,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Comunicats > Declaracions > És necessari un pla de mesures d’urgència social! Cal preparar una (...)

És necessari un pla de mesures d’urgència social! Cal preparar una vaga general!

Declaració de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

dissabte 14 de març de 2009

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 


Ja és hora que el moviment obrer prengui la mesura exacta d’aquesta crisi. No és una dificultat passatgera de la qual puguem sortir amb velles receptes. Es tracta d’una crisi global del sistema capitalista i d’una crisi de civilització. El model econòmic basat en el totxo, les petites empreses gravitant entorn de les multinacionals, les privatitzacions i els baixos salaris, ha col·lapsat definitivament. Milers d’empreses tanquen. Milions de persones es veuen a l’atur. La pobresa i l’angoixa s’estenen a tot arreu.

No hi ha marxa enrere. No és possible "refundar", ni "moralitzar" el capitalisme. O sortim d’aquesta mitjançant un impuls decidit de la majoria social treballadora per imposar les nostres pròpies solucions i trencar amb la lògica del sistema, o aquest ens portarà a un desastre sense pal·liatius. El govern de Zapatero, superat pels esdeveniments, s’aferra als preceptes neoliberals que ens han conduït fins aquí. Facilita fons públics als banquers - que els retenen o inverteixen en els seus negocis especulatius. Baixa impostos als més rics - que evadeixen ingents quantitats de diners cap als paradisos fiscals. Intenta reactivar la construcció - quan hi ha un milió de pisos sense vendre. Dóna ajuts milionàries a les grans firmes de l’automòbil - que multipliquen expedients, acomiadaments i congelacions salarials.

I ara, pretén mitigar la desocupació exonerant de les seves cotitzacions les empreses que contractin aturats - empreses per a les quals resultarà més profitós acomiadar avui... i cobrir demà les seves necessitats de mà d’obra en aquestes condicions. Per si fos poc, al dictat de les grans companyies privatitzades, es disparen els preus dels serveis bàsics - aigua, electricitat, transports... -, mentre la gran patronal es nega a parlar si més no d’augments salarials dignes. Més encara: des de la CEOE es reclama abaratir els acomiadaments i generalitzar la contractació precària. Al capdavall, falten recursos per als ajuntaments; no hi ha diners per a la Llei de Dependència, ni per millorar les pensions. I tanmateix, el govern manté un cos expedicionari a l’Afganistan i la policia redobla la seva persecució de la immigració.

No podem continuar així. Per aquesta pendent perdrem nostres drets, s’escamparan la misèria i la degradació social, ressorgirà el racisme als nostres barris, proliferaran els demagogs reaccionaris... A curt termini, com ha passat a Galícia, podríem trobar-nos amb el PP de nou a La Moncloa, i ja sabem el que això significa. Cal canviar de rumb. Els sindicats, els moviments veïnals i associatius, les forces polítiques progressistes hem de començar a discutir i a exigir, amb caràcter d’urgència, un pla de mesures socials i democràtiques a l’altura de la gravetat extrema de la situació.

NACIONALITZAR LA BANCA SOTA CONTROL SOCIAL, començant pel de les pròpies assalariades i assalariats del sector, mitjançant la fusió de caixes i bancs en un servei públic de crèdit i estalvi.

RETORNAR A LA TITULARITAT PÚBLICA, sense indemnització ni possibilitat de recompra, LES GRANS COMPANYIES ESTRATÈGIQUES PRIVATITZADES, en primer lloc en l’àmbit energètic, de transports i de comunicacions.

INTRODUCCIÓ D’UNA POTENT FISCALITAT PROGRESSIVA, que gravi grans fortunes i transaccions financeres i posi fi a l’escandalosa evasió d’impostos que actualment es produeix per part dels contribuents amb majors ingressos.

PROHIBICIÓ DELS ACOMIADAMENTS en les empreses que realitzen beneficis. INTERVENCIÓ, PER PART DELS PODERS PÚBLICS, DE LES FÀBRIQUES AMENAÇADES DE TANCAMENT O DESLOCALITZACIÓ i confiscació dels béns patrimonials de les multinacionals.

REDUCCIÓ DE LA JORNADA LABORAL per repartir el treball i combatre la precarietat. SETMANA DE 35 h SENSE REDUCCIÓ SALARIAL.

Cap conveni per sota de l’IPC. INCREMENT SUBSTANCIAL DE SALARIS I PENSIONS. Salari mínim a 1.200 euros. Prou discriminacions entre homes i dones! A igual treball, igual salari. Manteniment indefinit del subsidi de desocupació.

DEFENSA DE LA SANITAT I L’EDUCACIÓ PÚBLIQUES. Aturem els processos de privatització i la mercantilització de l’ensenyament! Ja n’hi ha prou de finançar escoles privades i elitistes!

NO ALS DESNONAMENTS PER IMPOSSIBILITAT DE PAGAMENT DE LLOGUER O HIPOTECA. Promoció d’un parc d’habitatges de lloguer social, requisant en primer lloc els pisos que grans constructores i entitats financeres mantenen desocupats amb finalitats especulatives.

No ens deixem dividir per raons d’origen o cultura! Que no ens portin a una guerra de pobres contra pobres! REGULARITZACIÓ DE LES I ELS "SENSE PAPERS". TANQUEM ELS CENTRES D’INTERNAMENT PER A ESTRANGERS!

És necessari, amb tals instruments i amb una activa participació ciutadana, emprendre una ambiciosa RECONVERSIÓ DEL MODEL PRODUCTIU amb criteris d’interès general i de respecte al medi ambient. Es tracta d’acabar amb les agressions al territori, d’apostar per les energies renovables i desempallegar-nos de les centrals nuclears, de reconduir progressivament la producció industrial, d’afavorir l’agricultura camperola i acabar amb la tirania de les grans cadenes de distribució d’aliments.

Però cal començar pel principi. Cap d’aquestes mesures no veurà la llum sense una decidida mobilització de la classe treballadora. De veritat podem estar discutint a hores d’ara si fa falta o no una VAGA GENERAL? Lluitant fàbrica per fàbrica, perdrem. Algú dubta que calgui seguir pel camí emprès a Grècia, a França o a Irlanda? El que urgeix és preparar seriosament aquest moviment de conjunt, aquesta primera i decisiva demostració de força. El pas inicial ha de ser coordinar les resistències existents, forjant la unitat i mobilització de les plantilles a través d’assemblees decisòries. Per què no convocar una JORNADA DE LLUITA DEL METALL contra els expedients en curs, com un primer pas cap a la VAGA GENERAL?

Avui esteu al carrer, convocades i convocats per CCOO i UGT. És, per fi, una reacció d’aquestes centrals davant del que està passant. Però resulta evident que cal sumar molts més esforços, unir totes la forces sindicals i els moviments socials, si de veritat volem canviar les coses. El pròxim 28 de març, en ocasió de la reunió del G-20 a Londres i seguint la crida de l’Assemblea de moviments del Fòrum Social Mundial - que va comptar també amb el suport de la CSI -, se celebraran manifestacions a totes les ciutats d’Europa sota l’exigència QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS RICS. Allà ens hem de trobar de nou per anar dreçant la nostra alternativa front al fracàs inapel·lable del capitalisme.

.

¡ES NECESARIO UN PLAN DE MEDIDAS DE URGENCIA SOCIAL!

¡HAY QUE PREPARAR UNA HUELGA GENERAL!

Ya es hora de que el movimiento obrero tome la medida exacta de esta crisis. No es una dificultad pasajera de la que podamos salir con viejas recetas. Se trata de una crisis global del sistema capitalista y de una crisis de civilización. El modelo económico basado en el tocho, las pequeñas empresas gravitando en torno a las multinacionales, las privatizaciones y los bajos salarios, ha colapsado definitivamente. Miles de empresas cierran. Millones de personas se ven arrojadas al paro. La pobreza y la angustia se extienden por doquier.

No hay marcha atrás. No es posible “refundar”, ni “moralizar” el capitalismo. O salimos de ésta mediante un impulso decidido de la mayoría social trabajadora para imponer nuestras propias soluciones y romper con la lógica del sistema, o éste nos llevará a un desastre sin paliativos. El gobierno de Zapatero, superado por los acontecimientos, se aferra a los preceptos neoliberales que nos han conducido hasta aquí. Facilita fondos públicos a los banqueros – que los retienen o invierten en sus negocios especulativos. Baja impuestos a los más ricos – que evaden ingentes cantidades de dinero hacia los paraísos fiscales. Intenta reactivar la construcción – cuando hay un millón de pisos sin vender. Da ayudas millonarias a las grandes firmas del automóvil – que multiplican expedientes, despidos y congelaciones salariales.

Y ahora, pretende mitigar el desempleo exonerando de sus cotizaciones a las empresas que contraten parados – empresas para las que resultará más provechoso despedir hoy… y cubrir mañana sus necesidades de mano de obra en esas condiciones. Por si fuera poco, al dictado de las grandes compañías privatizadas, se disparan los precios de los servicios básicos – agua, electricidad, transportes… -, mientras la gran patronal se niega a hablar siquiera de aumentos salariales dignos. Más aún: desde la CEOE se reclama abaratar los despidos y generalizar la contratación precaria. Al cabo, faltan recursos para los ayuntamientos; no hay dinero para la Ley de Dependencia, ni para revalorizar las pensiones. Y, sin embargo, el gobierno mantiene un cuerpo expedicionario en Afganistán y la policía redobla su acoso a la inmigración.

No podemos seguir así. Por esa pendiente perderemos nuestros derechos, cundirán la miseria y la degradación social, resurgirá el racismo en nuestros barrios, proliferarán los demagogos reaccionarios… A corto plazo, como ha ocurrido en Galicia, podríamos encontrarnos con el PP de nuevo en La Moncloa, y ya sabemos lo que eso significa. Hay que cambiar de rumbo. Los sindicatos, los movimientos vecinales y asociativos, las fuerzas políticas progresistas debemos empezar a discutir y a exigir, con carácter de urgencia, un plan de medidas sociales y democráticas a la altura de la gravedad extrema de la situación.

NACIONALIZAR LA BANCA BAJO CONTROL SOCIAL, empezando por el de las propias asalariadas y asalariados del sector, mediante la fusión de cajas y bancos en un servicio público de crédito y ahorro.

RETORNAR A LA TITULARIDAD PÚBLICA, sin indemnización ni posibilidad de recompra, LAS GRANDES COMPAÑÍAS ESTRATÉGICAS PRIVATIZADAS, en primer lugar en el ámbito energético, de transportes y de comunicaciones.

INTRODUCCIÓN DE UNA POTENTE FISCALIDAD PROGRESIVA, que grave grandes fortunas y transacciones financieras y ponga fin a la escandalosa evasión de impuestos que actualmente se produce por parte de los contribuyentes con mayores ingresos.

PROHIBICIÓN DE LOS DESPIDOS en las empresas que realizan beneficios. INTERVENCIÓN, POR PARTE DE LOS PODERES PÚBLICOS, DE LAS FÁBRICAS AMENAZADAS DE CIERRE O DESLOCALIZACIÓN e incautación de los bienes patrimoniales de las multinacionales.

REDUCCIÓN DE LA JORNADA LABORAL para repartir el trabajo y combatir la precariedad. SEMANA DE 35 h. SIN REDUCCIÓN SALARIAL.

Ningún convenio por debajo del IPC. INCREMENTO SUSTANCIAL DE SALARIOS Y PENSIONES. Salario mínimo a 1.200 euros. ¡Basta de discriminaciones entre hombres y mujeres! A igual trabajo, igual salario. Mantenimiento indefinido del subsidio de desempleo.

DEFENSA DE LA SANIDAD Y LA EDUCACIÓN PÚBLICAS. ¡Alto a los procesos privatizadores y a la mercantilización de la enseñanza! ¡Basta ya de financiar escuelas privadas y elitistas!

NO A LOS DESHAUCIOS POR IMPOSIBILIDAD DE PAGO DE ALQUILER O HIPOTECA. Promoción de un parque de viviendas de alquiler social, requisando en primer lugar los pisos que grandes constructoras y entidades financieras mantienen desocupados con finalidades especulativas.

¡No nos dejemos dividir por razones de origen o cultura! ¡Que no nos lleven a una guerra de pobres contra pobres! REGULARIZACIÓN DE LAS Y LOS “SIN PAPELES”. ¡CERREMOS LOS CENTROS DE INTERNAMIENTO PARA EXTRANJEROS!

Es necesario, con tales instrumentos y con una activa participación ciudadana, emprender una ambiciosa RECONVERSIÓN DEL MODELO PRODUCTIVO con criterios de interés general y de respeto al medio ambiente. Se trata de acabar con las agresiones al territorio, de apostar por las energías renovables y desembarazarnos de las centrales nucleares, de reconducir progresivamente la producción industrial, de favorecer la agricultura campesina y acabar con la tiranía de las grandes cadenas de distribución de alimentos.

Pero hay que empezar por el principio. Ninguna de esas medidas verá la luz sin una decidida movilización de la clase trabajadora. ¿De verdad podemos estar discutiendo a estas alturas si hace falta o no una HUELGA GENERAL? Luchando fábrica por fábrica, perderemos. ¿Alguien duda de que haya que seguir por el camino emprendido en Grecia, en Francia o en Irlanda? Lo que urge es preparar seriamente ese movimiento de conjunto, esa primera y decisiva demostración de fuerza. El paso inicial debe ser coordinar las resistencias existentes, forjando la unidad y movilización de las plantillas a través de asambleas decisorias. ¿Por qué no convocar una JORNADA DE LUCHA DEL METAL contra los expedientes en curso, como un primer paso hacia la HUELGA GENERAL?

Hoy estáis en la calle al llamado de CCOO y UGT. Es, por fin, una reacción de estas centrales ante lo que está pasando. Pero resulta evidente que hay que sumar muchos más esfuerzos, unir todas la fuerzas sindicales y los movimientos sociales, si de verdad queremos cambiar las cosas. El próximo 28 de marzo, con ocasión de la reunión del G-20 en Londres y al llamado de la Asamblea de movimientos del Foro Social Mundial – que contó también con el apoyo de la CSI -, se celebrarán manifestaciones en todas las ciudades de Europa bajo la exigencia de QUE LA CRISIS LA PAGUEN LOS RICOS. Ahí debemos encontrarnos de nuevo para ir levantando nuestra alternativa frente al fracaso inapelable del capitalismo.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici