,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Notícies > Internacional > França: Votar a Philippe Poutou

França: Votar a Philippe Poutou

dilluns 16 d’abril de 2012

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 


Per François Sabado

Ens acostem a la primera volta de les presidencials franceses. Tot és possible, fins i tot la reelecció de Sarkozy. Per la seva banda, Philippe Poutou continuarà defensant els drets de treballadors i treballadores i de la població, ¡abans, durant i després de les eleccions! NPA

A deu dies de l’escrutini, res està decidit. Tot pot passar. Fa sis mesos, després de les primàries socialistes, tots els observadors donaven a Hollande com a guanyador, assegurant l’alternança social-liberal tranquil•la. Avui, la situació continua oberta, res s’ha de descartar, fins i tot una victòria de Sarkozy!

I no obstant això, el rebuig al president sortint no ha estat mai tan fort. Encarna l’austeritat de dretes, la "regla d’or" europea que encotilla els pressupostos públics, els interessos dels més rics. Llavors, radicalitza la seva política, cada vegada més a la dreta: una política xenòfoba i de seguretat però també l’enfrontament contra els sindicats. El seu objectiu: reconquerir una part substancial de l’electorat del Front Nacional. Resultat, com els electors prefereixen l’original a la còpia, Marine Le Pen segueix avui molt amunt, massa amunt, en els sondejos.

Però la força de Sarkozy no està en el seu propi camp, està en la debilitat de la campanya d’Hollande. Inscrivint la seva política en les grans línies de les decisions de la Unió Europea, anuncia una "austeritat d’esquerres". Quan es pronuncia per una mesura d’esquerres, com la creació de llocs de treball en l’ensenyament, és per dubtar, retrocedir, excusar-se i dir que suprimirà ocupacions públiques en altres sectors per respectar els equilibris. Les classes populars senten clarament que un govern Hollande corre el risc, de fet, de ser un govern "Hollandreu", que repetiria les polítiques d’austeritat que han realitzat els seus homòlegs grec, portuguès i espanyol. És, d’altra banda, una de les explicacions de les previsions d’una abstenció massiva: més del 30%!

La feble dinàmica de la campanya socialista beneficia la campanya de Mélenchon. L’èxit del Front d’Esquerres expressa avui la resistència de les classes populars a l’austeritat. Més enllà de la política dels dirigents, hi ha el rebuig a l’austeritat d’esquerres que ens promet el PS. Compartim nombroses reivindicacions o mobilitzacions amb els i les militants del Front d’Esquerres, i de nou, proposem "colpejar junts" contra el govern i els capitalistes, ja sigui per defensar l’ocupació o els drets democràtics, i sobretot els dels sense papers .

Però a diferència del Front d’Esquerres, no pensem que es puguin defensar les reivindicacions de la gent treballadora i mantenir l’ambigüitat sobre les aliances possibles amb els dirigents socialistes. Si l’esquerra guanya, el Front d’Esquerres decidirà sobre la seva participació governamental després de les eleccions legislatives. Del que prenem nota. Però, des d’avui, reivindica la participació en una nova majoria d’esquerres. Com combatre, llavors, l’austeritat d’esquerres i demandar una aliança parlamentària precisament amb els mateixos que volen imposar aquesta política?

Cal fer fora Sarkozy, però si Hollande guanya, no serà necessària una oposició d’esquerres unitària a la seva política? El NPA a això respondrà ¡en això estarem! I els dirigents del Front d’Esquerres?

Amb Philippe Poutou, les coses estan clares. El seu programa és el contrari de les polítiques actuals. Les classes dominants i els governs ens porten a la recessió: acomiadaments, baixada del poder adquisitiu, destrucció dels serveis públics. Volen fer pagar la crisi a les classes populars; nosaltres volem fer pagar la crisi als capitalistes, i tan sols a ells.

Al contrari, el candidat del NPA defensa un "escut social", un pla d’urgència contra la crisi: prohibició dels acomiadaments, reducció del temps de treball a 32 hores, desenvolupament dels serveis públics i creació de centenars de milers de llocs de treball públics , augment de tots els salaris en 300 euros nets, cap renda per sota dels 1.700 euros, dret a la jubilació als 60 anys amb 37,5 anualitats.

S’ha de donar prioritat també al tancament de les nuclears en deu anys i a una planificació ecològica que socialitzi el sector de l’energia per assegurar una reconversió energètica que asseguri les necessitats de la població i creï centenars de milers de nous llocs de treball.

Diners per aplicar aquest programa n’hi ha: posant impostos als enormes beneficis de les grans empreses, anul•lant el deute i imposant una fiscalitat anticapitalista que gravi els més rics per satisfer les necessitats de les classes populars.

Per realitzar aquests objectius, no caldrà dubtar en enfrontar-se als capitalistes, treure el poder als banquers, expropiar els bancs nacionalitzant-los sota control dels treballadors i els ciutadans, homes i dones.

Aquesta política exigeix noves correlacions de forces, una mobilització social excepcional, nous Maig 68 i Juny 36 victoriosos.

Més enllà de les cites electorals, cal preparar-se per això.

És el que defensa Philippe Poutou!

12-04-2012

Traducció: Faustino Eguberri per VIENTO SUR


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici