,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Notícies > Catalunya > Intermón-OXFAM i Sol Meliá: transferint legitimitat

Intermón-OXFAM i Sol Meliá: transferint legitimitat

divendres 18 de setembre de 2009

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 


Per Jordi Gascón [1]

Fa unes setmanes alguns mitjans de comunicació van recollir i van difondre la notícia que l’organització no governamental Intermón-OXFAM, una de les més grans de l’Estat Espanyol pel volum econòmic que gestiona, i la cadena Sol Meliá, la primera transnacional espanyola del sector hoteler, havien establert un acord de col•laboració destinat a promoure el consum de productes de comerç just (1). L’acord no només se centra en aquest tema, sinó que comprèn d’altres: segons la nota de premsa que va distribuir Intermón-OXFAM, “La companyia Sol Meliá i l’ONG Intermón Oxfam han signat un acord marc de col•laboració per engegar una sèrie d’iniciatives conjuntes que reforçaran la seva tasca en l’àmbit de la cooperació, l’acció humanitària, la sensibilització del comerç just, i activitats de suport institucional”(2).

És possible que amb aquest acord, subscrit en un acte oficiat en un dels establiments de la cadena hotelera per la directora d’Intermón Oxfam, Ariane Arpa, i el vicepresident de Sol Meliá, Sebastián Escarrer, Intermón-OXFAM, una de les principals importadores i distribuïdores de comerç just de l’Estat Espanyol, augmenti les seves vendes de cafè. Però no és un èxit comercial gratuït. A canvi Sol Meliá obté un element que cada vegada valora més la gran empresa: prestigi. I és que les tan bombejades polítiques de Responsabilitat Social Corporativa consisteixen, en realitat, en processos de compra i venda de legitimitat. En aquest cas és una ONGD de reconeguda trajectòria com és Intermón-OXFAM, que posseeix aquesta legitimitat, qui la transfereix a Sol Meliá.

L’objectiu d’Intermón-OXFAM amb aquesta transacció comercial és clar i ja l’hem assenyalat: augmentar les seves vendes. Però quina necessitat té Sol Meliá “d’adquirir ” legitimitat? Tal vegada aquesta pregunta la hi hauria d’haver fet Intermón-OXFAM abans de signar l’acord. Hauria descobert que Sol Meliá, realment, necessita netejar la seva imatge. Encara desconeixent la política de fundraising d’Intermón-OXFAM, costa creure que consideri oportú cedir la seva legitimitat a una empresa multinacional que té més d’un front obert a països del Sud.

Coneix Intermón-OXFAM les pràctiques empresarials de Sol Meliá a Mèxic, per exemple, on no té objeccions a l’hora de pressionar els governs i institucions públiques per poder construir en zones d’alt valor ecològic, com és el cas del seu complex Costa Esmerald Resort a Quintana Roo (3)? O sap que a Guanacaste (Costa Rica) es dedica a alienar l’aigua a la població local per cobrir les necessitats dels camps de golf del seu complex turístic Paradisus Playa Conchal (4)? O que tampoc té inconvenient a devastar boscos de manglar, primera i única línia defensiva efectiva enfront d’huracans i tsunamis (5), fins i tot pressionant els Estats perquè deroguin lleis que defensen aquests ecosistemes (6)? O que ha estat denunciada per les seves polítiques contra els drets laborals dels seus treballadors per la plataforma sindical llatinoamericana Rel-UITA (7)?

És trist veure com tota una institució com Intermón-OXFAM confon l’objectiu amb el mitjà. El comerç just va sorgir com un moviment social dirigit a enfrontar el comerç internacional dominant. No obstant això, per a algunes organitzacions el comerç just s’ha convertit en un nínxol de mercat i ha deixat de ser aquest moviment social crític que va ser en els seus inicis. Resultat d’això, el desig d’augmentar les vendes els porta a buscar aliats en el sector empresarial transnacional que, precisament, és el principal beneficiari d’aquest comerç internacional dominant i el seu principal promotor.

Aquest acord amb Sol Meliá no és cap excepció a Intermón-OXFAM. Precisament fa unes setmanes el petit grup d’ONG que controla (o creu controlar) el segell de comerç just FLO-Espanya, entre les quals hi ha Intermón-OXFAM, va decidir certificar cafè de la multinacional de l’alimentació Starbucks (a la qual, per cert, durant molt temps va estar denunciant). Aquesta empresa de capital nord-americà és coneguda i reconeguda, entre altres coses, pel seu impuls a l’aplicació d’organismes genèticament modificats, per la seva política destinada a augmentar el guany a costa de reduir el pagament que es dóna als productors de cafè, o per trencar preus per arruïnar petits establiments de restauració. Totes aquestes pràctiques han generat diverses campanyes de boicot als seus establiments, especialment als Estats Units. És trist que Intermón-OXFAM, a través de FLO-Espanya, acabi caient en la mateixa pràctica que ja en el seu moment va tenir FLO-Gran Bretanya certificant Nestlé o FLO-Suïssa certificant McDonalds. I tot, per vendre alguns quilos més de cafè.

Referències:

1) “Sol Meliá e Intermón Oxfam promueven el comercio justo” Cinco Días (22 de juny del 2009)

2) Intermón-OXFAM “Nota de prensa: Sol Meliá e Intermón Oxfam firman un acuerdo marco de cooperación y sensibilización en comercio justo” (16 de juny del 2009)

3) ATR "Éxito de la cadena hotelera Sol Meliá en detrimento del ecosistema mexicano"

4) Angulo, M. R. “Protección del Agua Subterránea: Caso Acuífero Nimboyores y el Conflicto entre Comunidades Costeras y Desarrollos Hoteleros de Guanacaste S.A. (Hotel Conchal)” Instituto de Políticas para la Sostenibilidad (http://www.ips.or.cr). Curiosament, Intermón-OXFAM va presentar un documental que tracta i denuncia aquest cas en el seu III Festival Internacional de Curtmetratges ACTUA ( Nimboyores de Carlos Rovira Bolaños, 2008). Però sembla que els responsables de fundraising d’Intermón-OXFAM no són assidus als esdeveniments que organitza la seva pròpia institució.

5) “Devastan manglar en Xcacel-Xcacelito para construir hotel sin permisos ” Noticaribe (13 de gener del 2009)

6) “Buscan echar abajo ley que protege el manglar, advierten” Noticaribe (10 d’octubre del 2007).

7) Rel-UITA Las cadenas hoteleras españolas en América Latina y las libertades sindicales. Buenos Aires. 2008 (http://www.rel-uita.org)

Notes

[1Jordi Gascón és membre d’Acció per un Turisme Responsable.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici