,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Revista > 2003 > #01 novembre 2003 > Organitzar l’oposició d’esquerres front al gir dretà

VII Assemblea federal d’Esquerra Unida

Organitzar l’oposició d’esquerres front al gir dretà

dissabte 1 de novembre de 2003

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 


Diosdado Toledano

Aquesta Assemblea dissenyada per l’equip de l’actual coordinador Gaspar Llamazares per donar suport a la seva candidatura a les pròximes eleccions generals que se celebraran el 2004, forçant una aparença d’unitat interna entre les diverses famílies i corrents mitjançant una regressió antidemocràtica dels estatuts, és lluny d’ésser una passejada triomfal.

En la VI Assemblea es va consagrar el gir a la dreta d’Esquerra Unida en imposar-se l’orientació de governar les institucions pactant amb el PSOE al preu de la renúncia i la claudicació programàtica, i abandonar el discurs autònom cap al conjunt de moviments socials, en particular cap al moviment obrer. En aquella ocasió, el bloc majoritari es va dividir per la disputa per la coordinació general i l’hegemonia en la direcció entre el grup liderat per Francisco Frutos (Sec. General del PCE) i el grup encapçalat per Gaspar Llamazares. L’oposició d’esquerres organitzada al voltant de les posicions de la Plataforma d’Esquerra va obtenir un suport proper al 18%.

La VII Assemblea d’Esquerra Unida no serà el “Nou començament” del qual ens parlen les Tesis polítiques aprovades per la majoria del Consell Polític Federal, sinó la vella política possibilista, electoralista, dirigida per polítics professionals, allunyada dels moviments socials i d’esquena als sectors juvenils que es mobilitzen contra la globalització capitalista.

En efecte, el discurs “posada al dia” de les Tesis, amb la seva extensa anàlisi dels canvis operats a escala internacional i la valoració justa de la importància dels nous moviments, especialment del que qüestiona l’actual orde global capitalista, apareix com un “decorat polític ideològic” buit, al marge de la política real que practica i es disposa a continuar practicant la direcció de IU. Vegem:

- Sobre les principals qüestions, com ara la caracterització del PSOE i el balanç de la política d’aliances i de govern de IU, l’anàlisi és escassa, conciliadora i en qualsevol cas justificativa de les experiències de govern on ha participat IU. L’aposta per governar amb el PSOE a qualsevol preu es manté.

- S’escamoteja a l’Assemblea, amb arguments inconsistents, la discussió i presa de posició davant d’un projecte de Constitució Europea regressiu i antidemocràtic. Tot sigui per no posar en compromisos la política d’aliances amb el PSOE i IC-Verds a Catalunya.

- Davant de la crisi del model d’estat i l’agudització de la qüestió nacional a Euskadi, les tesis es mantenen en els límits de la Constitució vigent que nega el dret a l’autodeterminació. La voluntat de guanyar respectabilitat i no posar en qüestió la relació amb el PSOE se situa per damunt de la solidaritat amb les posicions d’Ezker-Batua, de l’obligació de combatre l’ofensiva espanyolista i centralista que impulsen PP i PSOE, de la defensa clara i decidida del dret d’autodeterminació.

- En relació al moviment obrer, cap crítica, ni reflexió o orientació per a impulsar la reconstrucció del moviment obrer organitzat sobre bases anticapitalistes, democràtiques i internacionalistes. L’autonomia de IU respecte de l’orientació de les grans burocràcies sindicals, ha estat substituïda per una penosa subordinació, posada de manifest en la “abstenció positiva” de la representació parlamentària de IU davant de la reforma del Pacte de Toledo.

- Finalment, la contrareforma dels estatuts és l’artefacte administratiu amb el qual forçar les unanimitats i enfortir el poder del grup dirigent, encara a costa de desnaturalitzar el projecte inicial d’Esquerra Unida basat en el respecte de la pluralitat i de la participació més àmplia. En efecte, entre altres perles, s’augmenta el requisit per a formar corrents i candidatures del 10% actual al 20%, s’estableix una mecànica per a la confecció de llistes electorals en cas d’haver-hi diverses candidatures que exclou a la pràctica a les candidatures minoritàries encara que aquestes tinguin una forta representativitat.

En resum, els documents que es presenten a la VII Assemblea no obren cap “Nou Començament” sinó que aprofundeixen el gir dretà de l’anterior Assemblea i suposen un cop mortal als principis de pluralitat, democràcia i relació amb els moviments socials que van donar origen a Esquerra Unida.

Aquesta desnaturalització del projecte original no es produeix en un context de fortalesa interior del grup dirigent. Ans al contrari, des de la VI Assemblea, el discurs i la pràctica política d’Esquerra Unida, la generalització de pràctiques antidemocràtiques, amiguistes, quan no corruptes, han forçat l’abandó d’IU, silenciós o no, de milers dels millors activistes, i han provocat la desmoralització de molts més. L’absència de grans èxits, tan sols electorals, de la nova direcció ha contribuït a l’erosió dels blocs inicials. L’esterilitat de la posició liderada per Frutos ha tingut efectes desmobilitzadors sobre les seues pròpies forces. En aquest sentit, la incertesa és el tret més acusat amb què es pot caracteritzar, en aquests moments, la VII Assemblea.

En un context d’incertesa i desmoralització, de crisi de les aliances que van forjar els grans grups de la Assemblea passada, és probable que s’expressin amb mes llibertat de moviments tots aquells/es que rebutgen el “cop mortal” que s’impulsa des de la direcció contra el projecte original de IU.

La crisi oberta a Esquerra Unida d’Andalusia, de difícil solució, pot desbaratar el disseny oficial de la VII Assemblea. La constatació d’objectius comuns davant de l’esmentada Assemblea per corrents com l’Espacio Alternativo, Corriente Roja i la CUT, i la seva disposició a confluir amb altres grups, plataformes i sensibilitats, pot insuflar una esperança a tots aquells que a Esquerra Unida, sigui quin sigui el seu alineament a l’anterior Assemblea, no volen assistir passivament a l’enterrament del projecte original d’IU.

És un moment crucial. La deriva cap a la dreta de IU no pren suport en un context que l’afavoreixi. Les grans mobilitzacions socials dels últims anys, l’emergència del moviment antiglobal, la vaga general, expressen un profund moviment en les entranyes de la societat. La dinàmica anticapitalista d’aquests moviments no pot ser constret de manera indefinida per les polítiques socioliberals, o per ambigüitats oportunistes.

La VII Assemblea d’Esquerra Unida ha de servir d’aclariment davant dels grans temes polítics dels pròxims temps, ha de delimitar les posicions entre els que tenen un projecte que desnaturalitza IU, i els que defensen la validesa del projecte inicial, de cara a possibilitar l’articulació d’un bloc d’esquerra anticapitalista, democràtic i internacionalista.

Publicat al nº1 de Revolta Global (novembre 2003)


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici