,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Revista > 2004 > #03 febrer 2004 > Per una reorientació cap a l’esquerra

EL BRASIL DE LULA

Per una reorientació cap a l’esquerra

dissabte 7 de febrer de 2004

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 


João Machado

Finalment, al quart intent, el candidat del PT a la presidència de Brasil, Lula, va guanyar les eleccions justament en un moment d‚escassa mobilització social, tot i que sí de grans expectatives. L‚actuació d‚aquest govern i, sobre tot, dels diferents corrents d‚esquerra presents en aquell país, centra l‚atenció de bona part de l‚esquerra arreu del món. En aquesta ocasió, recollim la visió de Democràcia Socialista, secció brasilera de la Quarta Internacional, expressada aquí per un dels seus més qualificats dirigents.

El govern d’en Luís Inácio da Silva “Lula” ha anat confirmant el seu caràcter contradictori i, en molts aspectes, àdhuc sorprenent. Entre les sorpreses de més envergadura, destaquem la d’una política econòmica en total continuïtat respecte a la del govern anterior –que el Partit dels Treballadors (PT) havia combatut –i la confecció d’una base de suport parlamentari i polític que incorpora, si fa no fa, totes les forces de dreta que hi ha al país. De fet, pel que fa a la dreta, només els partits que formaven l’eix del govern de Fernando Henrique Cardoso (FHC) –el partit socialdemòcrata brasiler (PSDB) i el Partit del Front liberal (PFL) constitueixen formalment l’oposició. Un cop dit això, aquests partits foren els interlocutors del govern en algunes de les seves iniciatives més importants, com ara la reforma del sistema de jubilacions. Cal comprendre que això no implica pas una incoherència per part del PSDB o el PFL: el projecte de reforma de les jubilacions presentat pel govern Lula recollia les línies generals dels projectes anteriors d’aquells partits, que no pogueren ser aprovats en la seva integritat en bona part a causa de l’oposició del PT. En aquest tema, el govern Lula ha hagut d’enfrontar-se a sectors del moviment social i, en l’àmbit parlamentari, principalment a l’esquerra del PT i a sectors d’altres partits de l’esquerra.

Les perspectives del PT i la política d’esquerra

La conquesta del govern federal per part del PT encetà una nova etapa en la trajectòria del partit. [...] La concepció de govern que va prevaler implica una relació conflictiva amb la base social fonamental del PT. Les aliances fetes estan en contradicció amb el programa de govern que es defensava durant la campanya electoral: el procés de democratització de la gestió pública, de caràcter popular, no s’ha engegat. Però d’altra banda, pel que fa a política exterior, reforma agrària i altres polítiques sectorials del govern, les mesures ja adoptades corresponen a les posicions històriques del PT. Tot això comporta el desenvolupament d’un procés conflictiu i la contestació en el si del partit, entre els seus electes i en la seva base social. Les posicions en defensa del programa històric i del seu funcionament com a partit democràtic i actiu estan guanyant terreny. [...]

El govern no pot ofegar les activitats del partit. Les arrels del moviment, que el PT anà construint des de fa 23 anys, s’enfonsen en la classe treballadora i el poble i s’hi expandeixen. La història de la construcció del PT és la història de les lluites socials, polítiques i culturals dins la societat brasilera, i és també la història dels debats interns. [...]

Per tant, no fóra pas correcte [...] de concloure que el joc ja s’ha acabat, com si les opcions llestades expressassin de manera homogènia tot el moviment i en determinassin el futur; com si no hi hagués contradiccions ni forces que es bellugassin enfront seu. [...] La sortida precipitada de diminuts fragments del PT que s’incorporen al PSTU1[1] no poden constituir cap alternativa, car tal possibilitat no es pot comparar amb la significació històrica del PT des de la seua creació ençà.

[...] La tendència Democràcia Socialista proposa la construcció d’un corrent d’esquerra ample en el si del PT, capaç de formular contribucions programàtiques, intervenir en els conflictes centrals en curs, adreçar-se al conjunt del moviment social al voltant del PT i la seva experiència de govern, qüestionant-ne les orientacions estratègiques.

Cal pugnar en contra de la transformació del Partit dels Treballadors en corretja de transmissió de les decisions del govern. Cal combatre per restablir un procediment partidari fonamentat en la democràcia interna i el programa de partit (aquest programa i les decisions de les Trobades han de constituir el fonament de la unitat del partit). L’oposició a les mesures disciplinàries adoptades o proposades per la majoria de la direcció del PT [...] és un aspecte fonamental d’aquesta lluita. Les sancions contra aquells que votaren d’acord amb les posicions pel partit defensades des de feia molt de temps, àdhuc durant la campanya electoral, i que es varen modificar per majoria de l’executiu sense un ampli debat democràtic, no es poden considerar legítimes de cap de les maneres.

D’altra banda, convé destacar que el debat sobre l’orientació del PT no es pot concebre limitant-se a una discussió interna del partit. Cal que sigui un debat que travessi l’ampli moviment polític i social per al qual el PT és un referent. [...]

La participació del govern implica que les polítiques de la majoria del partit es proven molt més ràpidament, com succeeix pel que fa a la política econòmica. El procés de confrontació de les orientacions s’accelera molt i du a una dinàmica d’entrecreuament de l’espai partidari i de les lluites socials. Hi ha una politització més gran dels moviments i àmplies capes socials estan molt més informades de tots aquests debats, desenvolupant-hi ràpidament una actitud crítica envers el govern.

Aquesta situació pot evolucionar de diverses maneres. La perspectiva més aconsellable de cara a una intervenció de l’esquerra fóra lluitar per la reconstrucció socialista del Partit dels Treballadors. Això correspon més a la nova situació política: la conjuntura, marcada pel creixement dels conflictes i de les mobilitzacions, no es pot considerar com defensiva.

[...] Si es tria una altra opció, el risc d’una fragmentació de l’esquerra dominaria i aplanaria el camí per a més retrocessos en la lluita política i social. L’esquerra del PT està en condició d’afrontar el debat sobre l’orientació del partit amb la legitimitat d’aquell qui defensa el seu projecte històric i estratègic: el projecte d’un partit socialista i democràtic. Aquesta perspectiva permet de construir un ampli corrent d’esquerra com a pol de referència socialista.


[1] El Partit Socialista dels Treballadors Unificat (PSTU) resulta d’una escissió del PT de la tendència Convergència Democràtica (corrent trotskista adherit al “morenisme”) el 1992.

Democràcia Socialista (DS), una de les principals tendències d’esquerra del Partit dels Treballadors (PT), els militants de la qual s’identifiquen amb la IVª Internacional, mantengué la seva VIIa Conferència Nacional els dies 21, 22 i 23 de novembre de 2003 en presència de 107 delegats de 16 Estats brasilers, que representaven més de dos mil membres que estan al dia en les seves cotitzacions.

La Conferència registrà un creixement de la tendència, que es va reforçar mitjançant l’adhesió de nous dirigents regionals i nacionals del Partit, com ara el diputat federal de Ceará, João Alfredo. Així, la DS compta en les seves files amb set diputats federals i dues senadores.

El ministre de reforma agrària, Miguel Rossetto, membre de la DS, va presentar un informe sobre el nou pla de reforma agrària, engegat dos dies abans en una assemblea de 4 000 pagesos sense terra, arran de la col·laboració entre sectors del govern brasiler i moviments de lluita per la reforma agrària, entre els quals hi havia el Moviment dels Treballadors Sense Terra (MST). Cal subratllar que els moviments, tot i saludant l’anunci de l’inici d’una vertadera reforma agrària del govern Lula, reclamaven un nombre d’establiments de sense terra més ambiciós, i criticaren el Ministeri de Finances per la insuficiència de recursos que ho obstaculitza.

Publicat al nº3 de Revolta Global (febrer 2004)


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici