,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Revista > 2003 > #0 octubre 2003 > La lluita per un comitè d’empresa

La lluita per un comitè d’empresa

diumenge 5 d’octubre de 2003

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 


Marc Lancharro

Ara ja fa més d’un any, a l’empresa social Creu Roja, començàrem un procés d’autoorganització dels treballadors. El fet que fos un empresa molt atomitzada (en petits centres de treball dispersos per tota Barcelona), que la majoria de la gent tenia contractes precaris (obre i servei des de feia nou anys, temporals, etc..) i que l’empresa ja hagués desfet i reprimit altres projectes per tenir representants sindicals, va fer que s’engeguessin dos projectes sindicals alhora, que acabaren convergint i impulsant les primeres eleccions sindicals a Creu Roja. Així es creà un nucli de treballadores de Creu Roja que van començar a funcionar de manera unitària per donar resposta a l’explotació i els xantatges a que eren sotmesos molts dels treballadors.

Des del primer moment tots veiérem la necessitat d’avantposar els interessos immediats dels treballadors, que en aquell moment eren la necessitat d’un marc de defensa sindical. El que ens obligava a mantenir la unitat. Cosa que no volgueren entendre la burocràcia de CCOO que no volgué acceptar una candidatura unitària CCOO-CGT. Només acceptàrem anar en la candidatura de CCOO com a independents quan ens van insinuar que ells tenien el poder de convocar eleccions sindicals però també d’impugnar-les.

Després d’haver fet la convocatòria d’eleccions per part de CCOO ens assabentem que la UGT recorre el procés. Finalment el procés continua endavant amb un acord entre l’empresa Creu Roja i els buròcrates sindicals de CCOO i UGT, a una reunió a la que no hi assistí cap treballador. La necessitat d’una protecció jurídica (que oferia la presentació de la candidatura un cop convocades les eleccions), ja que molts dels que estàvem implicats teníem una por real a ésser acomiadats; va fer no entenguéssim bé que estaven signant El resultat fou la convocatòria d’un únic comitè d’empresa (enlloc de tres) i es convocaven les eleccions sindicals pel vuit de gener del 2003!!!. Quant tothom a la Creu Roja sap que els contractes es renoven a 31 de desembre.!!!! Algú ens l’havia jugada.

Llavors, en un centre de Creu Roja on feia un any que estaven avisant que no hi havia pressupost, van acomiadar tres persones. Dos persones, que no estaven implicades directament en el procés electoral, foren acomiadades per tenir la mala sort d’haver entrat a treballar després que l’autor de l’escrit, i així poder argumentar que s’acomiadava per “necessitats del pressupost” amb el criteri de que érem els tres últims que havíem entrat a treballar. Les altres dos persones escolliren no lluitar per que no volien tancar-se les portes per poder tornar a treballar a la Creu Roja, cosa legítima però massa majoritari malauradament.

L’evidència de la repressió, i el fet d’estar encara immersos en el procés electoral, va fer que poguéssim pressionar a l’empresa, i davant l’absoluta negativa a cap tipus de readmissió ens veiérem forçats a posar una denúncia al jutjat de lo social per repressió sindical, i a començar una modesta, campanya de denúncia pública i d’informació a les treballadores.

Encara que jo fos la única persona acomiadada que plantegés una lluita, es va produir un gir en el grup de persones que portaven la iniciativa. Fins ara érem els treballadors de la Creu Roja qui havíem portat tot el procés de negociació amb els sindicats, però alhora de la repressió només foren uns quants els treballadors i treballadores que mostraren públicament la seva solidaritat i el seu incondicional suport cap a mi; i menys encara els que es mostraren disposats a un compromís obert amb la lluita per la readmissió (ja fos repartint fulles als treballadors o declarant al judici). A partir del moment en que es notifica l’acomiadament, el pes de la lluita que no eren capaços de portar els mateixos treballadors de Creu Roja, per diferents motius com la falta absoluta d’experiències de lluita, la falta de tot tipus de protecció jurídica, i la por més acomiadaments; van crear les condicions per a que si es volia plantejar algun tipus de resistència aquesta havia de comptar amb el suport de gent de fora de l’empresa. I és en aquest punt on el sindicat, el partit o el teu col·lectiu havien de jugar un paper important, tant pel que fa a l’experiència en el tracte de les situacions com alhora d’anar escollint la següent passa a donar i les formes de portar-les a terme; encara que de vegades ho disfressem d’amistat, la solidaritat entre treballadors és un dels vincles més forts.

Aquest procés continuà en paral·lel al de les eleccions sindicals que es pogueren fer amb normalitat, traient una única candidatura de treballadors amb trenta dos candidates i candidats, que aconseguí els tretze membres del comitè d’empresa. Actualment el comitè d’empresa ja funciona, i s’han creat les comissions de treball entre les que vull destacar la de participació, ja que reflecteix la voluntat de l’actual comitè de que aquest sigui un comitè de totes les treballadores.

Finalment vaig guanyar el judici, i m’haurien de readmetre, però l’empresa ha recorregut la sentència. Així i encara la sentència fou un pal molt dur per a la Creu Roja que afrontava així el que potser és la seva primera derrota en tots els àmbits: primer de tot sindical, perquè els obligava a readmetre a un treballador actiu sindicalment i cosa sempre molesta; segona, fou una derrota jurídica, ja que la Creu Roja quedà no pas com a una ONG sinó com a una empresa més que utilitza les mateixes formes i mètodes que qualsevol altre empresa capitalista; i tercera i finalment, mediàtica tant els mitjans de comunicació institucionals, però més important, entre les treballadores de la Creu Roja que han entès, més o menys, els plantejaments sindicals i polítics dels que vam començar a impulsar el procés sindical, i ara continuen treballant per la defensa dels treballadors des del comitè d’empresa; per tant ha servit per augmentar la consciència col·lectiva de les treballadores i treballadors, confiar-hi una mica més en les seves forces i augmentar el grau d’autoorganització. En resum, una petita victòria de la classe treballadora, que ha estat una victòria total de tots els treballadors de Creu Roja.

Mentres espero a casa a que sorti l’altre judici aquí estic, continuant la lluita per altres camins...

Salut i revolució!

Publicat al nº0 de Revolta Global (octubre 2003)


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici