,
Web de RevoltaGlobal
Portada del sitio > Comunicats > Debat sobre els pressupostos al Parlament de Catalunya

Debat sobre els pressupostos al Parlament de Catalunya

Sábado 11 de junio de 2016

Todas las versiones de este artículo:

  • [Español]

 


1. L’intent de Junts Pel Sí (JxS) d’aprovar uns pressupostos ha fracassat. Amb una Convergència enrocada en el processisme i que només manté un soci extern com la CUP, a part d’ERC, ha fet que per primera vegada, siguin bloquejats un pressupostos que en altres legislatures haurien pogut ser aprovats amb el suport de la dreta espanyolista o el PSC. Confeccionats únicament per JxS sense negociar amb altres forces esperaven que la tàctica del pressing donés els seus fruits, però aquesta vegada la CUP no s’ha deixat intimidar per la maquinària mediàtica Convergent.

2. Els pressupostos que s’havien venut com "els més socials de la història" i que havien d’encaminar Catalunya a una "desconnexió" de l’Estat en realitat no han tingut res d’excepcional. Es tracten d’uns pressupostos que tanquen la porta a una fiscalitat progressiva, sense contemplar l’impost de patrimoni i successions, acontentant-se amb les engrunes de l’IRPF. En els quals s’accepten les imposicions del Tribunal Constitucional i no qüestionen el deute. Uns pressupostos en que JxS ha decidit subordinar-se al topall del dèficit i a la llei Montoro. Les millores respecte al pressupostos del govern de Mas eren molt secundàries i no suposaven un trencament amb les polítiques seguides fins ara. Així doncs, el govern presentava uns pressupostos neoliberals més que renunciaven a la sobirania nacional. On es materialitzava la manca de separació real entre els eixos socials i nacionals, en que defensar la sobirania és indestriable de la defensa social.

3. Sobre el deute, Junqueras deia en sessió parlamentària que era necessari "evitar traspassar a les generacions futures un deute intergeneracional del qual elles no se’n beneficiaran i en canvi en seran pagadores". No anava desencaminat. No obstant, l’única manera de no traspassar aquest deute és no acatant el topall del dèficit i obrint una Auditoria Ciutadana on plantejar un impagament del deute que es declari il•legítim. I és que les classes populars tampoc ens n’hem beneficiat i n’estem sent pagadores amb la destrucció de drets socials i laborals. Hem viscut els darrers anys què significa acatar els dictàmens del deute als països del sud europeu: la pèrdua de democràcia en la gestió dels recursos del conjunt de la societat.

4. Per altra banda, no és la primera vegada que els partit del règim, aquells que guarden ressorts de poder fora dels arcs parlamentaris els utilitzen per imposar climes d’opinió pública i fer xantatges polítics. De fet, ha sigut un continu des que s’han vist amenaçats per l’entrada popular als seus espais de confort, les institucions. És per això, que volem mostrar el nostre suport, en aquest cas, a les companyes de la CUP, però també al conjunt de forces del canvi d’arreu de Catalunya i de l’Estat. Hem de ser clares en la denúncia de l’ús demagog i propagandístic del mitjans de comunicació que demonitzen i fan perillar la independència política de les esquerres i del bloc del canvi en curs. Els atacs mediàtics als “ajuntaments del canvi”, començant pel de Barcelona, són la prova més evident d’aquesta política d’assetjament que busca desestabilitzar les forces polítiques emergents.

5. La moció de confiança del president Puigdemont és precisament el darrer xantatge cap a la CUP. Estem veient l’utilitarisme que estan practicant amb la CUP. El doble objectiu de Convergència: desgastar el màxim a la CUP repetint la humiliació de la investidura del mes de gener, utilitzant la negativa d’uns pressupostos anti-socials per reafirmar el pacte d’estabilitat. I en segon lloc, guanyar un temps imprescindible per a la seva refundació, quan paradoxalment les enquestes la situen en la situació més feble de la seva història torna a demostra una vegada més que Convergència continua tenint la paella pel mànec.

6. El fracàs en l’aprovació dels pressupostos i els xantatges amb la moció de confiança posen sobre la taules les debilitats existents del govern. Incapaços de bastir un projecte davant l’emergència social, les demandes democràtiques, però també de donar passes de desobediència cap al TC i el govern central. I és que una sobirania plena mai podrà ser recolzada per Convergència. Per això, és més necessari que mai materialitzar un bloc del canvi popular que aixequi una alternativa a l’hegemonia convergent que avui sobreviu artificialment dins el Parlament de Catalunya. La probable victòria d’En Comú Podem el proper 26 de Juny a les eleccions generals (augmentant encara més els resultats obtinguts el passat 20 de desembre) paral•lel al probable ensorrament de Convergència, ha de ser el primer pas per articular la necessària nova majoria política a Catalunya.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del sitio RSS 2.0  |  tornar a dalt inici