,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Revista > 2003 > #0 octubre 2003 > No a la constitució neoliberal!

Per una refundació democràtica i social de la Unió Europea

No a la constitució neoliberal!

diumenge 5 d’octubre de 2003

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 


G. Buster

L’Inici de la Coferència Intergovernamental de la Unió Europea a Itàlia aquest mes d’octubre obre la fase final dels debats sobre la Constitució Europea. Els caps de govern europeus esperen arribar a un acord definitiu a finals del mes de maig i sotmetre l’esborrany de Constitució a referèndum a la majoria dels Estats membres coincidint amb les eleccions al Parlament Europeu el juny de 2004. Els propers mesos seran, per tant, decissius pel futur polític i social de la Unió Europea. Malgrat no ser una veritable constitució, sinó més aviat un tractat intergovernamental, el text que aprovaran els caps de govern determinarà el futur repartiment del poder entre les diverses institucions europees i el model socio-econòmic de la Unió Europea. L’esborrany actual que ha redactat la Convenció europea, i que serà la base pel debat dels propers mesos, sanciona legalment el conjunt de contrarreformes neoliberals que les classes dominants europees i la Comissió Europea han tirat endavant en els últims anys. És la legitimitat que ha estat buscant l’anomenat "Espirit de Lisboa", una legitimitat que no ha tingut fins ara degut a les resistències oposades pel moviment contra la globalització capitalista i pel moviment sindical. Els 18 mesos de debat de la Convenció han posat de relleu el mètode obertament antidemocràtic amb el qual s’ha escrit el text. La menció mateixa als pobles i als ciutadans i les ciutadanes europees ha desaparegut. Tota la sobirania és segrestada pels actuals caps de govern dels Estats membres. A més a més, la igualtat proclamada entre ells dóna pas a un complex sistema de "cooperacions reforçades" que divideix la UE en un centre -on un directori de potències europees prendran les decissions estratègiques- i una perifèria marginalitzada políticament. El propi espirit federal dels pares fundadors de la Unió Europea ha quedat reduït al funcionament del mercat únic i d’un Banc Central Europeu autònom de qualsevol poder de control. La Carta dels Drets Fonamentals, que s’incorpora al text, queda limitada a una simple declaració de principis sense efectes pràctics a nivell dels Estats membres gràcies al Títol VII imposat pel govern de Tony Blair. El balanç de les tasques de la Convenció no pot ser més negatiu, especialment des del punt de vista dels drets socials. Totes les referències al "model social europeu", aconseguides amb grans esforços pels grans sindicats de la CES, han quedat condicionades al manteniment d’una "alta competitivitat" per imposició de la patronal europea, la UNICE.

Construir una alternativa. Una altra Europa és possible!

És inevitable aquesta Constitució Europea? Tot dependrà de que en els propers mesos els moviments socials, els sindicats i les organitzacions de l’esquerra alternativa europea siguin capaces de traslladar el debat sobre el futur d’Europa, fins ara segrestat per les classes dominants i la burocràcia de la UE, als ciutadans i els pobles d’Europa. La recerca d’una nova legitimitat per construir l’Europa potència neoliberal xoca amb un moviment de resistència que s’ha posat de manifest en les continues convocatòries i manifestacions del moviment antiglobalització en els últims tres anys i la resistència social dels sindicats contra la precarietat laboral i la privatització dels serveis públics. Des de la vaga general dels sectors públics a França el 1995 fins avui, el moviment de vagues defensives de la classe obrera europea ha anat creixent, amb convocatòria de vagues generals a França, Itàlia, l’Estat espanyol, Portugal i Austria i de vages parcials a Alemanya, Gran Bretanya, i a la resta dels estats membres.

L’últim "eurobaròmetre", que recull l’estat de la opinió pública europea, mostra els efectes d’aquesta resistència. A principis dels anys 90, amb l’inici de l’ofensiva neoliberal, el 72% dels europeus considerava la pertanyença a la UE com "quelcom de positiu". Avui aquesta xifra s’ha reduït al 50%. Les mateixes fonts assenyalen que el 90% dels europeus consideren que la principal prioritat de la UE hauria de ser "la lluita contra la probresa i l’exclussió social".

Publicat al nº0 de Revolta Global (octubre 2003)


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici