,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Revista > 2003 > #0 octubre 2003 > Si lluites, pots perdre; si no lluites, estàs perdut!

Lluita obrera al Grup Altadis

Si lluites, pots perdre; si no lluites, estàs perdut!

diumenge 5 d’octubre de 2003

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 

El dia 23 de juliol de 2003 la direcció del Grup Altadis ha anunciat les línies generals d’una reorganització de l’activitat, tant a l’Estat espanyol com a França. Aquest Pla d’Organització Industrial, continuació de l’anterior que va culminar el desembre de 2002 amb el tancament de 8 fàbriques, suposaria la reducció de 743 llocs de treball a L’Estat espanyol i 533 a França a finals de 2005. Pau Gomis, treballador de la fàbrica de Tarragona, ens explica les agressions de l’empresa i com s’hi podria organitzar la resistència.


Pau Gomis

Les principals conseqüències són el tancament de les fàbriques de Sevilla i Tarragona i el tancament de la factoria de Lille a França, amb prejubilacions als 53 anys, trasllats i baixes incentivades.

Tristament aquestes són notícies a les quals ens tenen acostumats les empreses transnacionals, amb la total connivència dels governs, basta veure els exemples més recents de Sintel, Valeo, Fontaneda o la pèrdua anunciada de 15.000 llocs de treball a Telefònica.

En el grup Altadis, abans Tabacalera, la tònica ha estat aquesta des de la seva privatització l’any 98, ja que en els últims 10 anys s’han aprovat un total de 4 Expedients de Regulació d’Ocupació, i en el cas de Tarragona la plantilla s’ha reduït en aquest període de temps en uns 350 treballadors.

Tots els avantatges que ens oferia la privatització/liberalització (ampliar mercats, viabilitat, competitivitat a nivell mundial...) no han portat més que perjudicis als treballadors (pèrdua de poder adquisitiu, mobilitat geogràfica/funcional, reducció de drets i en definitiva pèrdua de llocs de treball). Una vegada més s’amplia el marge de guany (Altadis no té pèrdues, el primer semestre de 2003 va tenir 220 milions d’euros de beneficis) a costa de la baula més feble del Grup.

L’empresa en la seva voracitat segueix situant a l’eix de la seva activitat el benefici a qualsevol preu, no les persones, oblidant-se de la funció social que tenen les empreses. Aquestes mesures no sols condemnen un bon nombre de famílies a la precarietat o la mobilitat geogràfica, sinó que influeixen molt negativament en el creixement econòmic local, tant en els llocs de treball indirectes, com en el comerç i consum en general.

La globalització econòmica capitalista neoliberal que prometia creixement il·limitat a escala planetària, l’únic que ha fet ha estat augmentar encara més les desigualtats i la precarietat, i avui en dia estem patint les seves conseqüències, ja que els grans beneficiats són les companyies transnacionals que poden operar lliurement (comprant empreses al Marroc i tancant fàbriques a Espanya) sense cap tipus de regulació, sense cap tipus d’organisme democràtic que controli la seva activitat i amb el silenci i el beneplàcit del govern titella de torn.

L’atur, la misèria, la desigualtat social, la fam, la desesperació, la mort... aquests són els grans beneficis que proposava la globalització capitalista.

El paper dels sindicats majoritaris (UGT-CCOO) no per conegut deixa de ser escandalós. Ja des de la reestructuració industrial iniciada en l’etapa del govern socialista, el seu paper ha estat totalment desmobilitzador i desmembrador del moviment obrer, contribuint activament a l’estat d’anestèsia profunda que viu la classe obrera d’aquest país. Els sindicats s’han preocupat més de la pau social, o millor dit empresarial, que de ser l’avantguarda en la lluita per drets tan elementals com les 35 hores setmanals/Treball per a tothom. A través de la signatura de diferents Reformes laborals (1985 Reforma de la Seguretat Social, 1986 Reforma d l’Estatut dels Treballadors, 1992 Reforma de la Llei d’Atur, 1994 una altra Reforma de l’Estatut dels Treballadors, 1997 Acord per l’Estabilitat d’Ocupació...) han possibilitat que s’arribi a aquest estat de les coses, si el treballador té menys salari i menys drets l’empresa té més competitivitat i, un altre cop, la baula més feble de la cadena no té cap control sobre la seva vida laboral, ni a l’hora de signar el contracte, ni durant el seu compliment, ni a l’hora d’extingir-lo, d’això se’n diu precarietat.

Així ens trobem amb el col·lectiu dels treballadors en precari, desmobilitzats com a classe i molt lluny de l’acció i l’auto-organització, uns sindicats que ho signen tot, més preocupats per l’activitat sindical institucional i representativa, que de la reivindicativa i participativa. El capital es frega les mans.

A Tabacalera, Altadis, els 4 ERE’s s’han signat amb el beneplàcit dels sindicats, i ni aquests ni el conjunt de treballadors s’han caracteritzat per la solidaritat a l’hora de mobilitzar-se pel tancament d’altres factories de la Companyia. La pau social (empresarial) s’ha mantingut pagant un preu excessivament alt.

La línia d’actuació del Comitè d’Empresa de la fàbrica de Tarragona de moment no passa de reunions amb partits polítics parlamentaris i aturs simbòlics, sense implicar el conjunt de treballadors ni als agents socials que més es mobilitzen, per la qual cosa es proposa com línia d’acció :

- Buscar sempre una solució col·lectiva; l’empresa s’apressarà a proposar solucions individualitzades per a dividir la plantilla.

- Constituir-se en Assemblea Permanent tots els treballadors que vulguin lluitar i funcionar per comissions (comunicació, logística, accions, propaganda...). Es millor que tots els treballadors que vulguin participar puguin fer-ho i no delegar en el comitè d’empresa, encara que aquest es pot convertir en dinamitzador del procés assembleari.

- La línia de negociacions a totes bandes (empresa, ajuntament, Generalitat, diputats...) és important però no l’única i els interlocutors han de ser treballadors elegits en assemblea.

- Creació d’una Plataforma Sindical, amb totes les forces sindicals, estiguin o no representades a Altadis, per a buscar la unitat d’acció.

- Creació d’una Plataforma Social on estiguin els partits polítics no parlamentaris i els moviments socials i ciutadans, amb la finalitat de buscar el suport de tota la ciutadania i garantir accions massives; els 200 treballadors d’Altadis sols no aconseguirem gran cosa.

- Paral·lelament a la negociació, mantenir una línia de pressió mitjançant les mobilitzacions des d’ara mateix (manifestacions, tancaments, okupacions, accions simbòliques...)

- Molt important: cal aprofitar-se del suport sindical, però no delegar-hi excessivament.

L’única solució possible passa per l’auto-organització dels treballadors. La classe organitzada i actuant pot possibilitar canvis i garantir espais de prosperitat econòmica i social on ens podem governar, pensar i actuar des de la llibertat i donar i rebre allò que és just.

PER L’AUTO-ORGANITZACIÓ DELS TREBALLADORS!
ACCIÓ DIRECTA!
SI LLUITES, POTS PERDRE; SI NO LLUITES, ESTÀS PERDUT!


Publicat al nº0 de Revolta Global (octubre 2003)


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici