,
Web de RevoltaGlobal
Portada del sitio > Notícies > Internacional > La vida de les refugiades s’atura en espais de pas a Grècia

La vida de les refugiades s’atura en espais de pas a Grècia

Martes 13 de septiembre de 2016

Todas las versiones de este artículo:

  • [Español]

 


Atrapades pel tancament de fronteres europeu, vora 60.000 persones estan encallades en un país desbordat. Milers de persones viuen en instal·lacions no habilitades per dur-hi una vida digna, com una terminal d’aeroport en desús o dos estadis olímpics

Avui, la crisi humanitària que pateixen les refugiades i migrants atrapades a Grècia continua fent estralls. Des del tancament amb pany i forrellat de les fronteres europees i l’acord entre la Unió Europea (UE) i Turquia del 20 de març passat, al voltant de 60.000 persones que volen demanar asil a un país europeu es troben encallades entre les illes i el territori continental grec.

Actualment, tot i que el flux de refugiades que entra a Grècia des de la frontera turca és més reduït que fa uns mesos, el nombre de gent que arriba dia rere dia a les costes de les illes gregues encara és molt alt. El dimarts 30 d’agost, en només 24 hores, més de 460 persones van accedir des de terres turques a les illes de Lesbos i Quios per mar. Gairebé mig any després del pacte bilateral entre la UE i Turquia –que a hores d’ara no s’està aplicant–, a Grècia, hi ha una nova onada de nouvingudes procedents de l’Orient Mitjà que fugen de les guerres que destrossen la regió.

Enguany, hi ha més de 12.100 persones bloquejades en camps sobreocupats i en condicions miserables a les illes del país hel·lènic. Davant l’afluència massiva de migrants i refugiades, les administracions illenques de l’est de l’Egeu declaren que es troben desbordades i, recentment, han reclamat més mesures de suport al govern grec.

A la Grècia continental, hi ha gent refugiada que s’allotja en domicilis pagats per l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), però la majoria malviu en desenes de camps repartits arreu del país. Alguns són improvisats i informals, sense control estatal. Tanmateix, les institucions gregues han concentrat el gruix de nouvingudes en espais allunyats dels principals centres urbans que estan vigilats per l’exèrcit o la policia.

Malestar i mobilitzacions de protesta

A majoria dels campaments, l’Estat grec només hi fa una funció de control, mentre que hi ha diverses organitzacions no governamentals, com l’ACNUR, que s’encarreguen de cobrir les necessitats bàsiques de les persones que hi resideixen. Això no obstant, les condicions higièniques, sanitàries i materials dels camps són miserables i precàries. En instal·lacions on s’ajunten centenars o milers de persones, el servei de lavabos i de dutxes per a totes les residents es troba en mal estat i és superreduït. En molts casos, l’atenció mèdica d’entitats com la Creu Roja també és testimonial. En aquestes circumstàncies, el risc de patir problemes de salut seriosos és molt alt: hi ha refugiades que han resultat afectades per infeccions greus i malalties com l’hepatitis A o la tuberculosi.

Recentment, a molts campaments, les comunitats de nouvingudes han dit prou. Fa pocs dies, les refugiades del camp oficial de Ritsona, situat a poc més d’una hora en cotxe d’Atenes, van expulsar la Creu Roja del recinte i van denunciar el maltractament rebut per part del personal d’algunes ONG que treballen a l’espai. En un manifest, van exigir "el dret a la dignitat" al govern grec i a la comunitat internacional i també van reclamar una millora general de les seves condicions de vida al camp.

Poc després, el cap de setmana passat, les persones residents a vuit campaments oficials d’arreu de Grècia van sortir a protestar per reclamar la millora de l’estat dels camps i l’agilització dels processos d’asil. Al camp de Katsikas, que fa poc va patir inundacions a conseqüència d’unes pluges torrencials, la gent resident va demanar a l’ACNUR que se la traslladés a un altre espai més ben habilitat. La negativa de l’organització internacional, però, ha fet que les famílies de refugiades marxessin del camp i s’instal·lessin a un parc del poble més proper com a mostra de protesta.

Les refugiades de l’Àtica

Actualment, al nord de Grècia, s’hi acumulen més de 20.000 persones que van arribar amb l’objectiu de travessar la frontera i dirigir-se cap a algun altre país europeu. D’altra banda, a l’Àtica, regió que té la ciutat d’Atenes com a centre neuràlgic, hi resideixen gairebé 10.000 refugiades. A la capital grega, hi ha prop de 1.500 nouvingudes que viuen en edificis okupats pels moviments socials atenencs, però la majoria de gent en recerca d’asil està repartida entre diversos campaments oficials ubicats a les rodalies de la ciutat.

El camp de Skaramagkas, situat a la costa del golf d’Elefsina, està controlat per la marina militar grega i allotja al voltant de 2.200 persones. Al campament de Schisto, a prop del port atenenc del Pireu, també hi viuen prop de dos milers de refugiades. Alhora, a Eleonas, una zona ubicada en plena conurbació urbana d’Atenes, hi ha un assentament habitat per més de 1.500 nouvingudes.

Això no obstant, Elliniko és l’àrea d’Atenes on s’acumulen més persones refugiades. Es tracta d’una zona àmplia de la perifèria de la ciutat que toca al mar, amb una platja allargada i fins i tot un petit recinte portuari habilitat per iots i vaixells d’oci. Ben a prop, hi ha un barri amb apartaments de segona residència i negocis destinats al turisme de xancleta i crema solar. La vida de la gent que s’hi passeja, però, no té res a veure amb la situació de les persones nouvingudes que s’allotgen a pocs centenars de metres.

El camp d’Elliniko

Ben a prop de la costa i de les urbanitzacions de caràcter més turístic, a la zona d’Elliniko, també hi ha un territori extens que és ple d’infraestructures pertanyents a l’Estat grec. Fins fa poc, la majoria del recinte estava abandonat, però, des de fa diversos mesos, és ple de famílies refugiades que viuen en condicions molt precàries. Al costat d’una parada de tramvia que surt des del centre d’Atenes, gairebé arran de la línia de platja on les turistes es banyen al mar, hi ha les instal·lacions de la terminal d’arribades de l’antic Aeroport Internacional d’Elliniko. La base aeroportuària, en desús des de fa uns quants anys, va ser la principal que hi va haver a la regió de l’Àtica fins que es va obrir l’Aeroport Internacional d’Atenes Eleftherios Venizelos el 2001.

Durant els Jocs Olímpics que va acollir la ciutat d’Atenes el 2004, el govern grec va aprofitar els terrenys de les velles pistes d’aterratge per construir-hi un complex integrat per diversos estadis, on es van celebrar algunes de les principals competicions del moment. A hores d’ara, tot i que les instal·lacions estan habilitades per desenvolupar-hi esdeveniments esportius, s’hi allotgen almenys dos milers de refugiades.

A Elliniko, tot i que l’espai dels estadis olímpics està custodiat oficialment per la policia, la zona de l’antiga terminal d’arribades de l’aeroport és un campament improvisat on només intervenen algunes ONG com ACNUR o Metges Sense Fronteres. El recinte, pendent de privatització, podria ser desallotjat aquest mateix setembre. Allà, les tendes de les famílies nouvingudes es reparteixen al voltant de l’aparcament de les antigues instal·lacions aeroportuàries. A l’interior de la vella terminal, però, també hi resideix gent.

La gent de l’Afganistan, la baula més feble

La majoria de gent que malviu a Elliniko, de procedència afganesa, ha topat amb un camí sense sortida després de la seva arribada a la Grècia continental. L’Afganistan és un país que arrossega greus conflictes armats des de fa més de tres dècades, però la Unió Europea considera que les persones provinents de terres afganeses són migrants econòmiques i no pas refugiades de guerra amb dret a demanar asil.

L’Ali i la Batoul, un matrimoni afganès que viu en una tenda aixoplugada sota el porxo d’un edifici annex a l’aeroport amb els seus dos fills, expliquen que van haver de fugir de l’Afganistan ja fa molts anys per refugiar-se a la ciutat pakistanesa de Quetta. Tant ell com ella són d’ètnia hazara, un poble de confessió xiïta i d’origen mongol que és minoria al seu país. Des de fa dècades, a causa de les seves creences religioses, la gent d’origen hazara ha estat perseguida per grups fonamentalistes sunnites com els talibans o Al-Qaida. Recentment, la presència creixent d’Estat Islàmic a l’Afganistan i a zones remotes del Pakistan ha empitjorat encara més la seva situació.

A Quetta, actualment, hi resideixen unes 600.000 persones d’origen hazara, però les accions sobre el territori per part de grups religiosos extremistes de tendència sunnita fan que la gent d’aquesta comunitat es trobi en perill constant. De fet, moltes de les nouvingudes de nacionalitat afganesa que arriben a Europa són hazares, però es tracta d’un col·lectiu invisibilitzat que, fins ara, no ha rebut l’atenció de la comunitat internacional ni dels grans mitjans d’informació.

La zona dels estadis

A dins de l’antiga zona olímpica, envoltada de reixes i amb un únic accés d’entrada i sortida tutelat per la policia, les famílies de nouvingudes viuen a l’interior de dos estadis que, durant els Jocs Olímpics de 2004, van acollir les competicions d’hoquei i beisbol. També hi ha un espai integrat per quatre grans carpes habilitades per l’ACNUR. Als recintes esportius, les refugiades s’allotgen en tendes a la pista de joc, als compartiments interiors de les graderies, als passadissos i a qualsevol espai prou ample on hi hagi un sostre que les cobreixi.

A l’estadi d’hoquei, ple de canalla que juga amunt i avall, hi ha molta gent que s’hi allotja des de fa més de fa vuit mesos. Sayed Onid, un noi afganès de 24 anys que és llicenciat en Direcció i Administració d’Empreses, va arribar-hi fa un temps amb la seva família. "Tornar a l’Afganistan ja no és una opció per cap de nosaltres. Allà ho hem perdut tot", es lamenta Sayed, molt crític amb les males condicions de vida que pateix la gent al camp. "A Elliniko, molta gent comença a tenir greus problemes mentals perquè no pot aguantar els traumes que arrossega al damunt i la seva situació actual", afegeix el jove, que espera que la seva dona doni a llum al seu primer fill en qüestió de dies.

Actualment, com que les persones afganeses són considerades migrants econòmiques, no poden demanar asil a cap altre país europeu més enllà de Grècia. Si han aconseguit arribar a terres gregues, tenen un permís de residència d’un any de durada que només es podrà prolongar en cas que facin una petició per romandre en territori hel·lènic. No obstant això, malgrat que la majoria de persones residents al camp d’Elliniko no volen tornar al seu país, a dins de l’estadi d’hoquei, hi ha un petit despatx amb personal encarregat de gestionar les deportacions de la gent que diu prou i decideix tornar cap a casa. Si algú hi va, pot comunicar la seva voluntat de retorn i s’iniciarà tot el procés. "Des de l’oficina no ens pressionen per marxar, però tampoc volem tornar al nostre país perquè, allà, no hi tenim res", conclou Sayed.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del sitio RSS 2.0  |  tornar a dalt inici