,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Revista > 2008 > #45 juny 2008 > Precarietat laboral a la comarca d’Osona

Precarietat laboral a la comarca d’Osona

dimecres 9 de juliol de 2008

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 


per Imma Bové [1]

Quan es parla de la comarca d’Osona, “on es lliguen els porcs amb llonganisses”, encara s’evoquen imatges d’un paradigma rural ancorat en la més arcàdica economia: l’agricultura. Res més lluny de la realitat.

Recordem que la comarca i el seu creixement econòmic durant molts anys va dependre de les indústries tèxtils –alguns cops colònies- que s’havien anat construint al costat del riu, ara totes elles records d’una època de la qual queden pocs treballadors i alguns expedients de regulació. Per tant, el paisatge econòmic és, més aviat, simptomàtic de la realitat obrera dels últims 200 anys. Vegem com ha evolucionat en els últims temps.

La indústria, no tota, però si la manufacturera, ha anat disminuint al llarg dels anys, i ara el principal sector industrial on se sustenta el creixement econòmic és l’alimentari. Ambdós fenòmens, la desaparició del tèxtil i l’auge de la indústria alimentària, han portat conseqüències a la realitat laboral de la comarca. El primer ha deixat un atur estructural femení superior a la mitjana catalana (un 12,89%). El segon s’ha beneficiat de l’arribada de població estrangera per oferir llocs de peó mal pagats i de llargues jornades laborals, sobretot, a les indústries càrnies. Avui dia, ni el sector industrial ni el sector agrícola fa una aportació gaire grossa al producte interior brut (PIB) osonenc; ambdós en representen el 2%, segons dades publicades a l’Anuari de Caixa Catalunya de 2007 .

A Osona -com a moltes altres comarques- els sectors productius que han aportat un percentatge més elevat al PIB han estat el sector de la construcció (8,10%) i el sector serveis (4%). El primer està actualment en un període de recessió fruït d’anys d’especulació immobiliària (un 10,1% del total dels aturats a la comarca d’Osona a gener del 2008 prové d’aquest sector). El segon és el que agrupa un nombre més gran de població activa, concretament el 48%, dels quals el 55% correspon a la població activa femenina.

Salaris curts, hores llargues

Serveis de restauració, serveis personals, serveis de protecció i venedors i venedores de comerç són els tipus d’ocupació que presenten uns dels salaris més baixos; concretament perceben de mitjana uns 972,80 euros mensuals nets els homes i uns 735,72 les dones. Però, on observem els salaris més baixos és entre els treballadors i treballadores no qualificats; aquests perceben una mitjana de 907,88 euros nets els homes i 729,55 les dones.

Aquestes dades són en si més que preocupants, però s’agreugen quan detectem quin és el perfil de treballador i treballadora que es genera a la comarca d’Osona. Aquest és el: d’home, de 25 a 44 anys; al sector serveis; amb estudis primaris; i, de treballador no qualificat. Quan aquest perfil i és la que presenta menor remuneració i pitjors condicions laborals (jornada partida, treball de cap de setmana...).

Aquest fet comporta que molts dels treballadors i treballadores de la comarca es vegin obligats a realitzar hores extres diàries per arribar a final de mes. Hores extres que són pagades en negre o com a complements salarials a la nòmina, obviant per tant la cotització en els períodes de baixa mèdica, laboral o de prestacions de l’atur de la persona treballadora. És a dir, precarietat laboral: jornades inacabables, ingressos misèrrims i prestacions devaluades.

L’estructura del mercat de la comarca i els seus salaris no són en si pitjors que l’estructura de mercat i els salaris de la mitjana catalana. Ara bé, si que existeix un mercat laboral més tancat i es detecta en zones rurals, dins de la mateixa comarca, salaris més baixos i jornades laborals més llargues.

A les comarques interiors, i des dels sectors econòmics i empresarials també, s’ha fet la lectura que la competitivitat es genera mitjançant l’ús i l’abús de la baixada salarial. Les dones cobren menys -treballen en sectors que, tot i ser dels més productius, són els menys remunerats- i pateixen més dificultats en el moment de la reinserció al mercat laboral. Els homes tan sols obtenen salaris més elevats a còpia de llargues jornades laborals i amb el llast d’una inèrcia que ve de lluny, però que en forma de discriminació no afavoreix ni uns ni altres. Uns i altres configuren el mosaic de la realitat del mercat laboral osonenc.

Notes

[1Publicat a la revista de Revolta Global nº45, juny 2008.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici