,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Revista > 2004 > #03 febrer 2004 > El nou projecte de Llamazares pateix un contratemps i l’oposició (...)

VII Assemblea d’Izquierda Unida

El nou projecte de Llamazares pateix un contratemps i l’oposició interna amplia la seva presència

dijous 5 de febrer de 2004

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 


Ana Gabarró i Diosdado Toledano

La VII Assemblea Federal d’Izquierda Unida no ha estat el passeig triomfal, plebiscitari, d’unanimitats, que el grup del coordinador general Gaspar Llamazares desitjava.

Per començar, el projecte de modificació d’Estatuts, peça angular en la desnaturalització d’Izquierda Unida, del seu funcionament democràtic i plural, i la proposta de canviar el nom d’IU per el d’IU-Verdes, fou derrotat a la comissió corresponent de l’assemblea i ha estat relegada a la seva discussió en una futura conferència específica.

Si bé l’informe polític i les tesis polítiques han tingut el vot favorable del 72%, hi ha hagut un significatiu nombre de vots contraris i d’abstencions.

Un altre moment important en el debat de la VII Assemblea fou la resolució presentada pel bloc d’oposició alternativa que proposava un rebuig sense ambigüitats del projecte de Constitució Europea. Si bé aquesta resolució no fou aprovada, va obtenir un significatiu 35,5% dels vots favorables.

Finalment, a l’elecció del Consejo Federal (la part que s’eligeix directament a la Assemblea) no hi va haver una sola llista, sinó tres:

- La llista pactada entre els sectors agrupats al voltant del coordinador general Gaspar Llamazares y el secretari general del PCE Francisco Frutos va obtenir el 72,7% dels vots. A la VI Assemblea ambdós dirigents van rivalitzar pel control de la direcció d’IU i per la Coordinació general, encapçalant sengles llistes al Consejo Político Federal.

- La llista del bloc unitari d’esquerres composat per un ampli sector crític d’Andalusia, Plataforma de Izquierda, Espacio Alternativo i una part dels membres de Corriente Roja (Astúries, Cantàbria, Canàries, etc.), va obtenir més del 13% dels vots (13 membres electes al Consejo).

- La llista formada per la CUT i una part de Corriente Roja (Madrid, Galícia, Lleó, etc.) va obtenir el 9% (9 membres al Consejo).

Si a la VI Assemblea, la candidatura d’oposició impulsada per la Plataforma d’esquerres va obtenir el 18% dels vots vàlids, a la VII Assemblea les dues candidatures opositores d’esquerra han sumat el 23,4%. També és significatiu el 5% de vots en blanc o nuls, vots que en gran part podrien haver-se canalitzat en cas d’haver-se presentat una sola llista d’oposició.

El procés de construcció d’una oposició anticapitalista a la VII Assemblea

A les últimes eleccions generals ara fa quatre anys, la direcció d’Izquierda Unida impulsà un gir polític cap a la moderació i el possibilisme, mitjançant un acord de programa electoral amb el PSOE marcadament socioliberal i trufat de renúncies polítiques. Tot i el fracàs electoral i el triomf del PP, l’orientació adoptada fou consagrada a la VI Assemblea, i des de llavors aquella deriva no ha fet més que accentuar-se.

Durant aquest període un nombre creixent d’afiliats i afiliades d’IU s’han desmoralitzat i han abandonat l’organització. En diverses organitzacions d’IU s’han multiplicat els episodis de repressió contra aquells que resistien el viratge cap a la dreta o simplement mantenien posicions honestes i de defensa de la democràcia interna. La sagnia d’expulsions i maniobres antidemocràtiques ha propiciat que nombrosos afiliats i afiliades, organitzacions locals i sectors amb pes a províncies andaluses com en el cas d’Almeria, hagin deixat Izquierda Unida i constituit altres organitzacions.

Tot i el deteriorament de la situació interna d’IU, la remobilització social dels últims anys, l’agudització de la lluita social i política sota el govern autoritari i centralista del PP, el seguidisme del PSOE respecte del PP en el conflicte basc i la seva dèbil oposició en el terreny econòmic i social, i, junt amb tot això, la creixent moderació del discurs i la pràctica d’Izquierda Unida a la recerca de la “respectabilitat” per a governar amb el PSOE, han accelerat la clarificació interna i ha provocat que nous sectors, transversals als grups de Gaspar Llamazares i Francisco Frutos, hagin optat per comprometre’s en una batalla política a la VII Assemblea i impulsar la creació d’una candidatura plural i unitària d’esquerra anticapitalista.

En aquest procés de conformació d’un bloc opositor, el factor temps ha estat un obstacle considerable. De fet, els primers movimients per a formar el bloc s’inicien l’octubre del passat any quan es reuneixen a Madrid delegacions d’Espacio Alternativo, Corriente Roja i la CUT. En aquesta reunió s’adopta el compromís d’activar el procés amb vista a la VII Assemblea sobre bases polítiques: oposició a la contrarreforma dels Estatuts d’IU, posició davant el rebuig al projecte de Constitució Europea, defensa conseqüent del dret d’autodeterminació, rebuig de la política de pactes de govern sense principis amb el PSOE, defensa de la mobilització social i per una posició no subordinada o acrítica respecte de les direccions sindicals, etc. D’altra banda, les informacions sobre l’evolució del debat a IU d’Andalusia i la configuració d’un ampli sector crític, obre noves possibilitats en la perspectiva de la VII Assemblea d’IU.

En aquest sentit, el resultat del congrés d’IU a Andalusia, on el sector crític1[1] obté el 42% de la representació de la delegació andalusa, serà decisiu en la creació de les condicions per a l’articulació d’un bloc d’esquerra anticapitalista a l’Assemblea estatal. En efecte, el sector crític andalús convoca una primera reunió a Còrdova a la qual es convida representants estatals d’Espacio Alternativo i la Plataforma d’Esquerres, etc. Com a resultat d’aquesta reunió exploratòria es convoca una nova reunió a Madrid per a debatre un esborrany de bases polítiques del bloc crític estatal, les característiques i les perspectives de continuïtat del bloc, així com la presentació d’una llista alternativa a la VII Assemblea.

A la reunió cel·lebrada el 16 de desembre a Madrid, s’hi van trobar la delegació plural del sector crític andalús i corrents i col·lectius de la resta de l’Estat: Espacio Alternativo, Plataforma d’Esquerres, Corriente Roja d’Astúries i Madrid, Rojos/es de Catalunya. Després del debat i la incorporació al document de bases polítiques de la major part de les propostes efectuades pels representants de Rojos/es i Corriente Roja s’arriba a un acord sobre el dit text. Així mateix, es constata una àmplia coincidència en la necessitat de donar continuïtat al bloc allà representat. Per últim, s’acorda la presentació d’una sola llista alternativa per a l’elecció del Consejo Político Federal a la VII Assemblea.

Sobre els caps de llista es presenten dues propostes, Luis Carlos Rejón y J. M. Sánchez Gordillo, i es delega a l’Assemblea del sector crític d’Andalusia per a que trobi una solució de consens a aquesta qüestió, que en aquell moment sembla de menor entitat. Tanmateix, el desacord final sobre aquesta qüestió serà la causa de la divisió del bloc en dues llistes, i de la frustració de l’expectativa d’haver aixecat una oposició capaç d’atraure el 30% de delegats i delegades de la VII Assemblea.

En la responsabilitat d’aquest desacord hi ha diferents factors: un és la premura de temps que ha impedit un procés més consensuat, i sobretot superar les desconfiances del passat. Un altre factor ha estat la cadena de vets i actituds sectàries2[2], dificultats per a conformar un bloc de l’esquerra anticapitalista a l’Assemblea Regional d’IU a Madrid, etc. Finalment, la posició de la CUT i d’un sector de Corriente Roja de posar com a condició innegociable que el dirigent de la CUT Sánchez Gordillo encapçalés la llista, així com el rebuig a la proposta d’establir un procés democràtic per a elegir la capçalera entre els diferents candidats3[3], va fer impossible la presentació d’una sola llista alternativa.

Per una Refundació d’una Izquierda Unida democràtica, plural, federalista, anticapitalista i alternativa

El coordinador general Gaspar Llamazares, tot i les aparences, no surt més reforçat de la VII Assemblea.

En primer lloc, perquè el curs adoptat ha estat aclaridor per a molts dels que avalaren, com Julio Anguita, la candidatura de Gaspar Llamazares a la VI Assemblea. El propi Julio Anguita, en una recent tribuna d’opinió a la revista La Clave, realitza una crítica duríssima del resultat de la VII Assemblea, amb el sugestiu títol de “Vuelta a casa”.

En segon lloc, perquè una part significativa de les organitzacions i dirigents d’IU que el van acompanyar a la VI Assemblea han trencat amb el seu projecte i la seva política i han recolzat una de les llistes alternatives.

En tercer lloc, perquè la seva aliança amb Francisco Frutos, tot i ser coincident en la estratègia de governar amb el PSOE sense excesives exigències programàtiques, divergeix en altres aspectes que tenen a veure amb la recomposició cap a la dreta d’IU que pot alterar els actuals equilibris i correlació de forces. Diferències que es van manifestar a la VII Assemblea respecte de la proposta de nous Estatuts, la derrota de la qual a la ponència fou possible per la confluència amb el bloc crític de delegats i delegades vinculats al sector Frutista.

En quart lloc, perquè el projecte de recomposició a la dreta d’IU per mitjà del restabliment dels vincles trencats amb IC, etc., la moderació del perfil polític d’IU per atraure nous sectors de l’electorat, o l’exercici de guanyar “credibilitat” davant la direcció del PSOE, xoca amb l’evolució dels movimients socials, especialment amb el procés de radicalizació anticapitalista entre la juventut. En la hipòtesi d’un canvi de govern a les eleccions generals de març, i la incorporació d’IU a un govern de coalició amb el PSOE, les contradiccions internes a IU viuran una exacerbació a mig termini a mesura que l’experiència de la versió espanyola de govern d’”esquerra plural” demostri el seu vertader rostre de gestor del sistema capitalista.

Davant aquesta perspectiva, és necessari reforçar l’articulació de tots els sectors i corrents que han desenvolupat una activitat o expressat una posició crítica, anticapitalista i alternativa a la recent Assemblea General d’Izquierda Unida, superant la divisió que es manifestà a la presentació de dues llistes al Consejo Político Federal sobre la base de la reflexió autocrítica i la ruptura amb el sectarisme, profunditzant i cohesionant el seu caràcter anticapitalista, construint, en fi, un bloc d’esquerra anticapitalista i transformador, plural, unitari i democràtic a Izquierda Unida.



[1] El sector crític a Andalusia agrupa un seguit de grups (CUT, Espacio Revolucionario Andaluz-Espacio Alternativo, Corriente Roja, etc.) i a un grapat de dirigents històrics d’IU.

[2] Un sector de Corriente Roja va vetar la participació de la Plataforma de Izquierda en la primera reunió que es va celebrar l’octubre a Madrid, i posteriorment Corriente Roja no va ser invitada a la reunió de Córdoba.

[3] A l’assemblea de Corriente Roja celebrada al Palau de Congressos durant la VII Assemblea fou desestimada la proposta formulada por un representant de Rojos/es de Catalunya de trobar una alternativa de consens i, si no era possible, elegir democràticament l’encapçalament de la llista a l’assemblea de delegats/des del bloc crític que estava prevista aquella mateixa nit.

Publicat al nº3 de Revolta Global (febrer 2004)


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici