,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Revista > 2004 > #03 febrer 2004 > Onada de tancaments d’empreses: el govern tripartit davant la seva (...)

Editorial revista "REVOLTA GLOBAL" nº 3 (febrer 20004)

Onada de tancaments d’empreses: el govern tripartit davant la seva primera prova

dilluns 9 de febrer de 2004

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 


Editorial revista "REVOLTA GLOBAL" nº 3 (febrer 2004)

Els treballadors i les treballadores de les fàbriques amenaçades de tancament ja han anunciat les primeres mobilitzacions, mentre la indignació social es generalitza entre amplis sectors de les poblacions afectades. El temor que sigui només el començament s’escampa entre la població assalariada de Catalunya. La perspectiva d’un declivi de la Catalunya industrial pren cos. Totes les alarmes s’han disparat.

El govern de l’“esquerra social” de la Generalitat de Catalunya es troba davant la seva primera prova de credibilitat, quan l’electorat jutja si les actuacions de l’Administració responen als compromisos programàtics i a les esperances suscitades. Les primeres declaracions de Carod Rovira advertint que el temps de la impunitat dels empresaris i de les multinacionals s’ha acabat, o les amenaces del Conseller de Treball, el socialista Rañé, de procedir al boicot del consum de les productes d’aquestes empreses, responen a la inquietud generada pels tancaments i a l’opinió majoritària a favor d’impedir-los.

L’escàndol ha esclatat quan s’ha conegut que totes aquestes empreses ven obtenir importants beneficis l’exercici passat i que la seva perspectiva econòmica és saludable. En els casos més notables -la factoria de Novalux, a la Garriga, pertanyent a la multinacional Philips, o la sucursal de Samsung, a Palau-Solità- l’operació de tancament cerca obtenir importants beneficis mitjançant la venda d’un sòl industrial que s’ha revalorat durant la febre especulativa dels darrers anys i la deslocalització d’aquestes produccions a tercers països de mà d’obra més barata.

A aquestes dues empreses cal afegir-hi la fàbrica de productes auxiliars de l’automòbil Autotex, al poble de Vacarisses, víctima d’una operació de deslocalització cap a la República Txeca, LG Philips Display (antiga Miniwatt) venuda de manera fraudulenta a una tramoia d’especialistes en liquidar empreses, anomenada Business Creation, en una nova operació d’especulació multimilionària amb el sòl en una zona urbanitzable, la paperera Sarrió al Prat de Llobregat afectada també per l’especulació urbanística i ferroviària (el traçat de l’AVE), i FISPE de la mateixa localitat.

La divulgació pública que Samsung, com tantes altres multinacionals, es va beneficiar, sota el govern del president Pujol, de substancials ajuts i subvencions, incloent-hi la concessió de sòl a preus inferiors als del mercat, cosa que ha estimulat l’operació especulativa actual, fa necessària l’aplicació de mesures contundents i exemplars contra aquestes multinacionals.

Els orígens d’aquesta epidèmia d’actuacions antisocials, corruptes i delictuoses de les multinacionals i del capital financer que recorre el món es troben, principalment, en la liberalització dels mercats a les inversions de les multinacionals perquè puguin operar sense traves ni controls. Les polítiques dels governs afavorint descaradament els interessos d’aquestes empreses són, per tant, responsables d’aquesta situació. L’ampliació de la Unió Europea a nous països amb mà d’obra més barata ha agreujat el procés de deslocalització i la multiplicació d’operacions especulatives i fraudulentes, procés que, si no ho impedim, s’accentuarà en el futur immediat.

Davant els tancaments i les operacions especulatives cal organitzar una poderosa mobilització social i ciutadana en l’àmbit local, català, estatal i europeu. Si no s’impedeix l’actuació delinqüent de les multinacionals Philips, Samsung, etc., assistirem a un llarg procés de tancaments, deslocalitzacions i xantatges a les condicions de treball i salari del conjunt de la classe treballadora.

De forma immediata, hem d’exigir al govern tripartit, a la seva Conselleria de Treball, les següents mesures:

- No autoritzar els expedients de crisi que les empreses presentin per justificar el tancament.

- Procedir a recuperar totes les subvencions concedides tot expropiant els terrenys cedits.

- Penar durament les actuacions delictuoses de les empreses i enviar a la presó els executius responsables dels delictes i fraus.

- Nacionalitzar les empreses si els directius persisteixen en el tancament, establint els mecanismes d’ajut que facilitin la seva viabilitat.

- Bloquejar l’entrada de productes d’aquestes multinacionals en el mercat català, proposant actuacions per estendre aquest bloqueig als mercats estatal i europeu.

Cal exigir també una llei que prohibeixi el tancament i els acomiadaments en aquelles empreses que tenen beneficis. Igualment cal exigir noves lleis que puneixin, en proporció adequada als efectes socials dramàtics que produeixen, les actuacions antisocials, especulatives i fraudulentes dels propietaris i dels executius de les empreses. Si no, els casos Parmalat, Enron, etc. Seguiran reproduint-se indefinidament.

Al costat d’aquesta bateria de mesures immediates, cal exigir al govern PSC-ERC-ICV-EUiA una actuació decidida sobre les causes del problema, la qual cosa implica denunciar i trencar amb les polítiques neoliberals vigents a la Unió Europea i impulsar una nova política econòmica i social capaç de satisfer les necessitats de la majoria de la població, de garantir els drets socials de la classe treballadora, de la gran majoria de la ciutadania. En aquest procés de canvi social i econòmic cal desenvolupar la més àmplia mobilització social i ciutadana. El compromís d’impulsar la “democràcia participativa” ha de començar amb el qüestionament de les polítiques econòmiques aplicades fins avui.

El govern de l’“esquerra plural”, en la seva responsabilitat executiva, i el Parlament de Catalunya, en la seva potestat legislativa, no han d’escudar-se, quant a la seva resposta al tancament de les empreses, en els límits competencials de l’actual Estatut d’Autonomia. La sobirania de Catalunya només es forjarà caminant, si la classe treballadora, si la ciutadania arriba a la conclusió que la reivindicació d’un major autogovern i una reforma de l’Estatut serveix per atendre les seves necessitats i els seus drets més elementals i, en particular, el de protegir-se de la rapinya de les multinacionals.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici