 (corresponent a la declaració de l’any 2007), a canvi l’Estat no aportarà cap quantitat complementària, i en els Pressupostos Generals no es destinarà cap quantitat a l’Església.

Davant els atacs constants d’aquesta església ultramontana el govern no solament no ha reaccionat eliminant els privilegis heretats d’una transició pactada amb la mateixa jerarquia que va ser la gran legitimadora de la dictadura franquista, sinó que per contra s’ha plegat constantment davant les exigències i pressions dels bisbes. Aquesta actitud timorata ha envalentonat als bisbes que, en els dos últims mesos, han augmentat l’agressivitat de les seves proclames i discursos. L’arquebisbe de Madrid, el cardenal Antonio María Rouco Varela, va afirmar, en la concentració per la família de finals de desembre, “que les lleis espanyoles que regulen l’avortament, el divorci "express" i les noces gais suposen una marxa enrere dels drets humans".

Aquestes actituds, manifestacions i declaracions, juntament amb la febril activitat dels lobys “pro vida” i els elements més conservadors del sistema jurídic, han propiciat una campanya d’assetjament i enderrocament al dret de les dones a decidir, qüestionant les bases de la ja de per si insuficient llei de l’avortament.

Per últim, enyorant els vells temps en els quals els bisbes formaven part de la judicatura franquista, la conferència episcopal ha entrat en la precampaña electoral amb la difusió d’una nota d’ “orientació moral” titulada: “Davant les eleccions generals de 2008”. En la qual es desestima i desautoritza la negociació política com eina per a solucionar el conflicte a Euskal Herria i es crida a votar a aquells partits que rebutgin per tant la negociació amb ETA.

Des de Revolta Global creiem que és imprescindible una remobilització social que freni i, contesti, en el carrer, els atacs del nacional catolicisme, no podem seguir esperant que l’esquerra institucional articuli una resposta contundent. Aquesta deu néixer del seno dels moviments socials i dels col·lectius de l’esquerra anticapitalista, seguint el camí i l’exemple dels/les companys/es italians/es que van impedir la visita del Papa a la Universitat de Roma; del moviment feminista a Portugal que va aconseguir guanyar el referèndum de l’avortament el 2007; i del moviment feminista que va sortir al carrer el passat 23 de Gener per a impedir que “els rosaris es segueixin ficant en els nostres ovaries”.

Hem de caminar cap a l’ofensiva, cosa que per Revolta Global significar reclamar: l’eliminació de les prebendes de les que gaudeix l’església catòlica; la instauració d’un veritable Estat i una educació laica; la depuració del sistema i l’estructura judicial, que permet l’assetjament a dones pel mer fet d’haver avortat; i reclamar el dret de les dones a decidir, mitjançant l’eliminació de l’avortament del codi penal i la seva inclusió real en la xarxa sanitària publica.

Per tant, les mobilitzacions del 8 de març, han de ser per al moviment feminista en particular i per a l’esquerra, (que pugui ser digne d’aquest nom) en general, una data imprescindible en la qual mostrar al carrer el nostre rebuig als bisbes i a la dreta post-franquista que els empara.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici