,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Materials > Llibres > "Porto Alegre se mueve"

El criticaire

"Porto Alegre se mueve"

dissabte 1 de novembre de 2003

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

Robert González

JPEG El III Fòrum Social Mundial (FSM) que va tenir lloc a Porto Alegre el gener de 2003, va significar el final d’una etapa en els moviments contra la globalització neoliberal. Porto Alegre se mueve, el nou llibre de la colecció “Viento Sur” de Los libros de la Catarata, ofereix un balanç lúcid del procés del FSM i apunta els reptes i perspectives que afronta. A través de dinou entrevistes a intel·lectuals i activistes del moviment i aportant també la seva pròpia perspectiva, els companys Josep Maria Antentas, Joxu Egireun i Miguel Romero, coordinen un llibre imprescindible.

Daniel Bensaid, Tariq Alí, Walden Bello, Linda Chávez, Paul Nicholson i altres, contribueixen amb les seves opinions a formar-nos una acurada i a cops contradictòria exposició del moment actual del FSM. En aquest llibre podem conèixer els debats polítics i organitzatius que determinaran el futur d’aquest espai internacional de trobada i coordinació, sobre el paper dels moviments socials i els partits polítics, les relacions entre la unitat del Fòrum i la radicalitat de les iniciatives que es basen en ell, els reptes de la recentment constituïda Xarxa de Moviments Socials i altres.

La lectura del llibre ens situa també dins els grans reptes que afronta el moviment contra la globalització neoliberal. En primer lloc, el moviment necessita créixer, doncs és encara massa petit i existeix una proporció molt baixa de “militants estables”. De fet, com hem pogut comprovar a Catalunya amb les recents mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq, existeix una gran desproporció entre el nivell creixent de mobilització i el poc creixement de la gent organitzada de forma estable o amb compromisos militants regulars. D’altra banda, existeix encara un dèficit en la connexió de les lluites globals i les locals. Ambdós factors suposen un obstacle respecte el que és probablement el desafiament més gran del moviment: combatre la contrarevolució cultural que ha creat i reprodueix cada dia el neoliberalisme, tot l’imaginari insolidari, resignat i poruc que constitueix la “doctrina cívica” del sistema. Aquesta acció “educativa”, de generació de contrahegemonia cultural, és el fonament de qualsevol canvi estable en les relacions de força internacionals. Aquest creixement del moviment, però, no està exempt de dificultats, sobretot pel creixement que es produeix en l’ala dreta, amb la incorporació dels sindicats burocràtics i els partits institucionals.

Afortunadament, tal i com indiquen Antentas, Egireun i Romero a la introducció del llibre, la irrupció del moviment contra la globalització capitalista ha suposat un “retorn de la política”. La recuperació de l’interès i atenció pels grans problemes col·lectius de l’emancipació humana i la voluntat d’intervenir sobre ells és una de les característiques més esperançadores del moviment de moviments. Estem davant d’un moviment social, però, que manca d’expressió o representació política. L’acció d’aquest moviment genera un espai públic no estatal, dins el qual es fa política amb autonomia respecte l’Estat. Donada la greu crisi que pateix l’esquerra política, aquesta és la base per una necessària i radical renovació de l’acció política. Ara bé, espais com el FSM ens serveixen per interactuar amb la part d’aquesta esquerra política que comparteix la crítica al model neoliberal i que si actua en l’àmbit estatal. La política emancipadora es construirà necessàriament en els dos espais, dins i fóra de l’estat. És per tant necessari establir canals de comunicació entre organitzacions socials i polítiques compromeses en la lluita contra la globalització neoliberal, basant-se en programes, estratègies i tasques concretes.

La Xarxa de Moviments Socials, nascuda de l’ànima activista de les organitzacions que es reconeixen en el FSM, és una bona eina per afrontar aquests reptes. La convergència en l’acció, el debat entre diferents, el major grau de radicalitat anticapitalista cap enfora i el menor de sectarisme cap endins, han de ser les característiques que ens permetin construir plegats les resistències i les alternatives a la globalització capitalista.

- Anar a la secció de llibres

Publicat al nº1 de Revolta Global (novembre 2003)


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici