,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Revista > 2003 > #01 novembre 2003 > Cal construir l’Europa de les lluites!

Arriba el FSE de París-St. Denis

Cal construir l’Europa de les lluites!

dissabte 1 de novembre de 2003

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 

La segona edició del Fòrum Social Europeu (FSE) ja està aquí. Del 12 al 16 de novembre el segon FSE tornarà a ser el centre de referència de bona part dels moviments socials europeus i un moment central en l’agenda dels moviments “antiglobalització” del continent. El Fòrum de París ve precedit per l’exitosa primera edició del FSE a Florència, el novembre del 2002, que va marcar un moment culminant de les resistències a la globalització i la guerra: 60.000 participants, un perfil militant indubtable, i un milió de persones manifestant-se pels carrers de la ciutat en la que fou la primera manifestació internacional contra la guerra d’Iraq.


Josep Mª Antentas

Des d’aquesta primera edició del FSE fins avui han succeït moltes coses. Entre elles, l’immens moviment antiguerra, amb la data del 15F al capdavant, que tanmateix no pogué aturar els plans de l’imperialisme nord-americà, així com l’esclat de lluites socials significatives en diversos països europeus (la vaga general a Àustria, les mobilitzacions a França contra la reforma de la seguretat social...) que, en general però, no han pogut aturar les ofensives neoliberals dels governs de la UE que es disposen en l’actualitat a donar un pas més en la construcció de l’Europa del Capital amb l’aprovació d’una Constitució europea neoliberal. Tots aquests elements marcaran el teló de fons d’aquesta segona edició del FSE

JPEG

El context de fons i el procés dels Fòrums Socials

Aquesta segona edició del FSE, com assenyalavem, té lloc en un context polític contradictori, en el qual no fan més que créixer les resistències a nivell mundial contra el model neoliberal, l’exemple més recent n’és la revolta popular a Bolívia, però al mateix temps són encara molt poques les victòries conseguides, concretes i reals, per part dels moviments socials arreu del planeta. Es produeix una dinàmica paral·lela d’intensificació de les polítiques neoliberals (ajustos socials, privatitzacions...) i d’enduriment de la política imperial nord-americana, d’una banda, i d’augment de les resistències socials, per l’altra. Aquest augment de les resistències no és encara prou fort, en la majoria de països i de casos, per frenar les polítiques governamentals i iniciar un canvi de dinàmica. Al mateix temps, existeix, almenys en molts països europeus, una contradicció important entre la gran capacitat de mobilització demostrada front a les grans qüestions i els grans símbols i expressions del capitalisme global (guerra, cimeres de les institucions internacionals...), i la debilitat per traduir aquestes resistències al nivell local i concret, en les lluites quotidianes.

En els darrers quatre anys, des de la irrupció pública del moviment “antiglobalització”, de Seattle fins ara, hem vist augmentar vertiginosament no només les resistències al model de globalització neoliberal, sinó també la coordinació i l’articulació internacional dels moviments socials. El procés del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre ha tingut, precisament, un rol clau en aquesta qüestió. El Fòrum Social Mundial no fou un procés impulsat en el seu moment pels moviment socials i amb l’objectiu d’articular les lluites internacionals, sinó més aviat un espai de trobada i d’intercanvi a nivell mundial entre col·lectius i organitzacions crítiques amb el neoliberalisme, de tot tipus i de naturalesa diferent. Però bona part de l’èxit espectacular que ha tingut el procés del Fòrum Social Mundial es deu al fet que el Fòrum ha aparegut, als ulls d’amplis sectors, com la millor i més gran expressió internacional de les resistències a la globalització i dels moviments “antiglobalització”.

En el marc del Fòrum social un important nombre de moviments socials internacionals han anat articulant un espai de coordinació de lluites, a través de les Assemblees de Moviments Socials i de la creació de la Xarxa Mundial de Moviments Socials en el tercer Fòrum Social Mundial de Porto Alegre (2003). Aquesta Xarxa es troba encara en un procés embrionari i de posada en marxa, però la dinàmica d’articulació internacional dels moviments socials ha donat fruits tan importants com la manifestació internacional del 15F contra la guerra d’Iraq, definida i impulsada en l’Assemblea de Moviments Socials de Florència.

Programa i estructura del FSE

L’origen del FSE es troba en la decisió adoptada durant el segon FSM de Porto Alegre (2002) d’impulsar la regionalització del procés del FSM, amb l’objectiu d’acostar la dinàmica dels fòrums socials als moviments de cada país, i fer el procés més inclusiu, facilitant la incorporació de moviments que per diversos motius (geogràfics, financers, d’agenda...) no estaven gaire vinculats al procés mundial. Es pretenia, d’alguna forma, “arrelar” la dinàmica del fòrums a nivell continental. La primera edició del FSE, celebrat a Florència, va superar totes les expectatives previstes i va marcar un punt de referència ineludible en la trajectòria de les resistències a la globalització neoliberal i en la gestació del moviment contra la guerra d’Iraq.

Aquesta segona edició del Fòrum presenta una estructura interna similar a la de l’edició anterior. El Fòrum constarà d’un ampli programa de debats (conferències, seminaris, tallers), d’un moment de mobilització important (la manifestació del 14 de novembre) i albergarà al seu si espais de coordinació i articulació de lluites futures (assemblees de campanyes temàtiques, i l’Assemblea de moviments socials europeus del 16 de novembre). Les activitats estaran repartides entre quatre nuclis diferents situats a la perifèria de Paris: Saint-Denis, La Vilette, Bobigny i Ivry, sent els dos primers els principals.

Les conferències de debat d’aquest Segon FSE de París s’estructuraran en diferents blocs de temàtica variada: 54 conferències divides en cinc eixos temàtics bastant amplis (guerra, neoliberalisme, ecologisme, mercantilització, racisme i immigració...); sis conferències sobre estratègies, dedicades a la discussió de les diferents estratègies a seguir en qüestions clau com el moviment contra la guerra, la defensa dels drets socials i laborals, l’oposició a l’Europa neoliberal...; deu conferències “d’obertures al món”, sobre conflictes i problèmatiques que van més enllà d’Europa (Palestina, Iraq...); set conferències en la secció “primer plà”, amb temes específics com els drets dels infants, l’emancipació dels joves, o les identitats culturals i nacionals a Europa i, finalment, dues conferències de “diàlegs i confrontacions” de discussió entre els moviments socials i els partits polítics d’esquerra.

Els seminaris són l’altre gran espai de debat i discussió dins el FSE. En total es realitzaran uns 250 seminaris, els quals englobaran un ventall amplíssim de temes que aniran des del rol de les multinacionals europees al món, passant per la guerra a l’Iraq o la lluita pels drets dels sense-papers. Els seminaris són una de les activitats més interessants del FSE, ja que permeten realitzar un debat més flexible que les conferències i, en alguns casos, impulsar xarxes temàtiques europees sobre temes concrets (sanitat pública, sindicalisme alternatiu, immigració...) o establir contactes entre organitzacions de països diferents que treballen les mateixes temàtiques. Finalment, durant el Fòrum es realitzaran també diversos tallers, uns 400, que seran els espais d’intercanvi i de debat més reduïts.

L’articulació dels moviments socials

A banda d’un espai de debat i encontre, el Fòrum Social Europeu és també un àmbit de coordinació de moviments socials i de planificació de lluites futures. Diferents moviments socials europeus de naturalesa diversa realitzaran assemblees i reunions de coordinació per tal d’impulsar iniciatives de mobilització a escala europea o la creació de xarxes temàtiques europees, per tal de coordinar a escala continental lluites temàtiques i locals, com la defensa de l’ensenyament o la sanitat pública, o la lluita dels “sense-papers”. Alguns moviments realitzaran activitats pròpies significatives, com és el cas de l’Assemblea de Dones, que es portarà a terme la víspera del Fòrum, l’11 de novembre, les assemblees de les campanyes antiguerra, o els debats sobre quina resposta donar front a la Constitució Europea.

El treball de coordinació i articulació dels moviments socials europeus culminarà amb una Assemblea de Moviments Socials Europeus, que es celebrarà l’endemà de la fi del FSE, el 16 de novembre. L’Assemblea dels Moviments Socials integra al sector més militant i activista del FSE i servirà per establir un calendari d’accions conjuntes a nivell europeu, seguint el model de Florència. Si en l’edició anterior la guerra a l’Iraq va ser un element central del Fòrum, en aquesta la denúncia de la creixent retallada dels drets socials i laborals i del model d’Europa que s’està impulsant a partir de la futura Constitució Europea seran elements claus, juntament a la crítica de l’ocupació de l’Iraq. Per aquest motiu, un dels objectius centrals de l’Assemblea de Moviments serà, en principi, fixar una campanya i una jornada de mobilització europea contra el model d’Europa neoliberal que s’està construint, un “15F social” com molts cops se l’ha anomenat. L’assamblea de moviments socials hauria de servir per que els moviments europeus puguin transmetre un missatge fort de rebuig a l’actual contrucció de l’Europa neoliberal. Al mateix temps, existeixen altres propostes significatives sobre la taula com la proposta de mobilització mundial contra l’ocupació de l’Iraq el 20 de març (primer aniversari de l’ocupació) llançada per part del moviment antiguerra nord-americà.

El futur del FSE

L’enorme èxit del procés del FSE i el creixement tan ràpid de la dinàmica dels fòrums socials està a portant a una creixent discussió interna entre les organitzacions i moviments més implicats en la seva preparació, sobre l’evolució i el futur del FSE a mig termini. El procés del FSE està integrat per sectors amb plantejaments polítics i posicions molts diverses, degut a la naturalesa àmplia del propi procés. Alguns, amb plantejaments moderats i menys orientats a l’acció, i altres amb plantejaments militants i rupturistes. Florència fou un esdeveniment amb un pes indubtable dels sectors més militants i més vinculats al procés de coordinació dels moviments socials. Aquesta diversitat de plantejaments implica que existeixen concepcions diferents sobre la utilitat i la naturalesa del FSE i també sobre la seva evolució a mig plaç, la seva periodicitat idònia, el seu format... En tot cas, a nivell europeu, tot i que la situació és molt dispar segons el país, en el conjunt de sectors implicats en l’organització del Fòrum preval a priori una concepció força militant del FSE que, tot i defensar la necessitat que aquest sigui un espai ampli, plural, obert, i amb moltes funcions, considera important que el FSE serveixi com a marc de coordinació de lluites i mobilitzacions i mantingui un perfil orientat a l’acció.

Els debats sobre el futur del FSE dependran, en bona mesura, del resultat final d’aquesta segona edició, i del balanç que els seus participants en facin. El debat sobre el futur del FSE va estretament lligat, de fet, al debat sobre com millorar la coordinació dels moviments socials a nivell europeu. L’articulació a escala europea de les lluites, la construcció d’un moviment social d’àmbit europeu capaç de poder fer front a la construcció de l’Europa del Capital i a les polítiques neoliberals implementades pels governs de cada Estat, són reptes centrals per als pròxims temps. De moment, s’han donat passes importants en aquesta direcció (mobilitzacions generals com el 15F, creació de xarxes temàtiques europees en defensa de la sanitat pública, per exemple...) però cal consolidar-les.

Per tots aquests motius és important per a tots i totes ser presents en aquest segon FSE de Paris. Per participar en debats i entrar en contacte amb moviments i companys/es d’altres països. Per assegurar el perfil militant del Fòrum i per articular les lluites del futur.

Publicat al nº1 de Revolta Global (novembre 2003)


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici