,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Revista > 2004 > #03 febrer 2004 > "La Funció de l’Orgasme"

Una opinió sobre en Wilhelm Reich

"La Funció de l’Orgasme"

dimecres 4 de febrer de 2004

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 


Marc Lancharro

“L’amor, el treball i el saber són les fonts de la nostra vida. També haurien de gobernar-la.” Wilhelm Reich

El llibre és una autojustificacció de les teories que ell mateix va desenvolupar al llarg de la seva vida professional. És una recopilació científica de les investigacions que ell mateix fa com a sexòleg i psicoanalista de l’escola de Freud (del qual fou un dels millors deixebles) i que acabà criticant sense treva i denunciant-lo com a acientífic.

Passant al contingut del llibre, realment és una mica dur de llegir; s’ha de tenir una mica de coneixements sobre psicologia i medicina per comprendre exactament les deduccions científiques a les quals arriba, i potser és avorrit en alguns capítols o extractes en què parla del conflicte entre la psicoanàlisi oficial i el corrent de pensament, purament científic i metodològic, que ell animava; però és també part del llibre completament necessària per entendre l’hecatombe que provocaven les teories psicoanalítiques que s’extreien de les seves experiències.

El llibre també té la seva part pràctica, però més aviat en el món científic. Estableix les bases teòriques i científiques del que després seria un dels seus llibres més famosos, La revolució sexual; que incidí molt decisòriament en la formació política de la generació del maig del 68, i que encara es manté i ha estat assimilat com a teoria política per a la majoria de partits de l’extrema esquerra no estalinista. Assentant a la vegada també les bases de l’alliberament lèsbic, bisexual, gai i trans-sexual, amb un origen científic, psicoanalític, racional i empíric; i no pas religiós, místic o “natural” com ens tenien acostumats fins aleshores.

D’aquí precisament el títol del llibre. La funció de l’orgasme és un títol que vol provocar el qüestionament del lector. Que es pregunti realment quin sentit li atribueix cada lector/a, perquè el llibre en dóna una explicació. El que pot passar és que ens qüestioni massa coses a la vegada i potser per això mateix es presti ràpidament a la crítica fàcil i desinformada. Si bé és cert que el final de la vida el Wilhelm científic i marxista sembla no existir-hi (va acabar venent per la televisió nord-americana màquines que guarien l’energia biònica), això no treu ni una mica de validesa a les seves teories sexuals.

L’explicació, en resum, és força senzilla. L’orgasme és el reflex creador de la vida i, per tant, proporciona plaer. Tota la vida dels éssers vius gira entorn de la satisfacció d’aquest reflex, a l’igual que la vida dels animals gira entorn de la seva pròpia perpetuació com a espècie (per què nosaltres hem de tenir finalitats distintes si també som animals?). Els problemes comencen (o arriben a ser observats amb la investigació sistemàtica de casos, és a dir, de persones malaltes) en la societat; en la necessitat que existeixi el patriarcat per poder sostenir el capitalisme, i gràcies al qual s’estableixen les lleis morals que permeten ensenyar la submissió col·lectiva a una forma de vida completament mecanitzada i mercantilitzada. D’aquesta conclusió se’n poden extreure moltes altres, però ell creà el mètode, es a dir, la ciència que podia permetre d’estudiar aquest nou camp que acabava d’obrir; i li digué l’Economia Sexual. Fou una necessitat per a poder avançar en la recerca, ja que el fenomen de l’orgasme requeria diferents disciplines científiques (com ara la psicologia, la fisiologia, la sociologia i la biologia) per a la seva completa comprensió i, per tant, requeria una unitat científica que ampliés els estrets marges de comprensió d’un simple especialista.

D’aquesta parrafada, cal que entenguem els problemes que li ocasionaren el fet de ser científic i conseqüent amb els seus descobriments: Primer, ell veié la necessitat que la psicoanàlisi també servís per a guarir les persones, però comprovà la ineficàcia de la teràpia aplicada a les masses socials. Així entengué que la psicologia de la societat estava vinculada al sistema social imperant, i que o es canviava aquest o no hi havia res a fer; i s’afilià al partit comunista alemany, on creà l’“Associació per a una política sexual proletària”, la qual arribà als 40.000 afiliats en dos anys. Al cap d’un temps fou expulsat del partit pel seu llibre “Psicologia de masses del feixisme” i, més tard, de l’associació psicoanalítica internacional gràcies a les pressions del Komintern. Finalment s’hagué d’exiliar primer a Noruega, quan els nazis arribaren al poder, i finalment als Estats Units, com tants d’altres científics i intel·lectuals.

És innegable el valor de l’aportació científica d’en Wilhelm Reich a la salut sexual i al marxisme per al desenvolupament de teories i pràctiques d’alliberament individual i col·lectiu que es complementen perfectament amb totes les teories socials, econòmiques i polítiques que són al servei de la transformació revolucionària de la societat.

Publicat al nº3 de Revolta Global (febrer 2004)


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici