,
Web de RevoltaGlobal
Portada del sitio > Notícies > Estat Espanyol > Un imperi teixit d’impunitat

Un imperi teixit d’impunitat

Martes 6 de septiembre de 2016

Todas las versiones de este artículo:

  • [Español]

 


La Directa. Milers de nois i noies provinents famílies republicanes o filles de mares solteres, acollides als centres del patronat de Protecció de la Dona franquista, van passar-se hores cosint peces per a El Corte Inglés.

Nascut el 1892 com una botiga de confecció de Madrid, El Corte Inglés ha esdevingut la gran icona de l’emprenedoria espanyola. Així va ocórrer després que, el 1941, l’empresari Ramon Areces n’adquirís la propietat i transformés aquell petit negoci en l’actual monstre empresarial. Amb l’ajuda del règim de Franco i l’admiració d’altres professionals del sector, Areces va ser l’encarregat d’ampliar el nombre d’establiments, que avui s’eleven a 77, i crear els hipermercats Hipercor, dependents de l’empresa matriu i dels quals n’hi ha una quarantena repartits per tot l’Estat.

Gràcies a la seva expansió, El Corte Inglés s’ha venut com una història d’èxit que la dictadura va utilitzar com a referent del repunt econòmic en l’etapa del plan de desarrollo. Però darrere aquesta imatge impol·luta, s’amaga una empresa forjada a base de tractes a favor i pràctiques laborals que freguen l’esclavisme i contravenen els drets més elementals. Un extrem que el periodista Javier Cuartas ha documentat en el llibre Biografía de El Corte Inglés, publicat l’any 2010. En el seu assaig, Cuartas revela com els grans magatzems van actuar des dels inicis com un "Estat dins de l’Estat". "Va marcar el pas als sindicats, van imposar una estricta disciplina als seus treballadors i, mitjançant la seva Brigada Político-Social, va impedir qualsevol crítica interna i externa a la manca d’escrúpols amb què funcionava el negoci".

Per a l’aixecament del seu imperi, doncs, l’empresa creada per Areces va comptar amb tota mena de privilegis que s’han mantingut després, entre els quals conservar opacs els seus comptes, rebre encàrrecs públics en exclusiva (és el subministrador habitual dels uniformes del Ministeri de l’Interior), però també, i sobretot, va engruixir els seus beneficis a través de l’explotació de mà d’obra en tallers i plantes clandestines.

Tallers clandestins

Bona part de l’explotació laboral va sortir dels centres que el Patronat de Protecció de la Dona va obrir durant la dictadura sota la presidència de Carmen Polo, l’esposa del general Franco. En aquestes instal·lacions, que van mantenir-se actives fins al 1973, milers de nois i noies provinents de famílies republicanes o que havien estat sostretes de mares solteres van passar hores i hores cosint peces de roba per El Corte Inglés.

A més de controladores de la moral nacional-catòlica, doncs, les instal·lacions del Patronat van permetre als magatzems d’Areces esdevenir el gegant del gran comerç espanyol a costa de l’esforç de milers d’adolescents. Un fenomen al qual el documental "Els internats de la por", dels periodistes Montse Armengou i Ricard Belis, dóna llum gràcies a testimonis que, en aquella època, van ser obligats a cosir camises, vestits i pantalons d’El Corte Inglés en diferents centres, entre els quals el madrileny de Peñagrande, regentat per les Croades Evangèliques.

Però no sols El Corte Inglés va cometre abusos durant el franquisme. Ja en democràcia, sindicats i ONG l’han denunciat diverses vegades per recórrer a mà d’obra infantil en nombrosos països asiàtics, tal com palesa un informe que el Centre for Research Multinational Corporation va presentar a mitjans de 2015.

Igualment, en més d’una ocasió, l’empresa ha estat condemnada per restricció de la llibertat sindical, per no pagar les hores extres, per obligar les empleades a treballar en diumenge sense percebre cap plus o per discriminació de gènere en els establiments de Barcelona (anys 2007 i 2011) o Valladolid (2014). D’aquesta manera, mitjançant un diabòlic règim laboral, la impunitat en les formes i la connivència amb els governs de torn, El Corte Inglés ha consolidat el seu imperi arreu de l’Estat.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del sitio RSS 2.0  |  tornar a dalt inici