,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Revista > 2004 > #04 març 2004 > ETA vota PP

ETA vota PP

dissabte 6 de març de 2004

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 


Pep Juárez, secretari general de CGT-BALEARS

En el món que vivim, la casualitat en política és una espècie en vies d’extinció. Per això, el show muntat al voltant de l’anomenat "cas Carod", amb el darrer capítol (potser que quan llegiu aquestes línies ja no sigui el darrer) del comunicat per part d’ETA, anunciant la suposada treva per al territori de Catalunya, no sembla fruit només de patinades ni improvitzacions.

A ETA li convé, de manera descarada, una nova i més forta majoria absoluta del PP a l’Estat espanyol, que justifiqui la seva existència (estratègia "repressió-acció"), i amb l’al·ludit comunicat vota en conseqüència. És clar que tot això, formant part d’un greu problema, no seria excessivament alarmant si no fors perquè, de manera complementària, el PP sembla haver trobat una mina d’or inesgotable amb el tema del terrorisme, com a argument electoral, i també com a cortina de fum per ocultar els efectes de la seva política antisocial.

Mentre es parla d’ETA ningú té present la precarietat indefinida en el món del treball, ni la inexistència dels serveis socials, ni els beneficis astronòmics de la banca, ni la màfia immobiliària, ni els negocis de la guerra, ni la violació dels drets humans, ni els problemes de convivència, ni la manca de futur per a les noves generacions. DE pas, es reforcen les polítiques antisocials, l’autoritarisme i els elements repressius de l’estat, avalats pel vot de la ciutadania atemorida.

Ben mirat, sembla que el PP no li convé posar fi al terrorisme, perquè potser s’estima més continuar obtenint beneficis, sobretot electorals, d’aquest problema, alhora que la seva política li serveix a ETA per justificar la seva anacrònica existència. Aquesta sintonia d’estratègies ("cuanto peor, tanto mejor"), cada vegada més evident, fa créixer la sospita del que dèiem, que res de tot el que està succeint no és casual. I es tradueix en un greu retrocés de les llibertats, no només en el terreny de la demonització dels nacionalismes, com ara el cas d’ERC, sinó també en l’ofegament de la vida democràtica, a través de la criminalització dels moviments socials, de la repressió de la dissidència i de la sistemàtica manipulació informativa a través dels mitjans de comunicació, estatals o no.

Mai s’havia enrarit l’ambient de la vida pública, en època electoral, com en aquesta ocasió. Mai havien quedat els problemes dels treballadors i dels ciutadans tan oblidats i arraconats. La mentida, la manipulació i les agressions estan exhaurint les llunyanes possibilitats d’un debat útil i racional. A la dreta sempre li ha convingut el descrèdit de la política entre la població, perquè no li interessa la participació democràtica ni el necessari control, per part dels ciutadans, sobre la gestió del poder. I la crispació que vivim és coherent amb aquesta estratègia.

Però és precisament en aquests moments tan difícils i enverinats, i més que mai, quan els treballadors, els moviments socials i la ciutadania hem de combatre l’amnèsia. Hem d’aixecar la veu per reivindicar el respecte dels nostres drets, per lluitar contra la precarietat laboral i social, sobretot dels joves, de les dones i dels immigrants. També per denunciar els bruts negocis de la guerra promoguda per Aznar i els seus col·legues, i per exigir l’articulació d’una societat justa en pau, convivència i desenvolupament sostenible.

Publicat al nº4 de Revolta Global (març 2004)


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici