,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Revista > 2004 > #03 febrer 2004 > Què ha passat a Mumbai?

IV Fòrum Social Mundial

Què ha passat a Mumbai?

dimecres 4 de febrer de 2004

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 


Josep Maria Antentas

El IV Fòrum Social Mundial ha estat un èxit polític indiscutible. Un dels aspectes més significatius del procés preparatori del FSM a l’Índia va ser la dinàmica unitària que ha generat entre organitzacions molt diferents, aprofundint la tendència oberta amb la preparació del Fòrum Social Asiàtic a Hyderabad el gener de 2003. Tradicionalment ha existit una dinàmica unitària entre sindicats i certs moviments camperols que contrastava amb la divisió entre ONGs i sindicats i entre els moviments populars gandians i els fronts de masses dels partits d’esquerres. El procés del FSM ha permès trencar les desconfiances i les barreres anteriors. El Comitè Organitzador indi ha estat format per organitzacions molt diverses. Encara és d’hora per saber si el procés del FSM i aquesta dinàmica unitària han arrelat bé a l’Índia, tot i que hi ha indicis que apunten en una direcció afirmativa, com ara la preparació de la jornada del 20M contra l’ocupació de l’Iraq, o la decisió dels sindicats d’anunciar el proper 24 de febrer a la ciutat de Mumbai la convocatòria d’una Vaga General a tot el país.

El perfil i la composició d’aquest quart FSM, què amb aproximadament 125000 participants ha estat el més massiu de tots, ha presentat diverses novetats en relació a les edicions anteriors. Aquest fòrum ha permès realment donar un salt qualitatiu fonamental en el procés d’internacionalització del FSM. Si fins ara els participants als fòrums anteriors havien estat fonamentalment latinoamericans, nordamericans i europeus, Mumbai ha permès la integració dels moviments indis i de diversos països del Sudest i de l’Est del continent asiàtic. Aquest canvi en la composició del Fòrum també s’ha reflectit en els seus continguts.

El format del Fòrum ha estat bastant similar al de la tercera edició, amb alguns canvis en les grans conferències, una part important de les quals van ser organitzades pels moviments i les organitzacions participants al Fòrum i no directament pel Comitè Organitzador del FSM ni pel Consell Internacional. Tot i que, de vegades, ha semblat que el Fòrum s’ha desenvolupat més a fora de les conferències que dins, ja que les manifestacions, les marxes i els cants dels moviments indis i asiàtics el van acompanyar des del primer dia fins a l’últim.

Una altra novetat positiva ha estat precisament la gran visibilitat dels moviments populars indis, dels “pobres” i dels sectors socials més desafavorits, com els dalits (els intocables). Hi ha un gran consens en assenyalar que aquest ha estat el fòrum social on la visibilitat dels "pobres" i dels sectors populars ha estat més forta que mai. Aquest ha estat, a més, el FSM amb menys perfil institucional. Realitzat a una ciutat governada per la dreta reaccionària, on l’esquerra és en general dèbil, l’esforç organitzatiu, logístic i polític per a preparar el Fòrum no ha comptat amb l’ajut de cap institució índia. A més a més, el Comitè Organitzador indi ha pres decisions exemplars com la de rebutjar l’ajut financer d’institucions com la Fundació Ford, que va contribuir als fòrums anteriors. Un altre cop, la tan beneficiosa "unitat i radicalitat" de Florència va marcar el Fòrum totalment.

Durant el Fòrum van tenir lloc assemblees diàries de moviments socials. També hi va haver coordinadores temàtiques importants com la de la Campanya Internacional contra la Guerra d’Iraq, que va reunir un gran ventall de coalicions antiguerra existents al món.

Els moviments que l’any passat van decidir impulsar una Xarxa Mundial de Moviments Socials han fet tres grans debats. El primer, un balanç de Cancun, per analitzar les dibilitats i fortaleses exhibides pels moviments en aquesta ocasió, pensant ja en la propera Trobada Ministerial de l’OMC a Hong Kong la propera tardor. Hi va haver bastant acord en assenyalar que la fita de Cancun havia tingut una bona preparació pel que fa a l’anàlisi, el seguiment de les negociacions i la pressió sobre els governs nacionals, però que les mobilitzacions havien estat molt dèbils tan a Cancun com a nivell internacional. Les dificultats per organitzar un dia d’acció global contra l’OMC contrasten amb la força de les mobilitzacions recents contra la guerra de l’Iraq i amb el renaixement de les lluites socials a molts països. El segón debat va girar al voltant del funcionament de la Xarxa de moviments mateixa. Es va constatar la necessitat d’ampliar la seva composició -començant pels moviments asiàtics- i crear un veritable espai internacional per a la discussió estratègica entre els moviments, un flanc molt dèbil fins a hores d’ara. Finalment, l’Assemblea de Moviments va elaborar una declaració final, on assenyalava els principals objectius de mobilització per a aquest any, començant per la jornada del 20M contra l’ocupació de l’Iraq, la cimera de l’OMC a Hong Kong i molts altres objectius.

El punt més dèbil de la coordinació dels moviments va ser la poca participació dels moviments indis. Alguns dels membres del Comitè Organitzador indi van dir que es debia al desbordament organitzatiu dels principals responsables d’aquests moviments durant els dies del Fòrum, així com a la novetat del procés de coordinació mundial de moviments per a les organitzacions índies, encara massa poc integrades en la dinàmica internacional.

La coordinació internacional dels moviments socials ha donat una pasa endavant a Mumbai, però cal esperar un temps fins a saber si els acords presos realment permeten avançar en la direcció desitjada. Els reptes semblen clars: ampliar la xarxa, integrar la realitat índia i d’altres moviments absents, obrir un espai internacional pel debat estratègic i estar a l’alçada de les grans cites d’enguany.

Publicat al nº3 de Revolta Global (febrer 2004)


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici