,
Web de RevoltaGlobal
Portada del sitio > Notícies > Internacional > TTIP: no hem guanyat

TTIP: no hem guanyat

Miércoles 14 de septiembre de 2016

Todas las versiones de este artículo:

  • [Español]

 


Ver en línea : Campanya No al TTIP, CETA, TISA

Adoración Guamán / Pablo Sánchez Centellas - ctxt.es

Les declaracions d’alemanys i francesos sobre la mort del tractat són una maniobra electoral i una cortina de fum per ocultar la posició dels socialdemòcrates en l’acord amb Canadà.

El president del SPD i vicecanceller Sigmar Gabriel declarava que després de 14 rondes de negociació l’acord de comerç i inversió (TTIP) que està negociant-se entre EUA i la Unió Europea “ha fallat”. Aquestes paraules han aixecat una polseguera d’opinions, articles i fins i tot felicitacions per una suposada “bona notícia” de la mà del SPD. Hem guanyat la partida enfront del TTIP i no ens hem adonat? Aconseguirà el SPD un canvi de posició del grup socialdemòcrata al Parlament Europeu capaç de moure a l’Eurocambra cap al rebuig del TTIP? Merkel (que en el mes de juny rebia a Obama i es conjuraven junts per impulsar l’acord) ha canviat d’opinió? Sense deixar-nos temps per contestar aquestes preguntes, a les declaracions de Sigmar s’han afegit les manifestacions del secretari de Comerç Exterior del Govern francès, Matthias Fekl, que anuncia la demanda de suspensió davant les autoritats europees per a aquest mes de setembre. Realment estem en mans dels socialistes francesos i alemanys, esperant que a hores d’ara del debat donin el toc de gràcia al TTIP?

No, no anem a donar les gràcies als socialistes europeus per una victòria que, creiem, seria en tot cas una cortina de fum. I mantenim aquesta postura perquè considerem que el problema no és sol, ni molt menys, el TTIP. L’acord amb Estats Units és la punta de l’iceberg d’una àmplia xarxa de tractats comercials mitjançant els quals la UE, en partenariado implícit amb EUA, està teixint i imposant el que ja podem denominar clarament com Lex Mercatoria.

Però comencem posant en context les declaracions del soci de govern d’Angela Merkel i el seu sobtat atac de sinceritat. El juliol passat va tenir lloc la ronda de negociació número 14. Ja indicàvem des d’aquestes pàgines que la negociació apareixia plagada de dificultats però que, així i tot, García Bercero, el cap de l’equip de la UE, havia realitzat una valoració positiva dels avanços i dels acords adoptats amb EUA. Mentre, el suport d’Obama al tractat semblava infrangible, encara que és evident que les americanes han posposat les decisions importants fins a l’esperada elecció d’Hillary Clinton.

En aquest escenari, i sense que intervingui una altra ronda de negociacions, s’han produït les declaracions del ministre alemany. Les raons de les mateixes hem de buscar-les per tant fora de l’evolució del TTIP i atendre al que ha estat ocorrent en l’escenari polític alemany i europeu respecte d’un altre tractat, el CETA (UE-Canadà), la fase de la qual de ratificació és a punt de començar. Enfront del que es preveia pel establishment de la UE com una ratificació tranquil·la, el procés per aprovar aquest acord està generant moltes més dificultats de l’esperat i provocant més d’un mal de cap als socialdemòcrates europeus.

Així, hem de tenir en compte que aquest estiu en la usualment poc progressista Baviera s’han recollit suficients signatures per obligar al seu Parlament a votar per referèndum l’acord amb Canadà i això està obrint el debat sobre la possible no ratificació, fins i tot a Alemanya!! (a Bèlgica aquesta possibilitat sembla més que plausible). A França la situació no és molt esperançadora amb assemblees com la de Còrsega també votant contra el TTIP i el CETA.

En aquest escenari la maniobra de Sigmar, que en les hores següents a les seves declaracions ha rebut els retrets de la canceller alemanya i la Comissió Europea, és un intent de prestidigitació política en clau interna. La posició del Parlament Europeu sobre el CETA depèn dels socialdemòcrates i el SPD és un actor clau sotmès a moltes pressions. De fet, Sigmar, afiliat al sindicat més gran del món, IG-Metall, està atrapat entre dues postures i si el SPD es converteix en la clau per a l’aprovació del tractat amb Canadà la factura política pot ser considerable de cara a les eleccions futures. El mateix es pot dir dels seus col·legues gals, el clam popular respecte del TTIP és cada vegada més potent, l’Assemblea Nacional ha elevat informes crítics i els socialdemòcrates francesos temen la possible repercussió electoral del seu suport al tractat.

En aquest escenari, les declaracions sobre el TTIP no es basen en una deriva recent de les negociacions sinó, en la nostra opinió, són una cortina de fum per amagar la posició dels socialdemòcrates sobre el tema que realment importa en aquest moment i que no és un altre que l’aprovació del CETA. Els socialdemòcrates a Europa pretenen, i fins ara no han dit el contrari, donar el seu complet suport a l’entrada en vigor d’aquest tractat fins i tot abans que es produeixi l’aprovació pels parlaments estatals (l’anomenada aprovació provisional) i per això necessiten una maniobra de distracció per sortejar la crítica social que comença a elevar-se de manera cada vegada més potent també respecte del CETA.

Mereix la pena remarcar que l’Acord Econòmic i Comercial Global (CETA, per les seves sigles en anglès) és un macroacord negociat entre la Unió Europea i Canadà molt similar al TTIP, una avantsala del mateix o fins i tot un preacord amb EUA.

Al igual que amb el TTIP, l’objectiu fonamental del CETA no és la reducció aranzelària, com en els tractats de comerç convencionals, sinó la incidència en les normatives d’ambdues parts. Així, els seus efectes de major impacte no estan a les fronteres, sinó dins d’elles. A més, com hem repetit en nombroses ocasions, la protecció de les inversions estrangeres i els seus mecanismes cobren una importància central en el tractat. Tots dos aspectes tenen una àmplia repercussió en la capacitat de legislar de les dues parts de l’acord i en els nivells de protecció dels drets de la ciutadania dels territoris afectats. Per afegiment, no podem oblidar que el 81% de les empreses canadenques estan vinculades com a filials a empreses dels Estats Units, i al seu mercat operen 42.000 empreses dels EUA. Per aquest motiu el CETA no modifica únicament les relacions entre Canadà i la UE sinó que obre les portes a una realitat econòmica (la que integren EUA i Canadà) molt més àmplia. I a sobre ja sabem, el text del CETA, en el cas d’aprovar-se, es comportaria com un organisme en evolució permanent o un living agreement, perquè el tractat introdueix una elevada quantitat de vies per al desenvolupament posterior (autònom) dels seus continguts.

El tractat amb Canadà constitueix en realitat una peça en l’engranatge de tractats de lliure comerç interconnectats. Juntament amb el TTIP, es converteixen en un eix entre Amèrica del Nord i la Unió Europea; mentre que dins del continent americà interactua amb el NAFTA (Tractat de lliure comerç d’Amèrica del Nord, signat en 1991) i amb el CUSFTA (Tractat de lliure comerç entre Canadà i Estats Units, signat en 1987); i finalment, amb el TPP (Tractat Transpacífico) que crea un àrea de lliure comerç en el Pacífic que inclou països d’Amèrica, Àsia i Oceania, però exclou a Xina. Sense oblidar evidentment el TiSA (Trade in Services Agreement).

Però, més enllà del que ocorri amb aquests megaacords volem remarcar que els mateixos són solament la punta més recent d’un enorme iceberg compost per un entramat cada vegada més extens i complex d’acords comercials i tractats bilaterals d’inversió o d’associació econòmica, en vigor o en vies de negociació. Es tracta d’un conjunt de tractats que porten dècades teixint-se en direcció nord-sud i que no són només instruments de regulació comercial, sinó elements ja imprescindibles de la política exterior de la Unió Europea. En aquest sentit, és important recordar que la UE ha negociat i està negociant de forma intensa tractats comercials de divers tipus amb la resta del món, com amb Corea o Japó, i intenta uns altres des de fa temps com amb Mercosur, una negociació que sembla que el colpista Témer pretén obrir.

I enfront de tota aquesta barbàrie en forma de tractat comercial, és cert que aquest mes de setembre anem a veure a la socialdemocracia europea moure les seves palanques de poder a Brussel·les per “aturar” l’acord amb els EUA? I amb la resta?

Només el temps [un mes] ens ho dirà, però és clar que la lluita de poder en el si d’Europa mostra tota la seva esplendor. Les lluites entre centre i perifèria (Brussel·les versus Estats membres) i la lluita entre les famílies europeistes (socialdemòcrates versus liberal-conservadors) s’espremen en tots els camps: en el Consell Europeu, en les negociacions del TTIP, en les reformes del mercat de treball o fins i tot en lluites entre grups d’Estats (nous Estats versus la vella Europa). En aquestes friccions és important que els movientes socials que lluiten contra la lògica d’aquests tractats, i de la seva desregulació, sàpiguen llegir les maniobres polítiques de distracció i de càlcul electoral que són en gran manera mers posicionaments partidistes de cara a les properes eleccions a França i Alemanya.

Per tot l’anterior, la recepta segueix sent la mateixa. Cal mantenir la mobilització i seguir repetint que no volem ni CETA, ni TTIP, ni TiSA, però tampoc els tractats que sotmeten als països d’Amèrica Llatina, Àsia o Àfrica a la tirania imposada per la via de la política comercial de la UE i d’EUA. Ens espera una tardor d’acció que ja no és europeu, és global i és imprescindible.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del sitio RSS 2.0  |  tornar a dalt inici