,
Web de RevoltaGlobal
Portada del sitio > Notícies > Internacional > Colòmbia cau en l’abisme del ’no’ als acords de (...)

Colòmbia cau en l’abisme del ’no’ als acords de pau

Martes 4 de octubre de 2016

Todas las versiones de este artículo:

  • [Español]

 


La Directa

Amb un 37,4% de participació, el ’sí’ ha guanyat a les poblacions més afectades per la guerra però ha perdut el plebiscit amb un percentatge en contra de l’acord del 50,2% del total de vots emesos.

"El cessament al foc bilateral continua en peu". Ahir al vespre, el president Juan Manuel Santos tranquil·litzava amb aquestes paraules a una Colòmbia que, després d’uns resultats inesperats en el plebiscit que buscava ratificar els acords de pau, es pregunta majoritàriament, "i ara què?". "La setmana que ve ja tindrem tirotejos per aquí, de nou", assegurava atemorida una veïna del municipi de Corinto, quan els mitjans començaven a mostrar que havia guanyat el ’no’. Un 50’2% de les que han sortit a votar aquest 2 d’octubre han negat voler la pau estable i duradora que el govern colombià i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) ja van signar el darrer 26 de setembre a Cartagena, després de quatre anys de negociacions a L’Havana, Cuba. 6.377.000 colombianes, un 49’8% de les votants, han dit ’sí’ al procés de pau i unes 168.000 han optat pel vot nul. Un 62,6% de les 35 milions de persones que estaven cridades a les urnes no han sortit a votar.

El ’sí’ guanya a les "zones vermelles"

53.900 vots han decantat la balança cap a l’abisme. I existeix una Colòmbia, la rural, la que ha viscut més a prop dels bombardejos i dels combats entre guerrilla, forces militars i paramilitars, en la que majoritàriament ha guanyat el ’sí’. A departaments com el Chocó, el Vaupés, el Cauca, o el Putumayo ha guanyat el sí amb un 79%, 78%, 67% i 65%, respectivament. Són zones que han estat l’escenari de múltiples massacres, segrestos massius o atemptats que han causat milers de víctimes mortals, de les aproximadament 300.000 que ja acumula el conflicte, i on la població ha sortit –també amb una major participació– a ratificar uns acords, que sí bé alguns saben que portaran noves contradiccions als seus territoris, almenys posen fi a dècades d’una lògica de crim i sang.

Vint-i-quatre meses electorals han denunciat irregularitats durant el plebiscit i s’ha registrat, al nord del país, una agressió bèl·lica a un centre electoral per part del Front Primer de les FARC, que ja va anunciar que no es sumava a l’acord firmat entre el seu col·lectiu originari i el govern de Santos. L’alcalde de Toribío, el municipi més afectat per massacres i tirotejos del departament del Cauca on el ’sí’ ha guanyat amb un 86%, ha demanat al cap d’Estat que "manegui, per favor, amb molta intel·ligència la situació complexa en la qual entra el país". La situació és difícil de gestionar des de les comunitats, fet que evidencia com s’ha dut a terme aquest procés de pau, de manera que la població està a l’espera d’una reacció governamental.

El ’sí’ i el ’no’ personalitzats

Des del tret d’inici de la campanya pel plebiscit que preguntava al poble colombià si "vostè dóna suport a l’acord final per acabar amb el conflicte i construir una pau estable i duradora", l’actual president Santos i l’expresident Álvaro Uribe han sigut els líders d’opinió dels dos bàndols. Amb la ja mítica frase "prefereixo un acord imperfecte que salvi vides a una guerra perfecta", el cap de govern i la major part de forces polítiques al congrés defensaven el ’sí’ a uns acords que estableixen la desmobilització, reincorporació a la vida civil i transformació cap a grup polític de les combatents de les FARC. Amb arguments com "la impunitat concedida a la guerrilla" i "la falta de respecte als valors familiars", l’expresident i actual senador de la república Álvaro Uribe encapçalava el ’no’ guanyador de la jornada d’ahir.

L’expresident –involucrat en l’articulació de grups paramilitars– i el seu partit Centre Democràtic sempre han subratllat que volen una "pau justa que no entregui la guerra a les FARC", contra les que sempre han alimentat discursos d’odi. Personalitzar les opcions ha portat bona part de l’opinió pública a considerar Uribe com a guanyador d’aquest plebiscit mentre que, com afirmava el senador Antonio Navarro Wolf, excombatent de la guerrilla desmobilitzada M19, "el poble colombià, que estava molt a prop de trobar un desenllaç a la guerra, és el perdedor d’aquesta jornada".

Més enllà de la decisió pròpia presa per moltes colombianes, sectors progressistes partidaris del ’sí’ han denunciat la desinformació sembrada sobretot a través de les xarxes socials i les campanyes llençades des de grups conservadors criticant la suposada "ideologia de gènere", referint-se a la perspectiva de gènere que s’ha afegit als acords de pau de l’Havana a través d’una subcomissió de gènere. Aquests nuclis de la societat, lligats sovint a l’Església evangèlica, han sigut rotunds en defensar els valors de la família i denunciar "l’entrega del país a les forces castristes i chavistes", segons un votant del ’no’ de la ciutat d’Armenia. Res més lluny, el país està preparat per una forta obertura econòmica -o neoliberal- posterior a l’acord, aplaudida i celebrada per grans multinacionals o els presidents del Banc Mundial i l’FMI.

"I ara què?"

Com el capità d’un vaixell a la deriva, el cap d’Estat reescollit l’any 2014 ha assegurat que era l’encarregat de "mantenir l’ordre i garantir l’estabilitat democràtica del país" convocant de manera immediata a tots els partits del govern, els del ’sí’ i els del ’no’, a una gran cimera política per dialogar sobre el camí a emprendre. Les FARC, que en un comunicat emès després d’una primera interpretació dels resultats del plebiscit afirmaven que "mantenim la nostra voluntat de pau i d’usar tan sols la paraula com a arma", ja han fet saber que volen formar part d’aquesta cimera com a força política rellevant. L’horitzó sembla ser renegociar l’acord amb les FARC, però el camí es presenta pantanós, ja que com s’havia comentat sense pensar que s’arribaria a tal situació, un ’no’ pot sembrar el caos en tot el procés de pau. Com a precedent proper, tot i que en un escenari divers, l’any 1999 el poble de Guatemala va dir ’no’ a la consulta popular que buscava aprovar les reformes constitucionals acordades en el procés de pau amb la guerrilla, fet que va submergir el país en una violència residual marcada pel crim organitzat i les bandes armades.

A Colòmbia existeixen problemes de fons com la precarietat dels serveis públics, la desnutrició infantil, l’explotació il·legítima de recursos naturals i l’acció de grups criminals i paramilitars que travessen el conflicte armat entre l’Estat i les guerrilles. "S’ha fet creure al país que la guerrilla és el problema i és part de l’objectiu", afirma una exmilitant de l’M19 que prefereix mantenir l’anonimat. Si la guerrilla i la guerra acabaven aquest 2 d’octubre, Colòmbia passava a un nou paradigma, el de la implementació dels acords, on ja no es podia posar d’excusa del conflicte armat davant la vulneració de drets humans –segons el Sistema d’Informació sobre Agressions contra Defensors dels Drets Humans, en els últims sis mesos el país ha registrat 314 agressions a líders populars i comunitaris, 35 d’aquestes assassinades- però aquest resultat encalla la sortida a una nova manera d’enfocar la situació colombiana.

Sense la ratificació de les colombianes, no es podran legislar i desenvolupar els diferents punts dels acords firmats amb la guerrilla que havien de convertir-se en llei. El dubte és si les FARC passaran pel procés de sis mesos de desmobilització, desarmament i reinserció a la vida civil, passant pel filtre de la Jurisdicció per la Pau establert, que havia de començar –en un principi– dos dies després del "Dia D", el dia de la firma. Els gran titulars que la setmana passada afirmaven que havia acabat la "era Che Guevara a Amèrica Llatina" al acabar amb l’última guerrilla dels anys 50, queden per ara desemparats.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del sitio RSS 2.0  |  tornar a dalt inici