,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Revista > 2006 > #25 juny 2006 > Dona i Islam

Dona i Islam

dissabte 1 de juliol de 2006

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 


per Estela Fernández [1]

El sistema de dominació patriarcal és comú a totes les cultures. Al llarg de la història, la submissió de les dones s’ha exercit a través del control ideològic. La religió, la filosofia i la literatura ajuden a configurar la ideologia i els valors que la sustenten i són instruments de transmissió dels models de conducta d’una generació a d’altra. El dret sanciona aquests models i els converteix en normes de conducta; les lleis han estat l’instrument fonamental per mantenir les dones en situació de dependència.

L’Islam

Cal tenir en compte la heterogeneïtat de l’Islam, amb diverses escoles teològiques amb les consegüents diferències de interpretació, així com el divers desenvolupament jurídic als diferents països. Fins i tot dins el mateix país la situació és diferent segons la classe social, l’hàbitat (rural o urbà), el nivell educatiu, la situació laboral… A més, cal diferenciar allò que procedeix de la religió musulmana i allò que correspon a tradicions preislàmiques.

L’Islam és una religió que regula “idealment” tota la vida dels seus fidels: tant la seva relació amb déu, com les relacions amb altres persones; tant el que és privat com el que és públic. L’Alcorà i la Sunna, o Tradició, recullen tot tipus de qüestions que afecten els creients, des del repartiment de l’herència, la higiene, les transaccions econòmiques, fins a les relacions entre dona i marit.

D’altra banda s’ha de tenir en compte qui interpreta l’Alcora i la Sunna. F Mernissi ve a dir que la interpretació que en fan “els homes autoritzats” no escapa als interessos de torn.

La llei islàmica, o sharia, es considera inspirada per Déu i per tant eterna. Però en tant que el dret públic i gran part del dret penal i processal, així com el dret civil i mercantil, en alguns països, s’han independitzat del dret canònic, el dret de família o l’estatut personal han quedat en la sharia.

L’Islam s’incorpora a les cultures de cada poble transformant la cultura local en alguns aspectes, però en altres el que és propi es viu com a islàmic (com per exemple l’ablació).

Altres aspectes no relacionats amb la religió són molt importants en la situació de les dones: l’accés a l’educació, al treball remunerat; el contacte amb occident per les migracions o els mitjans de comunicació; la modernització econòmica i política del país...

La família islàmica

Una possible definició de família en el context islàmic seria aquesta: un tipus d’estructura en la qual els seus membre estan lligats entre si per llaços de sang i/o matrimonials que impliquen expectatives mútues, prescrites per la religió, reforçades per la llei i interioritzades pels individus.

Tant l’Alcora com la Sunna estableixen els deures i les obligacions dels membres de la família. La principal obligació de l’esposa és contribuir a l’èxit del matrimoni. Estar atenta al benestar de l’home. No ofendre’l ni ferir els seus sentiments. D’aquí es deriven la resta de les obligacions: obeir, no permetre a cap altre home l’accés a la intimitat sexual ni estar sola en companyia d’altres sense el permís del marit, per evitar gelosia, parles i sospites. El marit també pot decidir que no rebi visites ni regals d’altres homes i que no abandoni la casa.

La base de obediència en l’Alcorà està en dos versicles; l’un diu que els homes tenen un grau sobre les dones i són els seus guardians i protectors. L’altre diu que Déu ha destacat a uns sobre d’altres i d’aquí s’ha arribat a la idea que tots els homes estan per sobre de totes les dones.

La planificació familiar ha estat abordada com una qüestió privada i permesa o no segons la Llei, incloent-hi l’avortament i la contracepció.

L’Islam reconeix el matrimoni com a vincle sagrat que no ha de trencar-se excepte per raons justificades. Reconeix el divorci, però el desaconsella en tots els sentits.

Els estereotips

Els estereotips més freqüents adduïts en relació a la discriminació de les musulmanes són la poligàmia, el vel i la clitoridectomia.

El repudi i la poligàmia són tradicions heretades de la societats patriarcals preislàmiques. L’Islam les adopta i les regula. El repudi és un dret exclusiu del marit. L’Alcorà permet la poligàmia amb la limitació de fins a quatre esposes; això sí, ha de ser per mutu acord. Actualment són cada vegada menys els homes que la practiquen per l’elevat cost que suposa un segon matrimoni, però també pel canvi de mentalitat de les noves generacions i perquè l’accés de les dones al mercat laboral i a l’educació fa que siguin menys tolerants davant aquesta pràctica.

El vel i l’harem no són originàriament islàmics. En l’Alcorà, el vel era per a guardar la modèstia de les dones i com a protecció per no ser molestades. Actualment el seu ús està desigualment estès segons els països i la significació del seu ús també és diferent, anant des de la imposició en el cas dels integristes a una opció voluntària de les dones, com a expressió de la seva fe i la seva submissió a Déu, com a símbol identitari com a grup o de rebuig a una modernitat importada. F Mernissi ha dit que el vel mai no ha representat un obstacle per a les dones magribines en el seu camí cap a la emancipació.

La clitoridectomia, a l’igual de la circumcisió masculina, és una pràctica preislàmica que es realitzava en diferents pobles europeus i africans com a higiene, com a preparació per a la vida sexual o com a sacrifici, símbol religiós de purificació. No hi ha cap menció en l’Alcorà de tal pràctica. Actualment l’ablació del clítoris es practica en alguns països musulmans, però també entre cristians de l’Àfrica.

L’alliberament

Les estructures patriarcals són una constant en totes les societats mediterrànies i la dona està limitada a exercir la responsabilitat de ser mare i esposa. La lluita col·lectiva de les dones al llarg dels dos últims segles ha fet que el patriarcat a Europa vagi retrocedint conforme s’anaven guanyant batalles al clergat i als legisladors fins aconseguir les cotes d’igualtat i llibertat actuals.

Als països islàmics són també les dones les que van guanyant cotes de llibertat amb la seva participació en els diferents moviments d’alliberament nacional. Amb la por a la pèrdua dels valors tradicionals, després d’una colonització que va originar un procés d’aculturització, es va produir una aturada en el procés d’alliberament de la dona i fins i tot un retrocés.

Els Codis de Família Musulmana promulgats a molts països, han legitimat l’autoritat de l’home sobre la dona fent una lectura interessada i ultraconservadora dels textos corànics.

F Mernissi, en el seu llibre _El poder oblidat_, ens ve a dir que el masclisme en les societats musulmanes està tan arrelat, que no hi ha cap sector polític que hi escapi per molt progressista que se autodefineixi.

L’origen de la discriminació de la dona als països islàmics no està únicament en la religió, sinó en la política dels Estats corresponents i en l’herència sociocultural patriarcal de les seves societats. El problema no és si les dones porten vel o no. El que és realment preocupant és la manca de drets laborals i socials, la limitació a l’accés a l’educació, a les llibertats públiques.

Seran les pròpies dones musulmanes les que marcaran les prioritats i els ritmes en el camí cap al seu alliberament. Afortunadament avui hi ha organitzacions i moviments feministes, fins i tot en la clandestinitat, com és el cas de RAWA en Afganistan, que porten una dura lluita per la laïcitat, l’accés a l’educació i al treball, i contra qualsevol forma de discriminació.

Notes

[1*Article publicat al núm.25 (juny) de Revolta Global


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici