,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Revista > 2003 > #01 novembre 2003 > L’eficaç ineficàcia de la Llei d’estrangeria

L’eficaç ineficàcia de la Llei d’estrangeria

dissabte 1 de novembre de 2003

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 


Brian Anglo

Una de les crítiques a la Llei d’estrangeria que se sent amb més freqüència, fins i tot des d’organitzacions que diuen defensar els drets de la immigració o sectors de l’esquerra, és que resulta “ineficaç”. Estranya crítica, si partim de la base que ni els criteris ni els objectius dels que fan la llei són els nostres. Tant de bo fos ineficaç! Malauradament, no és pas així; o almenys, no del tot. Vegem-ho.

És ben cert que la visió del govern, que comparteix amb la majoria de la patronal, és que el món és un gran supermercat de mà d’obra barata on els empleadors haurien de poder escollir a discreció segons les seves necessitats precises en cada moment, la qual cosa inclou la possibilitat de llençar aquest(e)s treballador(e)s “d’un sol ús” quan els convingui sense cap més responsabilitat.

Faríem mal fet, però, si subestiméssim l’enemic. El govern sap perfectament que no és possible aplicar aquest esquema al cent per cent, ni ho pretén. Li està bé que hi hagi un bon nombre d’immigrants que vénen a iniciativa pròpia sense control ni papers, i això fonamentalment per diversos motius.

En primer lloc, perquè s’adiu amb les necessitats immediates de diversos segments de la patronal, especialment en l’agricultura i la construcció. A més, la presència d’una quantitat considerable de treballadors i treballadores sense drets i, per tant, sovint sense altre remei que “acceptar” sous extremadament baixos i condicions de treball especialment dures o perilloses, serveix els interessos a més llarg termini de sectors molt més amplis de la patronal, ja que exerceix una pressió a la baixa sobre les condicions laborals d’una part bastant important de la classe obrera.

Pot passar també que alguns treballadors culpin les víctimes d’aquesta situació. Alguna gent aturada o amb feines precàries poden creure que “els immigrants” els “treuen” els llocs de treball o que penquen per una misèria de bon grat. En tot cas, la unitat i la solidaritat de classe treballadora queda malmesa.

Per una altra banda, al govern i al PP l’existència i continuada arribada d’”il·legals” els aporta rèdits ideològics i electorals gens menyspreables. Ajudats per la majoria dels mitjans de comunicació, aprofiten la por difusa d’una amenaça que ve de l’exterior tot ficant en el mateix sac la suposada lluita contra la delinqüència, el narcotràfic, el tràfic de persones, l’explotació sexual, la inseguretat ciutadana i el terrorisme amb la contra la immigració il·legal.

Aquesta política i aquest discurs, compartits amb pocs matisos pel PSOE, és susceptible també de crear divisions entre la mateixa gent immigrant. Mohammed Chaib, antic immigrant marroquí i futur diputat del parlament català pel PSC, amb 55 membres de la seva família residents a Catalunya, tots nacionalitzats espanyols, ha dit que ja n’hi ha prou, d’immigrants, i que la integració dels que són aquí passa per restringir l’entrada a d’altres.

Fet i fet, la Llei i l’ús que en fa el govern són bàsicament funcionals per a la majoria de la classe dominant. Bàsicament, però no del tot. Un volum tan gran de persones sense papers i sense perspectives –possiblement més de cent mil a Catalunya i mig milió a tot l’Estat- podria arribar a ser difícilment manejable.

Els esbombats permisos de tres mesos de la nova reforma seran només per a qui els aconsegueixi en persona de les ambaixades espanyoles als països d’origen i els atorgats per “arrelament” pràcticament desapareixeran. Caldrà, doncs, seguir fent campanya per la regularització, sense condicions, de totes les persones que ja són aquí.


Publicat al nº1 de Revolta Global (novembre 2003)


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici