,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Notícies > Internacional > El projecte anticapitalista de la LCR, enfront del PS

El projecte anticapitalista de la LCR, enfront del PS

dimecres 4 de juny de 2008

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 

Enmig d’una notable expectació, la LCR omplia aquest divendres, 30 de maig, l’emblemàtica sala de la Mutualité, a París, per commemorar els quaranta anys del moviment de maig del 68. L’endemà, la revista Marianne publicava un llarg cara a cara entre el nostre company Olivier Besancenot i Ségolène Royal, candidata del Partit socialista a les últimes eleccions presidencials.

Un fet insòlit i significatiu: el projecte d’un nou partit anticapitalista que promou la LCR comença a esdevenir una proposta i un procés real que ja ningú pot ignorar. A les fileres del PS, força electoral hegemònica de l’esquerra francesa, és perceptible una viva inquietud. El següent recull d’articles de premsa, publicats aquesta mateixa setmana, així ho palesa...


Segons Besancenot, “ja no hi ha lloc per al reformisme”

Per Sylvia Zappi [1]

La Lliga comunista revolucionària ha tornat a omplir la Mutualité aquest divendres, 30 de maig, per celebrar un míting sobre maig del 68. Alain Krivine i Daniel Bensaïd, figures emblemàtiques de les “jornades de maig”, han fet costat a Olivier Besancenot per recordar que “hi ha lloc per a un nou 68”. Però sobretot per afirmar la urgència de construir el “nou partit anticapitalista” (NPA) que la LCR vol crear abans de finals del 2008. I per insistir un cop més que la “línia divisòria” de l’esquerra passa entre aquest projecte i el PS.

Després d’haver llançat, el passat mes de gener, la seva crida en favor d’un nou partit, la direcció de la LCR ha decidit passar a una velocitat superior. La presència de Besancenot al programa de televisió “Vivement dimanche”, l’11 de maig, l’ha instal·lat en el paisatge mediàtic com el “súper oponent” de Sarkozy. Ara, cal reblar el clau insistint sobre la idea que la vertadera esquerra és la que representa Besancenot.

En el decurs d’una entrevista penjada a MediaPart, el portaveu de l’organització trotskista explicita la iniciativa política endegada amb els seus camarades. “Durant molt de temps, les organitzacions d’extrema esquerra havien cregut que, per poder adreçar-se als assalariats i assalariades, els calia passar pels partits obrers tradicionals”, afirma Olivier Besancenot. Però, això ja s’ha acabat: “Ja hem ultrapassat aquella fase en què no podíem existir per nosaltres mateixos”. A partir d’ara, la LCR es considera exterior als debats de l’esquerra tradicional i així pretén assumir-ho.

La “resta de l’esquerra” és així pràcticament inexistent, com el PCF, o bé esdevé un adversari, com en el cas del PS: “Ja no hi ha revolucionaris enfront de reformistes, sinó revolucionaris enfront de gestors del sistema. Ja no queda lloc per als reformistes”, declara Besancenot. I insisteix: “La situació de l’esquerra de govern no és problema meu”. Ara, el repte seria, segons ell, “aconseguir un gran reagrupament de tota la gent que té ganes de lluitar”.

La presa de posició és astuta i extrau les lliçons del petit èxit de la seva candidatura a les passades eleccions presidencials – un 4’08 % per al portaveu de la LCR. Com ho mostra un estudi de l’IFOP del 30 de maig, “la seva alta cota de popularitat (62 % segons el baròmetre de maig) no s’ha construït pas durant aquestes últimes setmanes”. Aquest ascens d’audiència s’ha anat forjant a través de tres etapes: primer, durant la campanya pel “no d’esquerres” en el referèndum sobre la Constitució europea; després, amb el conflicte sobre el CPE (contracte de primera feina) i, finalment, en el decurs de la campanya presidencial. “No es tracta d’una popularitat efímera com una bombolla de sabó, sinó d’un fenomen polític construït i durador”, insisteix Jérome Fourquet, director de l’institut.

La LCR espera recollir-ne els beneficis amb el llançament de l’NPA i posa tota la carn a la graella. Una setmana rere l’altra, publica noves crides: després del manifest dels ferroviaris, hi ha hagut el del jovent, el dels assalariats i assalariades de la indústria química, el de les dones, i fins i tot el dels col·lectius LGTB (lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals)... com a prova que la idea està quallant. La direcció de la Lliga afirma que la seva aposta està funcionant, amb la creació de 270 comitès locals en favor del nou partit i amb unes projeccions que preveuen que els actuals efectius militants – actualment, uns 3.000 membres – es multiplicaran per 2’5 o per 3. “Ara com ara, la dinàmica supera les nostres esperances”, afirma Pierre-François Grond, membre del Buró Polític.

El Partit Socialista mira de contrarestar Besancenot

Per Eric Hacquemand [2]

Com aturar l’ascens del carter? El PS s’ho pregunta i no arriba a trobar la manera d’aturar el fenomen Olivier Besancenot, que participa aquest vespre a la Mutualité en un mítig sobre els quaranta anys de maig del 68.

Entre bastidors, alguns dirigents socialistes comencen a inquietar-se del potent ascens del carter de la Lliga comunista revolucionària (LCR). I el futur partit anticapitalista en curs de construcció, promogut per Besancenot, ja és percebut com una amenaça ben real.

Prova que l’actual portaveu de la LCR és considerat seriosament, Ségolène Royal ha acceptat per primer cop debatre amb ell. La trobada ha tingut lloc aquest dimarts a la tarda als locals del setmanari “Marianne”, que en publicarà la crònica en la seva propera edició. Segons les estimacions del PS, la LCR podria comptar a hores d’ara amb un potencial electoral de, com a poc, un 10 %. Considerat en les enquestes d’opinió com la tercera personalitat d’esquerres més popular, darrera de Bertrand Delanoë (l’alcalde de París) i de Ségolène Royal, però lluny davant François Hollande (primer secretari del PS) o l’antic primer ministre de Mitterrand, Laurent Fabius, l’admirador del Che està en vies de guanyar la seva aposta: substituir el Partit comunista i instal·lar-se duradorament en el paisatge polític com “una alternativa possible” al PS.

“Impedir la construcció perenne d’una extrema esquerra”

Senyal d’una certa preocupació, François Hollande ha demanat a Daniel Vaillant, diputat per París, que encapçali un “grup de reflexió” aplegant alguns antics trotskistes reconvertits: Julien Dray, Henri Weber (provinents de la LCR) i també Jean-Christophe Cambadélis (lambertista). La missió assignada al grup en qüestió és prou clara: “Trobar mitjans eficaços per tal d’impedir la construcció perenne d’una extrema esquerra”, segons Daniel Vaillant.

De moment, els socialistes romanen al nivell de la denúncia. “Olivier Besancenot és l’instrument d’una maniobra de la dreta”, afirma Vaillant, que propugna una actitud ferma. “Cal desmitificar Besancenot. El seu discurs negatiu beneficia la dreta”. Una reacció clàssica que no està a l’alçada de les circumstàncies, segons el secretari nacional Razzye Hammadi. “No és antic, ni està superat: Besancenot no és pas l’ídol d’un jovent ingenu, sinó que ha aconseguit arribar les capes populars”, considera l’antic president de les Joventuts socialistes, que demana al seu partit que no pretengui minimitzar “l’efecte Besancenot”: “Mentre el PS no recuperi el discurs sobre un repartiment més equitatiu de la riquesa, el carter seguirà prosperant”.

El combat en el si del PS fa feliç Besancenot

Per Matthieu Écoiffier [3]

A la LCR es feliciten per la polèmica que ha esclatat en el si del PS a propòsit del liberalisme. Una polèmica que podria fer aparèixer Besancenot com “el tercer home”, a l’esquerra de Delanoë i Royal.

Bona setmana per a Olivier Besancenot. Quan l’entorn de Bertrand Delanoë moteja Ségolène Royal com a “Che”golène, perquè cita Jean Jaurès catorze cops a cada frase i declara que el liberalisme és incompatible amb el socialisme”, el líder de la LCR, que celebra un míting aquest vespre a la Mutualité de París, es frega les mans. De la mateixa manera que quan l’ex candidata assegura que “el capitalisme destrueix els homes i les dones. (...) Això és el liberalisme”.

“Bandera”

A la LCR saben prou bé que, en matèria d’anticapitalisme i de referències al Che, la credibilitat de Besancenot no té igual. I que les sortides “esquerranistes” de Royal només fan que atorgar una legitimitat suplementària al Nou partit anticapitalista (NPA) que està promovent la Lliga. “És l’homenatge del vici a la virtut, ironitza Alain Krivine, portaveu de la formació trotskista. Aquest fals debat semàntic desacredita encara més el PS. Tothom sap que ambdues famílies socialistes defensen l’economia del profit! I que només es barallen per saber qui serà primer secretari i candidat a l’elecció presidencial del 2012”. No content de detectar en nombroses declaracions dels socialistes “un nou senyal que el PS està obsedit per Olivier Besancenot”, Alain Krivine es felicita pel fet que “ara s’adonen que una part de l’esquerra s’allunya d’ells i es radicalitza. Tenen por que aquest electorat ja no els torni a votar mai mes”.

Dilluns, Julien Dray, portaveu del PS, ho constatava en unes declaracions a aquest diari: “Si donem la impressió que llencem la bandera per terra, d’altres, com Olivier Besancenot, s’apressaran a recollir-la”. Una anàlisi que comparteix Razzye Hammadi, membre de l’ala esquerra del PS: “Cada vegada que fem la papallona i deixem que Besancenot s’expressi sobre allò que és essencial – el repartiment capital-treball, les inversions públiques i la defensa dels assalariats i assalariades -, això només pot resultar profitós per a ell!”. El seu corrent, l’NPS, compta impulsar també l’antiliberalisme en el si del PS. Per a Razzye Hammadi, la sociologia uniforme i “ennoblida” del PS no li permet contrarestar “la síntesi política i cultural que Besancenot està aconseguint entre el jovent de les barriades populars i la gent decebuda per l’esquerra de govern que pertany a les classes populars”.

“Vedat particular”

L’NPA trepitja els talons del PS. Segons una nota interna de la LCR, que circula entre el dirigents socialistes i que aquesta redacció s’ha procurat, “la primera fase del llançament de l’NPA està resultant un èxit”. Els socialistes tenen la desagradable sorpresa de constatar que “el punts forts de l’NPA se situen justament en aquells indrets on el PS està implantat a l’antiga: Sena Marítima, Pas de Calais, desembocadura del Roïna, regió de Tolosa”. “És potser una dada reveladora de la nostra manca d’evolució i de la nostra transformació en un partit de notables?”, es pregunta un dirigent socialista.

Gràcies a la polèmica sobre el liberalisme, Besancenot apareix com “el tercer home”. “Molts militants d’esquerres, inquiets per tota la situació, es giren cap a l’NPA. No pas cap al PCF. El joc està polaritzat entre Royal, Delanoë i Besancenot”, constata l’antiliberal Clémentine Autain. “Ara, la qüestió és saber si l’NPA està disposat a obrir-se a d’altres sensibilitats o bé si s’estimarà més preservar el seu vedat particular d’extrema esquerra”.

Notes

[1Article publicat a Le Monde, 31/05/08.

[2Article publicat a Le Parisien, 30/05/08.

[3Article publicat a Libération, 30/05/08.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici