,
Web de RevoltaGlobal
Portada del sitio > Notícies > Internacional > L’ombra d’Alba Daurada plana sobre la crisi de Lesbos

L’ombra d’Alba Daurada plana sobre la crisi de Lesbos

Lunes 26 de septiembre de 2016

Todas las versiones de este artículo:

  • [Español]

 


Helena Vàzquez - La Directa

Un incendi al centre de detenció de refugiades de Moria ha posat de manifest la conflictivitat que es viu a l’illa grega, on cada cop són més freqüents les manifestacions de grups "ciutadans indignats" que reclamen expulsar les migrades

El centre de detenció de migrants de Moria, Lesbos, va patir un incendi durant una protesta de les seves internes dilluns passat al vespre. Però, la manifestació del dilluns, a diferència de les protestes gairebé diàries que acull el centre, va acabar amb l’esclat d’un incendi al recinte, que acollia més de 4.000 persones. Les refugiades, que veuen com es frustren les possibilitats d’accedir a l’asil, no són les úniques que alcen pancartes als carrers de Lesbos. "Traieu-los de Moria i poseu-los als vaixells [referint-se a la gent refugiada]", és un dels lemes que han aparegut a les pancartes de les marxes xenòfobes que s’han produït a l’illa.

El govern grec, que ha de gestionar les més de 60.539 migrades bloquejades al país, ha aprofitat l’incident de dilluns passat per carregar contra la Unió Europea, a qui assenyalen com a responsable, en part, de les dilacions de les diferents peticions d’asil. L’oficina de suport d’asil europeu (EASO) és l’encarregada de dirigir i gestionar aquests tràmits legals. Segons fonts oficials, de les 400 membres que l’EASO havia d’enviar a l’Egeu després de l’entrada en vigor del tractat entre la Unió Europea i Turquia, només n’han arribat una desena a l’illa. Grècia considera que Europa és part de la causa per la qual no es descongestiona l’illa, sigui via deportacions o via trasllats a la Grècia continental, a fi de tramitar les sol·licituds d’asil allà. La Unió Europea no ha tardat a pronunciar-se sobre l’incident i ha recalcat que Grècia no pot facilitar el trasllat de les refugiades de les illes a terra ferma; i, d’aquesta manera, evita que accedeixin a la resta del continent. Així ho va fer públic, dimarts passat, el portaveu de la Comissió Europea.

El govern continua amb l’aïllament i opta per la repressió

A hores d’ara, les 4.000 persones nouvingudes romanen sense sostre, amb algunes tendes proveïdes per l’Estat i l’Acnur, esteses sobre les runes de Moria. Esperen ser reallotjades, però el govern no oferirà espais públics per proveir-los un nou sostre. Segons fonts oficials, l’executiu ha fet una crida a diversos propietaris de vaixell amb la idea de convertir el nou centre d’acollida en una nau flotant. La majoria de migrades tornaran a viure sota un mateix recinte, aïllades dels nuclis urbans.

El ministre de Protecció Ciutadana grec, Nikos Toskas, ha decidit reforçar els cossos policials a la zona. Atenes ha enviat dues unitats d’efectius antidisturbis grecs (MAT), amb 20-22 agents cadascuna. En una entrevista a una ràdio local, dimecres passat, el ministre va assegurar que aquest desplegament "servirà per reforçar la seguretat de la zona i, així, ser capaços d’arribar a Moria i a tota la regió en general a través d’una assistència reguladora, però no punitiva". Això no obstant, després de les detencions que es van produir arran dels aldarulls de dilluns a Moria, es podrien posar en dubte les paraules del membre de l’executiu grec. Divuit persones van ser retingudes a les comissaries locals. Dimecres a la tarda, nou migrades encara restaven sota custòdia policial, pendents de passar a disposició judicial, acusades de desordres públics. El jutge ha de decidir si decreta presó preventiva fins la data del judici.

Alba Daurada, darrere els "ciutadans indignats" de Lesbos

"Incrementant els recursos policials podem mantenir l’ordre", informa a la Directa el substitut del portaveu governamental grec per la crisi de les refugiades. D’aquesta manera, raona que la mesura aportarà més seguretat a l’illa "per les dues bandes". El portaveu, quan parla de dues parts enfrontades, fa una referència clara a la manifestació que es va produir el mateix dilluns de l’incendi. Al voltant de 400 persones es van concentrar a Mytilini per protestar contra la presència de refugiades i recordar que "Grècia pertany als grecs".

Membres del partit neonazi grec Alba Daurada van participar en aquesta manifestació clarament xenòfoba, durant la qual diverses participants van agredir tres joves i alguns membres d’Alba Daurada tres més, una de les quals és coneguda a l’illa per la seva tasca com voluntària en un punt de solidaritat a Mytilini. La jove va ser traslladada a l’hospital a causa de les lesions sofertes. Segons fonts del govern amb les quals ha pogut parlar la Directa, la policia els ha identificat i coneix els seus antecedents delictius, però no ha practicat cap detenció. En una fotografia d’ara fa tres anys que han revelat diversos mitjans locals, els agressors apareixen formant part dels escamots violents amb els quals el partit neonazi irrompia violentament els carrers per assetjar activistes d’esquerres, homosexuals i migrades.

Alba Daurada, a les últimes eleccions del setembre de 2015, va rebre un 6,99% dels vots a tot l’Estat, mentre que, als anteriors comicis del gener del mateix any, n’havia obtingut un 6,28%. A Lesbos, la formació política neonazi va passar de rebre 2.800 vots el gener 2015 a aconseguir-ne 4.200 el setembre. A altres illes com Rodes o Cos, es van repetir fenòmens similars. Tot i que el partit havia mostrat la seva faceta més violenta durant el període comprès entre el 2010 i el 2013, coincidint amb la seva irrupció a les institucions, el judici al qual s’enfronta ha frenat lleugerament la seva presència organitzada al carrer sota la bandera, les insígnies i les consignes d’Alba Daurada. El plet, a través del qual l’acusació pretén il·legalitzar i declarar el partit com una "organització criminal", va començar l’abril de 2015, després d’una llarga investigació. Sens dubte, el litigi va marcar un abans i un després al lliure albir que, fins aleshores, havia caracteritzat l’activitat violenta de la formació. Els esdeveniments dels darrers mesos apunten, però, que l’estratègia s’està reconfigurant i que, ara, el partit opera dissimulat darrere les plataformes de "ciutadans indignats" per la presència de migrants, que acostumen a ser espais més amplis.

Chios, el focus de la violència xenòfoba

No existeix un recompte oficial –i exhaustiu– capaç de detallar el nombre d’agressions perpetrades per membres d’extrema dreta. A través dels assalts documentats per la premsa i els moviments socials, l’illa de Chios és, probablement, la que ha rebut la pitjor part. El 15 de setembre passat, una plataforma de ciutadans indignats va intentar accedir a un camp que allotja més d’un miler refugiades amb l’objectiu d’agredir la gent que hi vivia. La policia, a última hora, va intercedir en l’afer, però la seva tasca no va impedir que els migrades es veiessin obligades a llançar pedres des de l’altra banda de la tanca. Les periodistes que van cobrir la protesta van ser atacades per algunes manifestants.

En un canal de televisió grec, Padelis Fykaris, un dels professionals que hi va ser, va confessar que va veure perillar la seva vida. Assegura que va poder sortir-ne viu perquè es va refugiar dins un comerç. "Això ho fem perquè aprenguis a no escriure el que escrius", li cridaven. L’informador va afegir que, en un moment de màxima tensió i a causa del perill evident que estava corrent, havia demanat als antidisturbis que detinguessin els que amenaçaven d’agredir-lo. Per contra, les autoritats van respondre: "No, Padelis, ara no és el moment". Bona part dels cossos i les forces de seguretat simpatitzen amb la formació neonazi. Entre un 40 i un 50% dels vots del cos policial a Atenes en les eleccions generals del setembre de 2015 van anar a parar a Alba Daurada, segons el càlcul efectuat del diari grec Bima, xifra que ha augmentat respecte a anys anteriors.

Les tensions a Chios van esclatar l’abril passat, quan les refugiades encallades a Chios van ocupar el port en senyal de protesta. L’alcalde de l’illa, Manolis Bournos, va intentar intervenir durant el desallotjament. El membre independent, però proper a Nova Democràcia (partit liberal-conservador), va alertar les migrades de la presència dels grups de manifestants d’extrema dreta que envoltaven la concentració i, segons els mitjans locals, va dir a les refugiades: "O marxeu o haureu d’enfrontar-vos a ells [assenyalant desenes d’homes forçuts]". No va deixar que els cossos policials protegissin les nouvingudes, fet que va demostrar una vegada més l’estreta cooperació entre aquests grups d’assalt, que van aconseguir evacuar el port de refugiades. Des de l’abril fins avui, l’illa ha continuat registrant, puntualment, agressions xenòfobes contra les migrades i, també, contra les voluntàries.

Estreta col·laboració entre Alba Daurada i Nova Democràcia

El partit que lidera l’oposició a l’actual coalició governamental de Syriza-Anel, Nova Democràcia, s’està col·locant en una posició de perillosa ambigüitat respecte a la creixent violència organitzada que es viu al país. Després dels incidents a l’illa de Lesbos, la seva delegació local s’ha abstingut a la votació de dues resolucions que pretenen denunciar les activitats "paramilitars de la dreta" i l’activitat violenta d’Alba Daurada. El partit es troba immers en una subtil disputa interna entre la facció més neoliberal i l’ala més conservadora. A grans trets, aquesta darrera està vinculada històricament a l’extrema dreta i part de les seves arrels es troben en la descomposició de LAOS –partit que aglutinava, entre altres, actuals membres d’Alba Darada. Kyriakos Mitsotakis, el líder de Nova Democràcia, que representa l’ala liberal del partit, actua amb cautela i evita fer una crida a participar en aquestes concentracions contra les migrades. Ara bé, membres de la formació han actuat en una altra línia i s’han mostrat obertament a favor de "la lluita per rescatar Lesbos".

Aquest dimecres, el mateix alcalde de Lesbos, Spiros Galinos, escridassat per ser un "traïdor" i agredit verbalment en el marc d’una protesta xenòfoba, ha denunciat la complicitat entre Nova Democràcia i Alba Daurada en una entrevista concedida en un mitjà local. Tanmateix, preveu nous incidents si Lesbos no es descongestiona de migrades i, per contra, es creen més centres de detenció, un rumor que el ministre d’Immigració grec ja ha desmentit. Per la seva banda, arran dels darrers incidents, la formació anticapitalista Antarsya (Cooperació Anticapitalista de l’Esquerra per l’Enderrocament) ha emès un comunicat per denunciar l’oberta col·laboració entre Nova Democràcia, Alba Daurada i les forces de l’Estat a l’hora de lliurar batalla contra les migrades.

Les migrades demanen poder arribar a la Grècia continental

Moria és un centre de detenció que opera com a tal des de l’entrada en vigor de l’acord entre la Unió Europea i Turquia. En virtut d’aquest polèmic acord, que va entrar en vigor el març passat, tota persona que arribi en territori grec de forma il·legal serà detinguda temporalment i, posteriorment, deportada al país veí, Turquia. La signatura d’aquest tractat ha fet trontollar la supervivència del dret d’asil a Grècia, país que va modificar la seva normativa d’estrangeria la primavera passada. La gent nouvinguda que continua arribant a les costes gregues –un centenar de mitjana des de l’agost passat– pot formular les seves peticions d’asil, però té poques possibilitats de poder romandre en territori europeu a llarg termini.

El procediment de registre, presentació de petició d’asil i tramitació de la petició que han de seguir aquestes persones marxa a pas lent, massa, i el perill de ser deportades les deixa en un estat d’alerta permanent. "Fa set mesos que esperem que se’ns escolti, la gent està cansada", explica Gulfam Hassan des de Lesbos. Segons aquest pakistanès que participa en les protestes a la presó de l’illa, les nouvingudes es queixen de la lentitud dels tràmits legals que els impedeixen arribar a la Grècia continental i les obliga esperar entre les quatre reixes que envolten Moria, sota l’amenaça de ser retornades allà on van salpar, Turquia.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del sitio RSS 2.0  |  tornar a dalt inici