,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Anàlisi i debat > Davant d’un període revolucionari

Davant d’un període revolucionari

dimarts 5 d’octubre de 2010

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 


Per Artur Galve

Davant d’un període revolucionari, les masses entren a l’escena de la
història.

Lleó Trotski

Anys de polítiques sindicals social-demòcrates han provocat que el subjecte revolucionari s’hagi transformat i no tant sols estigui al seu antic espai, es a dir les fàbriques. Malauradament una part de l’esquerra limita el terme de classe treballadora únicament fent referència als obrers industrials.

L’únic espai que resta amb força per a l’esquerra són els sindicats, però aquesta força ha treballat per transformacions economicistes en detriment de les revolucionàries i avui trobem que els obrers de les fàbriques, gràcies a la lluita pretèrita, tenen unes condicions prou millors, com a conseqüència, a hores d’ara, de les seves mobilitzacions, que tot i no tenir caire transformador o rupturista, tenen com objectiu no perdre l’estatus assolit i millorar-lo. No diem que el concepte de classe hagi canviat, només diem que el subjecte revolucionari està en d’altres espais a banda de la indústria.

Un obrer amb un sou estable, amb propietats com pis, cotxe, apartament per estiueig, i que gaudeix de més avantatges, si no està conscienciat ja no és el subjecte revolucionari. De fet avui en dia, molt treballador sindicalitzat vota a la dreta i això no vol dir que no demani millores laborals (no podem imaginar que els milions de vots que treu el PP surten de les classes altes. Encara que només sigui per estadística). Tots sabem que la majoria de la gent no és revolucionaria i està força instal·lada en el sistema capitalista, però res és monolític i més enllà de les teories (que també són necessàries) estan les lluites actives que produeixen contradiccions al subjecte i fan de palanca en la seva transformació

El nou subjecte revolucionari més enllà del seu espai determinat, el trobarem per altres vectors com, gènere, procedència, contractuals, sobreexplotats i el conscienciat, etc.

Les dones, les condicions laborals són més injustes i la seva estabilitat laboral està sempre pendent d’un fil.

Els/les immigrants. L’explotació sobre aquest col.lectiu té gairebé perfils decimonònics, molts cops mancat fins i tot del més elemental, un contracte. Molt/es estan fent jornades draconianes de 12 h diàries.

Els nous models de contractació, ETTs (que semblà que en breu assoliran tasques de les OTG) contractes d’obra i servei.

Sectors sobreexplotats, sectors laborals com el telemàrqueting o la neteja, trobem totes aquestes característiques en gran nombre de dones, immigrants i contractes d’obra i servei.

El conscienciat, aquest pot està a qualsevol espai, però un fenomen relativament nou seria que n’hi ha molt dintre d’allò que anomenem moviments socials.

Aleshores ja no podem parlar només de la centralitat del treball, hem de afegir el feminisme, l’ecologia i d’altres parts que formen un tot a la lluita revolucionària.

Un dels grans problemes de l’esquerra és la poca agilitat per respondre als canvis que es produeixin de fet molts cops treballem amb respostes que tenen més de 25 anys i això quan parlem dels més ràpids. De fet hi ha gent que encara no té respostes o les té molt ancorades perquè pren els clàssics com referent ineludible, el gran problema és que el capitalisme canvia ràpidament les preguntes. Fonamental pel marxisme és l’estudi i l’anàlisi de la societat que l’envolta.

Davant d’un moment prou important de la història amb una crisi sistèmica que està colpejant el món, en qualsevol moment és pot donar l’espurna que encengui la flama revolucionària, perquè això de les revolucions per experiències passades són incontrolades i difícils de predir que, qui, com i quan pot petar tot i tampoc amb això dic que pugui estar a tombar la cantonada però quan les masses entren en acció, agafen amb els pixats al ventre als capitalistes i també a les organitzacions revolucionàries.

Cal cercar noves formules sindicals que sumin el vell esperit del sindicalisme revolucionari junt amb les noves realitats del segle XXI.

El traspàs d’una societat capitalista a una societat comunista necessita d’una transició d’aquí la importància cabdal per una organització revolucionària serà a tres bandes, que estigui sòlidament construïda, que estigui organitzada i amb les estratègies ben definides.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici