,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Comunicats > Full del mes > No als acomiadaments!

Solidaritat amb els treballadors i treballadores de SEAT!

No als acomiadaments!

dissabte 12 de novembre de 2005

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 


Full del mes de Revolta Global [novembre’05]

La direcció de Seat ha presentat un expedient de regulació d’ocupació (ERO) per tal d’acomiadar un total de 1.346 treballadors i treballadores (10% de la plantilla actual) al·legant que, altrament, aquest any i els futurs tindrà pèrdues econòmiques. Aquesta mesura és el contraatac que l’empresa ha fet sobre la plantilla després que no acceptés una reducció de sous del 10%, que l’empresa pretenia dient aleshores que, si no, es veuria obligada a acomiadar 800 persones.

Cap de les dues mesures -ni els acomiadaments ni la reducció de sous- no té cap justificació.

1. Una crisi fabricada i unes dades falsejades per abaratir costos laborals.

Sense cap mena de dubte, ens trobem davant una “crisi” fabricada per les direccions de Seat i Volkswagen (VW) amb l’objectiu d’estalviar-se costos laborals per obtenir més beneficis i redimensionar Seat d’acord amb els nous plans de la multinacional.

L’argument/excusa de la direcció de Seat per realitzar els acomiadaments és la seva previsió de pèrdues per al present any i fins el 2009. S’assegura que l’empresa ha perdut quota de mercat tant a l’Estat espanyol com a la resta d’Europa i que la seva productivitat és la més baixa del sector, afegint que aquesta ha baixat un 24% des de 1990. La veritat, però, és més aviat una altra.

Seat té beneficis. Els últims 10 anys l’empresa ha tingut una rendibilitat per sobre de la mitjana del sector a l’Estat espanyol. Els comptes presentats per la direcció per justificar els acomiadaments no són creïbles. Les xifres s’han falsejat amb la voluntat de fer creure l’existència d’una crisi per pèrdues econòmiques, i la prova la trobem en les dades reals*. Per una altra banda, i malgrat el que digui la direcció, la productivitat de la fàbrica de Martorell s’ha incrementat en el darrers anys i és més alta que en altres fàbriques del Grup Volkswagen.

2. Un pas més en un atac als treballadors i a les treballadores que ve de lluny.

Les actuacions que les direccions SEAT-VW estan duent a terme contra els treballadors i treballadores de Seat venen de lluny.

- En el decurs dels darrers anys s’han reduït els costos laborals -reducció encara més pronunciada a partir del 2001-, gràcies sobretot, per una banda, a la imposició d’una doble escala salarial que implica que els nous treballadors i treballadores contractades, la majoria joves, cobrin un 30% menys per realitzar la mateixa feina i, per l’altra, a l’eliminació del plus d’antiguitat.

- En el darrer conveni col·lectiu (valorat per la patronal com un model a seguir a altres empreses), s’hi ha introduït la flexibilitat horària que comporta una pèrdua de la capacitat dels treballadors en la gestió del seu temps.

- La precarietat contractual ha augmentat. La firma del darrer conveni ha significat també l’ampliació a dos anys del temps en què un treballador pot estar en situació eventual, fet que incrementa la inseguretat i la precarietat en el treball, ja que augmenta el temps en el qual la direcció pot fer xantatge al treballador perquè accepti qualsevol condició laboral si no vol perdre l’oportunitat d’esdevenir fix.

Aquesta estratègia patronal d’atac als treballadors i treballadores no es limita a Seat. La presidència de la multinacional està plantejant la necessitat de suprimir uns 14.000 llocs de treball a les fàbriques VW a Alemanya. Allò que l’empresa omet sistemàticament, però, és que la crisi en el mercat de l’automòbil obeeix a l’estancament econòmic que afecta la major part de la Unió Europea a conseqüència de les polítiques neoliberals aplicades pels diversos governs, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu en benefici del capital financer.

3. Cal mobilitzar-se contra els plans de l’empresa i per defensar els treballadors i treballadores.

Davant la provocació de la direcció de Seat, cal organitzar i estendre les mobilitzacions arreu de les comarques i localitats de Barcelona. Els treballadors i treballadores de la plantilla són els que han de dur la iniciativa per defensar-se contra aquest atac, però des de fora la resta de ciutadans i ciutadanes podem i hem d’organitzar la solidaritat amb aquesta lluita. En primer lloc per un sentit ètic i de solidaritat amb la seva lluita davant la injustícia que pateixen. En segon lloc per defensar els propis drets que tenim com a treballadors i treballadores els quals, conquerits després d’anys de lluita, ens estant sent retallats progressivament per direccions empresarials i per governs que realitzant polítiques neoliberals desregulen el mercat de treball i retallen drets i prestacions socials. Cal tenir clar, a més, que les victòries d’una direcció contra els seus treballadors acostumen animar altres direccions a seguir l’exemple i que, en canvi, a la inversa, una victòria dels treballadors desincentiva les patronals i dóna força i moral a d’altres treballadors a lluitar i combatre pels seus drets.

Per impedir les greus repercussions econòmiques i socials que els plans de VW tindrien sobre l’economia i els llocs de treball de Catalunya, cal exigir als sindicats la convocatòria d’un calendari general de mobilitzacions contra els acomiadaments i en defensa de les reivindicacions que els sindicats de Seat han plasmat en la seva Plataforma Unitària. És imprescindible, a més, que els sindicats desenvolupin una unitat d’acció i que afavoreixin la màxima participació possible de tots els treballadors i treballadores de Seat. Per una altra banda, si la direcció de l’empresa persisteix en les seves pretensions, caldria anar pensant en la possibilitat d’organitzar un boicot a la xarxa comercial de VW i Audi a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol.

Amb les mobilitzacions hem d’exigir a la Generalitat del govern tripartit que rebutgi els pla d’acomiadaments (l’ERO), ja que les dades són clares i mostren que la crisi ha estat fabricada per les direccions de Seat i VW. Per això, cal exigir també que el govern de la Generalitat posi fi a les manipulacions comptables i a la falta de transparència en la gestió de Seat posant en marxa una auditoria de la gestió rde l’empresa des del 1993. En la mateixa direcció, cal que es facin públiques les subvencions i ajudes que VW ha rebut a través de Seat durant tot aquest període perquè la plantilla de Seat i la ciutadania de Catalunya les coneguin.

A més, per garantir que Seat deixi d’estar únicament i exclusivament gestionada en funció dels interessos insaciables de la multinacional VW, caldria que la Generalitat passés a formar part de l’accionariat de Seat, tot tenint el dret de veto a les decisions (econòmiques, comercials, laborals) del seu Consell d’administració, dret del qual també hauria de disposar la representació sindical.


*Dades econòmiques de SEAT

- Segons les dades publicades en els propis balanços de resultats de l’empresa, des del 1996 al 2004, SEAT ha obtingut un benefici net de 1134 milions d’euros (188.821 milions de les antigues pessetes).
- Cal tenir en compte, a més, els beneficis extres que obté Volksvagen en concepte de royalties per la venda de components a Seat. L’any 1994, Seat va pagar a VW 442 milions d’euros en aquest concepte. Aquesta quantitat suposa el triple dels guanys que tingué Seat aquell any (145 milions d’euros) i només 45 milions menys que els costos de personal, que és el que l’empresa pretén estalviar-se amb els acomiadaments. Aquesta quantitat suposa un 7,5% de les vendes! Per fer-se una idea del que això significa, només cal comparar-ho amb una dada del 1969. Aquell, quan Seat encara pertanyia a Fiat i l’antic Institut Nacional d’Indústria (INI), es va considerar un escàndol la càrrega del 3% de les vendes en royalties que en aquell moment hi havia.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici