,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Revista > 2004 > #04 març 2004 > Com combatre el tancament d’empreses?

Entrevista a Juan Montero

Com combatre el tancament d’empreses?

divendres 5 de març de 2004

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 

En els darrers temps, els processos de deslocalització de produccions i/o tancaments d’empreses multinacionals, a l’Estat espanyol i especialment a Catalunya, es donen amb major freqüència, provoquen accions de resposta dels i les treballadores directament afectades, causen preocupació i alarma social a la resta. No és per menys, si tenim en compte les conseqüències d’atur, empobriment i inseguretat per els afectats i el seu entorn familiar i social, obligant-los en molts casos a canviar de domicili per accedir a una altra feina, o a acceptar feines més precàries i de supervivència. De tot això hem parlat amb Juan Montero, militant revolucionari i internacionalista, abans a la LCR i ara al Col·lectiu per una Esquerra Alternativa. Juan Montero porta més de trenta anys dedicat intensament a l’organització i defensa dels interessos dels i les treballadores des de la seva militància a CCOO, sempre amb posicions combatives i classistes. A més a més de la regular i quasi permanent confrontació amb la patronal i els seus servidors, aquest compromís l’ha obligat també a combatre amb determinació la deriva dretana i burocràtica de la seva organització sindical.

La seva dedicació i entrega, però també la seva capacitat d’aportar alternatives i propostes, tant en la lluita com en la negociació, l’han fet mereixedor de l’apreci dels seus companys i del respecte dels seus adversaris, tant a dins com a fora de l’empresa. Això l’ha portat a participar de forma destacada i des de diferents nivells de responsabilitat a CCOO i al Comitè d’Empresa de MINIWATT-PHILIPS. També ha estat membre de la Comissió Executiva de la Federació Minerometal·lúrgica de la CONC. Les seves opinions neixen i expressen raons i sentiments d’algú que pateix i combat les conseqüències del capitalisme globalitzador des de fa dècades al nucli dur de la contradicció capital-treball, on s’extreuen les plusvàlues que després s’utilitzen per asegurar la seva dominació econòmica, política, cultural…


Entrevista realitzada per Antonio Gil

Revolta global: Juan, ¿creus que els costos laborals són la raó determinant per la decissió de tancament i fuita d’empreses multinacionals?

Juan Montero: Els costos laborals no són determinants, en sí mateixos, per a la fuita de les multinacionals. L’exemple de Samsung, on els costos laborals conjunts dels treballadors de la plantilla i dels treballadors subcontractats només representen el 2,5% de les vendes, ens confirma que això és així.

R.G: Em vé al cap que el negoci ràpid i sucós de l’especulació immobiliària té alguna cosa a veure, no?

J.M: Per suposat. Es demostra que amb el “pelotazo” que han fet Samsung i Novalux-Philips amb els tancaments i la venda especulativa que es disposen a fer amb els terrenys. La paperera Sarrió i Miniwatt-Philips també estan creant les condicions de deteriorament de les fàbriques per especular en un futur amb els terrenys que ocupen. Les subvencions que reben de les institucions públiques també faciliten que les multinacionals, en el seu afany de saqueig, es vagin traslladant de país en país.

R.G: Creus que aquestes agressions als treballadors estan tenint la resposta que mereixen?

J.M: No.

R.G: La quasi totalitat dels i les treballadores, en primer lloc les directament afectades, estan en contra. Inclús sectors de la burgesia que tenen negocis que estan lligats al volum i a les posibilitats consumistes també han manifestat el seu desacord. Per què no es produeix una resposta majoritària i decidida a aquests abusos?

J.M: No es produeix una resposta contundent perquè els sindicats majoritaris assumeixen que s’ha de mantenir la competitivitat de les empreses dins del sistema capitalista en el que estan integrats i això els porta a acceptar aquestes mesures.

R.G: Molts càrrecs sindicals i de l’esquerra institucional diuen que cal promoure polítiques i lleis preventives d’àmbit europeu per evitar aquesta rapinya de les multinacionals. Tú què en penses de tot això?

J.M: El primer que hem de fer és aturar les agressions que es produeixen al lloc on ens trobem i d’aquesta forma crearem les condicions per impedir-les de forma global.

R.G: Coneixes alguna iniciativa dels grups parlamentaris europeus que ho estiguin plantejant?

J.M: No.

R.G: ¿No creus que s’estan escudant en un seguit d’unanimitats necessàries i, per tant, impossibles, que exigeix la construcció europea al servei del capitalisme lliure i salvatge per donar passes en aquest terreny?

J.M: Està clar que, degut a la naturalesa neoliberal de la UE, és d’il·lusos o d’estúpids esperar qualsevol mesura d’aquesta institució que pugui afavorir als treballadors i posar algun fre a l’avarícia de les multinacionals.

R.G: A nosaltres ens sona a cinisme i a un abandonament de les seves obligacions de defensar els que els paguen i/o els voten. Tú què en penses?

J.M: Això està clar per a nosaltres, però el problema principal que encara tenim és que, tot i que una part important de la població es comença a mobilitzar contra els efectes de la globalització capitalista i neoliberal, encara no qüestiona majoritàriament les institucions de la UE que són el sosteniment de les polítiques neoliberals.

R.G: Amb la llei a la mà, el tancament d’empreses amb guanys és il·legal. Per què els sindicats majoritaris ho accepten?

J.M: Fonamentalment perquè accepten els arguments de la dreta i dels servidors de la patronal que diuen “que no importa que algunes multinacionals marxin perquè altres vindran en el seu lloc, però si amb la mobilització ho impedim, no en vindrà cap”. També és que han perdut la confiança en la força dels treballadors.

R.G: Perquè el tripartit PSC-ERC-ICV-EUiA accepta aquests acords que legitimen la il·legalitat?

J.M: El tripartit, des del moment en què han arribat a un acord els sindicats i les empreses, no qüestiona el tipus d’acord perquè en el fons també coincideix amb la filosofia de la patronal que he explicitat anteriorment. Per altra banda, tot sembla indicar que per part del PSC s’han utilitzat els sindicats, principalment UGT, perquè pactessin ràpidament i així evitar-lis un mal tràngol davant la patronal en veure’s obligats a rebutjar els expedients.

R.G: Es poden evitar els tancaments? Quines mesures sindicals, legislatives, econòmiques es podrien adoptar?

J.M: Per suposat que es poden evitar els tancaments, sempre que hi hagi una actitud conseqüent per part de les direccions sindicals majoritàries. La primera passa és que els propis afectats el rebutgin amb la mobilització i, posteriorment, amb el suport de l’àmbit local i del moviment antiglobalització, fer que la Generalitat es vegi obligada a rebutjar els expedients. I si, tot i això, les multinacionals es mantenen en les seves posicions, el Govern ha de nacionalitzar les empreses expropiant els terrenys sense cap mena d’indemnització i imposar les conseqüències penals inherents per la política antisocial dels directius d’aquestes multinacionals.

R.G: A iniciativa de la Xarxa de Mobilització Global i del sindicalisme alternatiu s’ha constituït la Xarxa Solidària contra el Tancament d’Empreses. CCOO de Miniwatt hi participa activament. Explica’ns els seus objectius, activitats i utilitat.

J.M: Els seus objectius són impedir que prosperin els tancaments d’empreses, tot recolzant les mobilitzacions que els i les treballadores afectades inicïin. Pot ser d’una enorme utilitat, un marc unitari de mobilització que serveixi a molts i moltes joves que participen al moviment antiglobalització i no tenen experiència sindical com a instrument per a la seva vinculació a les lluites del moviment obrer.

R.G: Poden substituir la representació que els treballadors tenen a la seva empresa?

J.M: No.

R.G: Cal intentar-ho?

J.M: Seria un gravíssim error.

R.G: Consideres lògica la decissió de CGT de no participar a la Xarxa?

J.M: Per suposat que no considero correcta aquesta decissió, però és la conseqüència lògica de l’actual deriva sectària de CGT, que l’està portant a aïllar-se del conjunt dels treballadors, inclosos els sectors més actius.

R.G: La millor defensa dels interessos immediats i de classe dels i les treballadores sempre fa imprescindible la unitat d’acció. L’atomització del molt ampli però dispers sindicalisme crític i alternatiu molt sovint ho fa difícil. ¿Com veus la possibilitat d’avançar cap a fòrmules més estables d’acció i organització sindical alternatives al sindicalisme majoritari?

J.M: La consolidació de la Xarxa, incorporant l’objectiu de la lluita contra la precarietat, pot ser un primer pas.

R.G: De les teves respostes deduïm que per defensar de manera efectiva els interessos immediats de la classe obrera i aturar els tancaments, acomiadaments, dobles escales salarials, retalls de drets sociolaborals, que afecten principalment a dones i joves, i per combatre de forma decidida l’atur i la precarietat, és necessari un altre sindicalisme. Perquè un altre món sigui possible, més humà, més just i solidari?

J.M: Per això cal un sindicalisme conseqüent amb els interessos dels treballadors i les treballadores!


Publicat al nº4 de Revolta Global (març 2004)


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici