,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Revista > 2003 > #01 novembre 2003 > Què és el Pla Ibarretxe?

Què és el Pla Ibarretxe?

dissabte 1 de novembre de 2003

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 


Olaia Gorria

JPEG El 26 de setembre el lehendakari Ibarretxe va presentar un proposta secessionista per alguns, un projecte amb objectius limitats, per d’altres. Ens trobem davant d’una iniciativa controvertida, però, què diu aquest pla polèmic? La proposta, nascuda d’un context d’embús (i d’abús) polític, sorgeix del govern basc com una modificació de l’Estatut de Gernika per impulsar un procés de diàleg social i de desbloqueig polític.

El preàmbul d’aquest nou estatut comença amb tres pilars, la proclamació d’identitat pròpia del poble basc, el dret a decidir el seu propi futur i el respecte de la decisió dels habitants d‘Euskadi, Nafarroa i Iparralde; i una declaració política que ha aixecat polseguera. Aquesta planteja formalitzar un “nou pacte polític” amb Espanya, basat en la “lliure associació” i en el desenvolupament d’un Estat “compost, plurinacional i asimètric” ha donat peu a moltes interpretacions.

A partir d’aquí, la resta de text recull el conjunt d’idees destinades a desenvolupar els tres pilars. Així, trobem el reconeixement oficial de la nacionalitat basca essent aquesta compatible amb l’espanyola mentre que el dret dels bascos a decidir el seu futur es materialitza mitjançant la possibilitat que el Parlament de Gasteiz pugui realitzar consultes en forma de referèndums. El pla d’Ibarretxe també reclama el dret dels ciutadans d’Euskadi, Navarra i el País Basc francès a establir les relacions polítiques que considerin adequades sense més límits que la seva pròpia voluntat.

Pel que fa a la configuració d’un poder judicial basc autònom, el lehendakari reclama que el Tribunal Superior de Justícia d’Euskadi sigui l’última instància judicial al País Basc. A més, en els casos que afectin la comunitat autònoma el Poder Judicial basc assumiria competències avui dia ostentades per l’Audiència Nacional i es constituirà el Consell Judicial Basc..

Es planteja un nou repartiment de competències. A l’Estat li pertocarien atribucions en nacionalitat espanyola, estrangeria i dret d’asil; emigració i immigració; Defensa i Forces Armades; producció, comerç, tinença i ús d’armes i explosius; sistema monetari; duanes i aranzels; marina mercant; control de l’espai aeri i relacions internacionals. Correspondran a les institucions basques les competències que no es reservin expressament a l’Estat, reivindicant també el dret d’Euskadi a participar en afers exteriors, com ara en la defensa de competències pròpies davant els organismes convenients o en la participació de representants bascos en delegacions estatals al Consell de Ministres de la UE en matèries que els pertoquin.

El projecte dissenya procediments per impedir unilateralismes: una comissió Euskadi-Estat que seria un "fòrum de diàleg polític bilateral" i una nova sala del Tribunal Constitucional destinada a resoldre conflictes. També es recull un nou procediment per modificar i actualitzar l’Estatut en el que destaca la novetat que si l’Estat no vol obrir aquest procés, el nou projecte se sotmetria igualment a consulta i, si la societat basca el validés, un nou procés de negociació amb l’Estat es faria imprescindible.

El 25 d’octubre el Govern basc aprovarà el projecte de llei i el remetrà al Parlament de Gasteiz, d’on començarà un procés de debat. La proposta que en resulti s’hauria de votar el setembre del 2004 i d’obtenir-se la majoria absoluta exigida (38 vots, ara en té 36) es començaria a negociar amb l’Estat no més de sis mesos. Tant si hi ha acord amb l’Estat com si no, el projecte se sotmetrà a consulta “en un escenari d’absència de violència i sense cap tipus d’exclusions”.

Publicat al nº1 de Revolta Global (novembre 2003)


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici