,
Revolta Global
Arrel de la web > Notícies > Catalunya > El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no admet a tràmit la (...)

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no admet a tràmit la #QuerellaBoi

dissabte 2 de març de 2013

Totes les versions d'aquest article:

  • [català]

 


PARS

Després de 3 mesos d’espera, el passat 21 de febrer de 2013 ens van comunicar en un Acte que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no admet a tràmit la #QuerellaBoi. Es tracta d’un Acte en el qual no s’entra a valorar els fets denunciats sinó que s’intenta justificar la inadmissió amb una barreja d’arguments que pressuposen una investigació que no s’ha fet i d’errors i omissions sobre el contingut del text presentat contra el Conseller de Salut Boi Ruiz i el seu equip.

El primer que ens sorprèn de l’Acte de desestimació és que es digui que “la querella debe ser rechazada […] puesto que los hechos en que se funda no eran constitutivos de delito“. És de suposar que els membres de la sala de TSJC saben que els manuals de Dret diuen – i la Llei Processal certifica -, que primer s’instrueix, és a dir, s’investiga i després es fa el judici per determinar si unes persones responsables d’uns fets els han realitzat lícita o il·lícitament.

Però ara ens trobem que, sense investigació, s’ha dictat Sentència. Entenem per tant que el Tribunal s’ha excedit en les seves competències. Ha dictat sentència sense seguir les normes bàsiques d’un procediment jurídic.

El segon: l’Acte parla d’un informe del Ministeri Fiscal que no ens ha estat proporcionat i que, segons diuen, ens informa que “hay una preocupación general en la sociedad por la política de recortes […] pero dicha política ha sido aprobada por el Parlament de Catalunya, que es el órgano encargado de dar forma legal a las directrices a adoptar en este caso en política sanitaria“. Precisament el que el fiscal fa amb aquesta frase és política i nosaltres en cap cas hem entrat en aquest terreny. La querella no valora les decisions del Parlament sinó la tasca executiva del Govern, que és independent de la legislativa del Parlament..

El tercer: l’Acte diu que “no se aporta ningún documento que acredite que los cargos de gestión o dirección de alguno de los querellados desarrollados con anterioridad supongan incompatibilidad con las funciones públicas que ejercen en la actualidad“. No podem pensar res més que el Tribunal no ha llegit la querella, o almenys no ho ha fet del tot, ja que no vam denunciar la incompatibilitat pels seus càrrecs en llocs anteriors (que, com deu saber el Tribunal, no són motiu d’incompatibilitat per ser precisament anteriors), sinó pels càrrecs privats que el conseller simultaneja amb la seva funció pública. Segons informem i documentem a la querella amb una nota registral, el conseller de Salut no ha deixat de ser president d’una empresa sanitària privada – Know How Advicers SL, creada amb la seva dona i fills a l’any 2008 – que segons els seus Estatuts té com objectius, entre d’altres, “el desarrollo de estudios generales o aplicados, dirigidos a la planificación de las actividades de terceros en las actividades sanitarias y de bienestar social” i “la coordinación y supervisión de la gestión de instituciones o establecimientos integrados en los sectores sanitarios y de bienestar Social, así como la asunción de la gestión“. A la seva pàgina web ens anunciaven que també es dediquen a “la oferta de servicios a las administraciones públicas centrales o regionales, a los centros sanitarios de sus redes de proveedores públicos o a las redes privadas y a todos los proveedores de bienes y servicios“. És doncs evident la seva vinculació directa personal i familiar amb una societat privada que té com a fi els mateixos que a ell li corresponen per raó de la seva responsabilitat pública i per tant hauria de ser cessat del seu càrrec.

El quart: l’Acte passa per alt el nomenament com a directiva al Parc Taulí de Sabadell de l’esposa del conseller de Salut, Maria Victòria Morón Mendicuti mentre el seu marit era Conseller. La Sra Mendicuti, a més de ser la “sòcia-directora” de l’empresa de la qual hem parlat abans, no va seguir el circuit establert al Parc Taulí per a la designació dels directius de l’hospital. El Comitè d’Empresa de l’hospital va acordar amb la direcció que els càrrecs directius es nomenarien a partir dels professionals que ja estiguessin en actiu en aquest centre.

El cinquè: no es fa esment sobre altres fets que desenvolupem a la querella: incompliment de la legislació vigent en matèria de llistes d’espera (lleis, decrets, reials decrets…), ocultació i manipulació de dades, incompatibilitats d’altres querellats (Josep M. Padrosa, Josep Prat Domènech), incompliment de normatives sobre el nombre màxim de població a la qual pot donar servei un centre sanitari, tancament de centres, de plantes, impediment de l’exercici del dret a la protecció de la salut … i molts altres assumptes que estan detallats en el text de la querella.

Cal destacar, finalment, que l’Acte ens diu alguna cosa inusual: “la inadmisión a trámite no les causa indefensión [a los que presentan la querella]“. El fet que el Tribunal posi la tireta abans de la ferida ens dóna molt que pensar.

Ja hem presentat recurs de súplica, elaborat pel lletrat Mateu Seguí (a qui agraïm la seva desinteressada col·laboració en tot el procés), en el qual sol·licitem que es reobri la causa, i que “en caso de que no se reabra nos quedará lo que le quedó al vasallo ante la orden de guardar silencio dada por la Reina: callaré protestando“. Els propers dies farem públics les proves que vam lliurar al Tribunal per tal que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici