,
Web de RevoltaGlobal
Portada del sitio > Notícies > Internacional > La victòria de Donald Trump dibuixa uns Estats Units en blanc i (...)

La victòria de Donald Trump dibuixa uns Estats Units en blanc i negre

Domingo 13 de noviembre de 2016

Todas las versiones de este artículo:

  • [Español]

 


Directa.cat

Donald Trump guanya en la majoria dels estats indecisos del nord-est amb els vots de la classe treballadora i es converteix en el 45è president dels EUA. L’extrema dreta xenòfoba europea celebra la victòria.

Hillary Clinton podria haver estat la primera dona de la història a presidir els Estats Units d’Amèrica, però el decurs de la història i el poble estatunidenc no han volgut que fos així. El seu rival republicà, Donald Trump, ha guanyat en la majoria dels estats indecisos que eren claus per arribar a la Casa Blanca. Trump serà el pròxim president d’una “Amèrica” dividida, d’una “Amèrica” en blanc i negre.

Ni el suport dels Obama o la Beyoncé, ni els vots de les minories, ni la seva llarga trajectòria política, ni els editorials de la premsa liberal a favor seu, ni la demagògia compulsiva del seu rival. Res ha estat suficient perquè Hillary Clinton guanyés la presidència dels Estats Units.

El ressentiment de la classe treballadora

Potser ha influït el seu somriure postís, els seus conjunts de luxe o només el fet de ser dona. El cert és que Hillary Clinton no ha convençut la majoria del poble estatunidenc, que ha preferit un home descarat i tendenciós, però que deia les coses pel seu nom, lluny de la correcció política. No s’amagava de ser autoritari amb les dones i racista i despectiu amb les minories.

Les classes baixes, fartes que les elits econòmiques i intel·lectuals els diguessin què havien de fer, hi han votat en contra. I Clinton formava part d’aquesta elit demòcrata amb aires de superioritat. En canvi, Donald Trump, tot i ser un magnat de la indústria immobiliària, parlava com les classes treballadores: feia servir el mateix vocabulari i els feia les promeses que volien sentir. Tant per tant, almenys, Trump, era genuí.

"Hillary Clinton portava el guió preparat, no crec que sàpiga el que significa ser una mare treballadora", li comentava una votant d’Ohio al periodista Marc Basset de El País, en el seu article L’Amèrica de Hillary Clinton. A més, Clinton havia fet mans i mànigues per arribar a ser candidata a la presidència. Primer van ser els correus electrònics filtrats per Wikileaks, que demostraven com el Partit Demòcrata ja havia escollit la candidata per sobre de la proposta socialista del senador Bernie Sanders, abans i tot que es se celebrés la Convenció Nacional Demòcrata del juliol. Després va ser la investigació del FBI contra Clinton per haver utilitzat el servidor privat de correu mentre era Secretària d’Estat durant l’administració Obama. Dos dies abans de les eleccions, el director de l’agència, James Comey, va concloure que no hi havia indicis per presentar càrrecs contra ella. Finalment, va ser la campanya de la premsa liberal del The New York Times o el Washington Post, que tot i destapar les repetides mentides de Trump i les seves barbaritats verbals, no va ser suficient per convèncer l’electorat.

Altre cop, l’establishment dient a la classe treballadora com havia de pensar i a qui havien de votar per a què, finalment, els únics que s’emportessin els beneficis del creixement econòmic fos l’1% de la població. Ho publicava l’Economic Policy Institute: entre el 2009 i el 2013, aquest 1% es va endur tots els beneficis econòmics a 15 estats, com Florida, Georgia, Virginia o Carolina del Nord, i la meitat o més d’estats com Michigan, Pensilvània, Arizona o Texas.

Qui són els 58 milions de Trumps?

Hi ha hagut veus que ho advertien, com el periodista Andy Robinson, el professor d’història de l’American University Allan Lichtman o el cineasta Michael Moore. Però les que més han ressonat no pensaven que, a l’hora de la veritat, Donald Trump es convertiria en el 45è president dels Estats Units. Però qui l’ha votat?

Trump ha guanyat als estats del nord-est, com Pennsilvània, Ohio o Michigan, de tendència demòcrata. Són estats amb grans fàbriques, on la pobresa ronda el 15% i només un 25% de la població té títol universitari. Aquestes dades, però, no s’allunyen gaire de la mitjana nacional, amb un 17% de pobresa, un 25% d’estudiants universitaris i un 5% d’atur, segons el Financial Times. Fins i tot, a Florida, el vot de la comunitat hispana, que és el 25% de la població, tres quartes parts demòcrates, i que en aquestes eleccions s’ha mobilitzat el doble que a les anteriors, no ha permès que l’estat es tenyís de blau. I Florida són 29 vots electorals, el tercer estat amb més vots. Dels estats indecisos, Hillary Clinton només ha guanyat a Virgínia i a Colorado, on els nivells de pobresa són més baixos (11%) i hi ha més població amb educació superior (35%); i a New Mexico, amb un 45% de població hispana.

Segons les enquestes, Trump portava avantatge entre els homes blancs -les dones votaven un 10% més a Clinton-, que viuen al camp (68%) i sense estudis universitaris -Clinton guanya per més de 20 punts entre els que tenen educació superior. Però per molt que s’analitzin els votants per edat, gènere, educació, classe social o raça, no hi ha un tret definitori que pugui explicar en la seva totalitat la victòria de Donald Trump.

El que millor defineix els votants de Trump és la seva "inclinació autoritària", segons Matthew MacWilliams, professor de política social de la Universitat de Massachussets Amherst i expert en l’autoritarisme americà. La conclusió prové d’una enquesta nacional a 1.800 votants registrats de perfils diversos i d’un altre estudi que va fer amb 358 votants de Trump a les primàries de Carolina del Sud. “En unes eleccions generals, la retòrica d’home fort de Trump certament captivarà una part del 39% d’independents que se senten identificats com autoritaris i part del 17% de demòcrates que són altament autoritaris”, predeia MacWilliams en un article pel diari Político molt abans de les eleccions.

El futur made in Trump

Per molts, després de la victòria de Trump només pot venir l’Apocalipsi. En un breu repàs, l’extrema dreta xenòfoba europea ha mostrat la seva satisfacció amb el resultat: la francesa Marine Le Pen ha felicitat el nou president i el poble americà "lliure". El portaveu de la grega Alba Daurada Ilias Kasidiaris l’ha descrit com una victòria dels que s’oposen a "la globalització, lluitem contra immigració il·legal i a favor de estats ètnicament purs". I des dels Països Baixos, Geert Wilders ha exclamat que es tracta d’una victòria històrica per a tots. Fins i tot el líder del Ku Klux Klan David Duke ha parlat d’una de les nits "més emocionants" de la seva vida. El xenòfob Frauke Petry, líder d’Alternativa per Alemanya, ha felicitat al nou inquilí de la Casa Blanca. Per la seva banda, el president de Turquia Erdogan confia en què la victòria de Trump millori la situació a Orient Mitjà i el rus Vladimir Putin ja ha manifestat que reprendrà les relacions amb els Estats Units. A l’Estat espanyol, el president i finançador de Vox Santiago Abascal ha reaccionat amb un tuit: "Establishment mundialista progre, i tota la seva maquinària de picar carn, derrotats pels estatunidencs #TrumpPotus".

A mesura que s’anaven sabent els resultats de les eleccions, el web de migració canadenca ha petat, la moneda mexicana ha caigut un 7,8% i la borsa d’Europa i EUA s’ha desestabilitzat.

Si prenem al peu de la lletra les seves promeses durant la campanya, Trump construirà un mur a la frontera amb Mèxic i retornarà tots els migrants indocumentats, deixant el país sense mà d’obra barata. Trencarà els acords de lliure comerç amb Europa, s’enemistarà amb tots els països islàmics i prohibirà les mesquites als EUA, la qual cosa podria derivar en més atacs terroristes. A més a més, posarà més controls d’armes, especialment per aquells amb antecedents criminals, eliminarà la reforma sanitària d’Obama, no millorarà l’accés a l’educació i, com que "el canvi climàtic no existeix", cancel·larà els acords de París i reduirà les regulacions mediambientals.

El panorama no és gaire encoratjador, tot i que Trump ha assegurat en el discurs que "treballarà per tots i totes les americanes", per crear llocs de treball i reduir el deute nacional. Però no contempla ni els hispans, ni el 13% de negres que continuaran la lluita pels seus drets al carrer, ni tampoc la comunitat LGBTI. A part, hi ha uns altres 58 milions de demòcrates que estan realment desencantats amb el seu president i que hauran de lluitar per a que, en efecte, Donald Trump no faci realitat els seus somnis d’una Gran Amèrica.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del sitio RSS 2.0  |  tornar a dalt inici