,
Web de RevoltaGlobal
Portada del sitio > Notícies > Estat Espanyol > L’estigmatització dels de baix

L’estigmatització dels de baix

Viernes 26 de agosto de 2016

Todas las versiones de este artículo:

  • [Español]

 


Ver en línea : Bloc de Jesús Gellida

Jesús Gellida. L’elit política i els mitjans de comunicació han estigmatitzat a la classe treballadora creant una sèrie d’estereotips negatius.

En el context actual d’una suposada “millora econòmica” continua l’augment de la distancia social entre la classe mitja-alta i la majoria social de les classes populars i treballadores que pateix la crisi. Les polítiques antisocials del govern de Rajoy, el qual afirma que “hemos superado la crisis económica”, l’aprofundiment del model neoliberal i el seu fanatisme de mercat i la generació d’una matriu d’opinió contra les classes populars i treballadores, estigmatitzant la pobresa, són les bases polítiques del Partit Popular.

El informe “Expulsió social i recuperació econòmica: anàlisi i perspectives 2016” de la fundació FOESSA facilita una radiografia de l’evolució de l’atur, les desigualtats, l’exclusió social i la pobresa des del 2009, any en que es produeixen els primers impactes socials de la crisi, i el període 2014-2016, on les dades econòmiques i d’atur comencen a canviar. L’informe estableix que les desigualtats han augmentat en el període analitzat, que els ingressos de les llars s’han reduït en més d’un 10%, destacant que les rendes mitjanes han disminuït i que les rendes més baixes s’han esfondrat. L’estudi també concreta que ha augmentat el risc de pobresa a nivell estatal i que les dades de les llars amb tots els seus membres actius en atur són pitjors que les dels nivells anteriors a 2009. Per altra banda, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre de 2016 la taxa d’atur a l’Estat espanyol es situa en el 20% amb més de 4’5 milions de persones aturades. Aquestes dades constaten un descens del nivell d’atur respecte als darrers anys, no obstant encara superiors a les taxes del 2009. Una major ocupació però de pitjor qualitat conseqüència directa d’un canvi de model laboral facilitat per les darreres reformes laborals on majoritàriament l’ocupació que es genera és temporal (90%) i precària, amb baixos salaris i pitjors condicions laborals, i on el fenomen dels treballadors pobres - persones que tot i tenir una feina estan per sota del llindar de la pobresa - s’està estenent.

Les dades constaten que les polítiques públiques de gestió de la crisi econòmica aplicades pel govern del PP han accentuat les desigualtats entre les diferents classes socials, augmentat el risc d’exclusió social i de pobresa i precaritzat el treball. Una situació que respon al model social dels conservadors, favorable als interessos dels més rics i criminalitzador de la pobresa. Una pobresa que no sorgeix del no res ni es deriva del comportament individual de les persones sinó que és conseqüència directa d’un model social i d’unes polítiques públiques determinades que afavoreixen a uns pocs i empobreixen a la majoria. Sobre aquest tema l’escriptor Owen Jones denuncia en el seu llibre “Chavs: la demonización de la clase obrera” que l’elit política i els mitjans de comunicació han estigmatitzat a la classe treballadora creant una sèrie d’estereotips negatius de la mateixa a costa del mite del mèrit individual. L’exemple més deplorable és el de “qui roman en la pobresa tot i que l’economia millora”. Paradigma d’estereotip per estigmatitzar les ajudes socials i utilitzat per traslladar la responsabilitat de la situació de precarietat generalitzada a l’àrea personal de cada individu.

Aquesta criminalització dels de baix s’acompanya de la generació d’opinió favorable a la màxima neoliberal de que la riquesa la crea qui més té i que la millora d’aquesta classe social revertirà en tota la societat. Al respecte un alt dirigent dels populars afirmava que la “economía se está recuperando gracias al esfuerzo de los que más tienen”. La millora dels macroindicadors econòmics no repercuteix per si sola en la millora del benestar i de les condicions de vida de la majoria de la població, això és un altre mite del neoliberalisme.

Per a revertir les desigualtats, la precarietat i la pobresa a través de polítiques redistributives i de garantia de drets que millorin la cohesió social i facilitin l’impuls de projectes de vida dignes és imprescindible una població mobilitzada que exigeixi la posada en marxa d’aquestes polítiques públiques i governs progressistes que les duguin a terme sense oblidar quins interessos defensen.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del sitio RSS 2.0  |  tornar a dalt inici