,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Revista > 2003 > #0 octubre 2003 > Continua l’Efecto Iguazú!

El criticaire

Continua l’Efecto Iguazú!

diumenge 5 d’octubre de 2003

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 


Pepe Gutiérrez

L’Iguazú ja no és solament un riu, també és una metàfora. La va crear Adolfo Jiménez, quan la història de Sintel el va portar a fer la següent reflexió: "Avui els treballadors en les empreses, en aquest model econòmic de capitalisme globalitzador, som com pescadors en una barca. Creiem que el riu està en calma i només ens adonem del que passa quan la barca, la teva empresa, s’apropa a la cascada (a Iguazú). Aleshores és quan perceps la velocitat del corrent, que aquest corrent del capitalisme especulador és de tal magnitud que mires de cridar i fer senyals, per a advertir els altres pescadors que el riu no està en calma i que caldrà fer alguna cosa, si no volen que la seva barca, la seva empresa, acabi empassada per les aigües de la cascada".

Ara ja no és solament una metàfora, és també un miracle, almenys de públic. Pere Joan Ventura i Georgina Cisquella ho van realitzar i escriure aprofitant les seves estones lliures com a realitzador i reportera de TV, i més que una pel·lícula solidària -que ho era- semblava destinada a ser una pel·lícula solitària. Cap canal públic ni privat no va voler implicar-s’hi. La distribució -una zona dominada per les multinacionals- va anar a càrrec de la productora. Quan es va estrenar, va córrer la veu, calia espabilar-se per a veure-la, ja que el cinema Nàpols de Barcelona va acceptar -solidàriament- exhibir-la només durant una setmana, però la gent va respondre. Després van arribar els premis: Festival de Valladolid, el Goya al Millor Documental, un bell gest proletari dintre d’un bell gest pacifista. Molts mesos després l’autor d’aquesta nota la veia a Vilanova i la Geltrú. La sala estava plena.

Al marge de la sintonia solidària, la pel·lícula es mantenia plenament com a cinema del millor. Complia una funció extraordinària: donar a conèixer l’emergència d’una realitat que públicament s’ignora, il·luminant una història, unes persones, unes vivències que actuaven com un llampec en la nit. Allí estaven els obrers que l’havien fet possible, gent que imaginem dient estupideses sobre el futbol deien veritats que no es volen veure, prenien part en una manifestació gai-lesbiana, i donaven les seves notes en les trobades de Florència de morros amb la policia de Berluscorleone. Alguna cosa tan poc “comercial” com el dia a dia del Campament de l’Esperança a la Castellana ens semblava moltíssim més interessant que la majoria de les pel·lícules que ens ofereixen les multinacionals. Era un fenomen paral·lel a l’al·legat antifeixista de Bowling for Columbine (estrenada d’amagatotis i convertida en un èxit). No obstant això, el seu antecedent fílmic es troba potser en Harlan County USA, de Barbara Kopple, Oscar al Millor Documental el 1977, i una de les pel·lícules més vistes de l’any a Boston. I això que descrivia el decurs d’una vaga minera enfrontada no sols amb la policia sinó també contra la burocràcia sindical immersa en el sistema.

Potser sigui aquest el punt més feble de El Efecto Iguazú, quan es veu gent com Fidalgo, Toxo o Ramón Górriz compartint una història que havien intentat dinamitar. Era com un happy end trucat, diplomàtic, que després es revelaria fals, i la veritat del qual sens dubte coneixerem en la segona part, la qual s’acaba d’estrenar a Madrid, encara que podrien haver-ho fet a Puertollano.

La pel·lícula ja era un èxit de públic quan el 2 de l’últim mes de maig es podia llegir en un diari “independent” (¿de qui?) que Adolfo Jiménez insultava Fidalgo al definir-lo com “el millor ministre sense cartera d’Aznar”. El comentari se situava com l’antecedent del cop que un obrer li va propiciar a Fidalgo, per a concloure: “Els sindicats diuen, i sembla que tenen raó, que és difícil sostenir que s’han incomplert les promeses de recol·locació quan hi ha 965 ofertes i 244 extreballadors les han acceptat. Ahir van arruïnar, no només el dret de manifestar-se d’altres treballadors, sinó també les seves reivindicacions”. Paraules gairebé calcades de les del portaveu de PSOE, Caldera.

A la mateixa pàgina (d’“Economia”, El País), un altre periodista recordava: “Fa unes setmanes, José Mª Fildalgo, va destacar el `marcat caràcter gangsteril´ que han utilitzat en ocasions els treballadors de Sintel. L’acusació també ha estat en boca d’altres dirigents de l’anomenat corrent oficial...”. Resulta curiós que això no fos considerat cap insult, i molt més ho era que Fidalgo apliqués aquest qualificatiu als treballadors. Als mateixos pels quals havia cridat la policia per a desallotjar una assemblea de Sintel del local de Comissions a Madrid. I encara més que això, no ho digués evocant una privatització salvatge i fraudulenta, assenyalant la presència en la trama de personatges tan sinistres com Mas Canosa (cèlebre pels seus negocis bruts), o com Carlo Gil, fill d’un exdiputat del PP, que va comprar Sintel per un euro... També podia haver-se referit a totes les derrotes encobertes sota amables negociacions. Clar que això és el que hauria fet un ministre sense cartera.

A pesar de Fidalgo, Caldera i Canosa, o de qualsevol pèrdua puntual si es vol, Sintel segueix en lluita. L’“efecte Iguazú” ja ha afectat altres empreses, per exemple Miniwatt, de la qual parlarem en els pròxims números. Mentre s’espera la segona part, aquesta no pot desaparèixer ara. Representa una trobada d’excepció entre el cinema i la lluita social, ens parla d’una lluita social que és la nostra. A més és una pel·lícula que ens pot ensenyar molt sobre les virtuts del cinema. Unes virtuts que no acaben en la seva realització. Ni tan sols en la seva passada per les pantalles, sinó que pot i ha de ser adoptat per a gaudir d’un bon cinema-fòrum en centres d’ensenyament, per centres cívics, locals d’empreses o de sindicats, o a casa amb les amistats. El cas és que ara és més necessària que mai, i haurà d’estar disponible en vídeo.


Publicat al nº0 de Revolta Global (octubre 2003)


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici