,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Comunicats > Comunicats > Les resolucions del Tribunal Suprem pretenen atiar un conflicte lingüístic (...)

Les resolucions del Tribunal Suprem pretenen atiar un conflicte lingüístic i social a Catalunya

dijous 23 de desembre de 2010

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 


Comunicat de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

Les resolucions del Tribunal Suprem incidint en l’ús del castellà com a llengua vehicular a les escoles catalanes - resolucions fetes públiques ahir i significativament adreçades a la “Generalidad” -, revesteixen una gravetat excepcional. Només des d’una política de l’austruç, com han fet a l’uníson Ernest Maragall i Oriol Pujol prefigurant les bones maneres que permetran la investidura d’Artur Mas, es pot minimitzar l’abast d’aquesta atzagaiada judicial. No s’hi val escapolir-se dient que “el Tribunal Suprem no té jurisdicció en matèria de normativa autonòmica”, o bé que els magistrats “només fan que donar la raó a tres particulars”. (Amb la qual cosa, al capdavall, l’única conseqüència seria que els centres escolars interpel•lats s’haurien de comunicar en castellà amb les famílies demandants).

La realitat, però, és molt diferent. En primer lloc, el TS reclama, ni més ni menys, una adequació del sistema educatiu català, vigent des de fa trenta anys, a la “nova realitat” creada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. A l’empara d’aquesta sentència, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja havia qüestionat, només fa unes setmanes, alguns protocols municipals d’usos lingüístics, com el de l’Ajuntament de Barcelona. La “nova situació” en què s’inscriu la intervenció del TS es caracteritza, doncs, per una clara involució en el terreny de les llibertats i els drets culturals del poble de Catalunya. En segon lloc, aquestes resolucions creen jurisprudència, s’alcen com un referent i un encoratjament per a noves demandes i reclamacions. Finalment, la intencionalitat política resulta clamorosa. El TS conforta les tesis de PP i Ciutadans, que contesten el model d’immersió lingüística i reivindiquen l’aplicació d’un “bilingüisme constitucional”.

Les resolucions del TS llencen un torpede contra la línia de flotació del català. Una parla minoritària, històricament malmesa i perseguida, sotmesa a la pressió aclaparadora d’una llengua en expansió com el castellà, mancada de suports estatals efectius i menystinguda en les instàncies internacionals, només pot sobreviure a partir del seu arrelament com a vehicle de comunicació social. En aquest sentit, el “bilingüisme” a l’escola no significaria de cap manera una situació d’equilibri o d’igualtat, sinó que perllongaria aquesta pressió sobre la llengua amenaçada en l’únic àmbit en què pot mirar de recuperar-se. El “bilingüisme” és la bandera de la lluita per l’arraconament i l’extinció de la llengua catalana.

L’ús del català com a llengua vehicular a l’escola i el mètode d’immersió aplicat des de començaments dels anys vuitanta han estat probablement les conquestes democràtiques més significatives assolides sota un règim autonomista que, manifestament, s’esgota, incapaç ni tan sols de preservar-les. Cal dir que, si durant aquests anys ha millorat el coneixement de la llengua pròpia de Catalunya, el model escolar ara qüestionat no ha suposat cap retrocés en el coneixement del castellà per part de l’alumnat. Al final del cicle escolar, el coneixement del castellà és sensiblement el mateix per part dels alumnes catalans com dels estudiants madrilenys o extremenys. Tant els vincles culturals, l’arrelament social del castellà a Catalunya, com l’entorn de ràdios, televisions, diaris, llibres, producció cinematogràfica i cultural en general, fan que en cap cas l’aprenentatge del castellà estigui en perill. L’única llengua realment amenaçada és el català. I això demana una discriminació positiva sostinguda i un esforç institucional de promoció i prestigi de la llengua pròpia en el funcionament de les administracions, en les seves relacions amb la ciutadania, en la vida del món acadèmic, en la producció cultural, etc.

En un exercici d’ignorància o de cinisme, el Suprem diu a la “Generalidad” que ella mateixa hauria de mesurar la proporció en l’ús del castellà i del català a les escoles, fixant un termini i afanyant-se a assolir una “normalització” que permeti una presència equivalent d’ambdues llengües. La igualtat formal certificaria l’asfíxia del més feble a mans del més fort. En matèria cultural i lingüística, com en tants altres dominis, el liberalisme és una doctrina de dominació i extermini.

Però la pretensió del magistrats té molt probablement uns objectius més immediats. El sistema d’immersió ha estat també un factor operatiu de convivència, d’entesa i d’integració en una societat tradicionalment diversa, mestissa i multicultural que, en l’última dècada, ha conegut un important creixement demogràfic degut a una onada d’immigració globalitzada. Des de la dreta espanyola i l’extrema dreta, és precisament això el que es pretén dinamitar, creant un conflicte social i lingüístic allí on no existia, atiant l’enfrontament entre identitats culturals i nacionals, fragmentant les classes populars.

Enmig de la crisi que estem patint; quan s’anuncien, aquí com arreu de l’Estat, noves i gravíssimes mesures contra les condicions de vida i els drets socials de la majoria treballadora, contra el jovent, contra els drets de les dones, contra les poblacions nouvingudes... aquestes maniobres de divisió són especialment perverses. Des de Revolta Global - Esquerra Anticapitalista cridem el conjunt de l’esquerra política i social, el sindicalisme, el món associatiu i els moviments socials a prendre consciència del calat d’aquesta nova escomesa i a reaccionar en conseqüència: rebutjant les resolucions de Tribunal Suprem, defensant amb fermesa la necessària preeminència de la llengua catalana, denunciant la provocació en curs... No són les distintes parles allò que ens separa, sinó les desigualtats i els greuges. No són les diferències culturals allò que ens divideix, sinó l’opressió política. L’atac contra el català i la temptativa de soscavar la convivència com més unitat necessitem, palesen la contradicció entre els nostres anhels i un centralisme monàrquic asfixiant. Només a través de l’exercici del dret d’autodeterminació i de l’assoliment d’una República Catalana, social, democràtica i sobirana, ens en deslliurarem. Aquesta és la fita cap a la qual urgeix caminar.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici