,
Web de RevoltaGlobal
Portada del sitio > Notícies > Internacional > La guerra total d’Erdogan deixa 2.000 membres del partit (...)

La guerra total d’Erdogan deixa 2.000 membres del partit d’esquerres HDP a la presó

Martes 29 de noviembre de 2016

Todas las versiones de este artículo:

  • [Español]

 


Reforçat després del fallit cop d’estat, el president turc ha iniciat una impressionant purga contra tota dissidència en els àmbits polític, social i institucional, incloent la desarticulació quasi total de l’opositor Partit Democràtic dels Pobles (HDP).

Fundat l’any 2012, el Partit Democràtic dels Pobles (HDP) és l’únic partit d’esquerres amb representació parlamentària a Turquia. Sorgit i liderat pel moviment polític kurd, l’HDP és el resultat d’aliances i coalicions entre formacions polítiques kurdes, grups d’esquerra i moviments socials turcs (sindicals, feministes...), fortament impregnat pel llegat del moviment de protesta sorgit a les manifestacions del parc Gezi d’Istanbul l’any 2013.

La seva agenda política està inspirada en els postulats del confederalisme democràtic i inclou, entre altres propostes, la protecció dels drets seculars, l’ecologisme, el respecte vers les minories del país, la presa de decisions des de la base i una economia al servei de la societat.

"El paper de l’HDP no és arribar a controlar l’Estat i guanyar el poder. L’Estat no és una organització que pugui ser democràtica. A Orient Mitjá, el poble no s’identifica amb el seu Estat. Turquia és l’Estat d’Erdogan, Iran és l’Estat dels Ayatolahs, Siria és l’Estat d’Assad... Fins i tot el pseudo-estat kurd d’Iraq no és un estat kurd, és l’Estat dels Barzani. L’Estat és del grup que el controla, mai del poble”, explica a la Directa un membre del moviment kurd a l’exili. Öcalan, continua, "desenvolupa el concepte de nació democràtica per contraposar-lo a l’Estat-nació". Per aquesta raó, el membre del moviment kurd subratlla que l’HDP lluita per a que aquests estats reconeguin les estructures del Confederalisme Democràtic, "intentant que l’emancipació popular i l’autogovern siguin reconeguts, duent la lluita a l’àmbit polític i ideològic". No obstant això, afegeix, "s’han de mantenir les capacitats d’autodefensa per quan l’Estat porti la repressió a un nivell més elevat, que és el que esta succeïnt ara a Turquia."

També aposta pel reconeixement de la diversitat, sent l’únic partit al parlament turc que es declara pro LGBTI. Especialment important és la posició del partit respecte l’alliberament de la dona, comptant amb el percentatge més gran de dones a les seves llistes i practicant una política de colideratge. Tots els càrrecs són duals i compartits per un home i una dona, inclosos la presidència del partit i les alcaldies.

Així mateix, l’HDP ha participat en les converses de pau de l’any 2013 amb Abdullah Öcalan –líder del partit dels treballadors del Kurdistan (PKK), empresonat a Turquía des de 1999– i els serveis d’intel·ligència turcs del president Erdogan, per intentar trobar una solució política i pacífica al conflicte kurdoturc. Tot i això, des de la seva fundació, el president i d’altres estaments i poders fàctics turcs han titllat contínuament l’HDP de "braç polític de grups terroristes kurds com el PKK [Partit dels Treballdors del Kurdistan]".

Eliminar l’HDP policialment i a cop de decret

Històricament, els successius governs d’Ankara han il·legalitzat qualsevol iniciativa política de partits kurds que portessin les seves reivindicacions socials o nacionals fins a les institucions. Tot i així, després de més de vint anys de guerra, Turquia no ha aconseguit acabar amb el moviment revolucionari de l’est del país, pel que darrerament ha apostat per una nova estratègia. Emmirallat en Occident, ha permès la participació institucional del poble kurd amb la intenció de què la via reformista desactivi les lluites més radicals i tendeixi a dividir el moviment.

També beneficiant-se de mecanismes de filtratge electoral, com la necessitat que un partit superi la barrera electoral del 10% dels vots totals per entrar al Parlament; una mesura imposada pels generals després del cop d’estat en 1980. Si aquesta exigent barrera s’apliqués a l’Estat espanyol, no hi hauria presència de partits regionals ni de minories nacionals al Congrés dels diputats.

Diyarbakir, Bozova, Malazgirt, Güroymak, Agri, Adiyaman, Erzurum, Van, Sirnak, Siirt, Dersim, Mardin... Són algunes de les 34 ciutats i municipis kurds a on s’han realitzat batudes i operacions policials gairebé diàries per intervenir alcaldies, detenir regidors i càrrecs electes de l’HDP o del BDP, partit de la zona kurda de Turquia i membre de la coalició, i substituir-les per interventors del Ministeri de l’Interior o gestores governamentals.

Mitjançant operacions policials i decrets d’emergència, el gir presidencialista i autoritari de l’AKP d’Erdogan sembla apostar per desarticular per la força la representació parlamentària legítima aconseguida per l’HDP a les darreres eleccions -6 milions de vots l’any 2015. Fins a la data, 41 alcaldes i alcaldesses democràticament escollides al Kurdistan turc han estat empresonats, deixant el partit, de moment, amb tan sols dues batllies sense intervenir.

El portaveu de la formaciö, Ayhan Bilgen, ha assegurat que, des del cop d’estat fallit, 6.000 membres del partit han estat detinguts, 2.000 dels quals empresonats. A més, el partit acumula més de 500 processos judicials oberts, la majoria per "insults al president" o "propaganda en favor d’una organització terrorista". En els darrers casos, la fiscalia turca acusa les regidores de pertinença a organització terrorista i de donar suport al PKK, concretament apuntant que "s’ha utilitzat maquinària municipal per excavar trinxeres i que vehicles d’aquests ajuntaments han estat utilitzats com a cotxes bomba en diversos atemptats reivindicats pel grup armat".

Els mateixos colíders de l’HDP al Parlament, Semirtan Demirtas i Figen Yüksekdag, van ser detingudes recentment per la policia turca i empresonats en règim d’aïllament a diferents presons de l’Estat. Segons una declaració de la fiscalia turca a l’agència estatal Anadolu, les detencions es produeixen per la negativa de les diputades a presentar-se a un judici. Donada la seva condició de parlamentàries, ambdues s’havien negat a acudir al tribunal, tot i que l’acusació es va fer efectiva quan la immunitat parlamentària els hi va ser retirada el mes de maig passat per poder-les investigar i encausar, amb els vots favorables de la resta de partits de la cambra. De moment, Demirtas ha estat imputat per "insultar públicament Turquia, el Parlament, el president, l’exèrcit i la policia" i per fer "propaganda terrorista".

Per ordres de la fiscalia, la roda de premsa del partit per valorar els fets es va fer a porta tancada, impedint la presència a qualsevol assistent, representants d’ONG o periodistes.

Els seus advocats, Leven Piskin i Cahit Kirkazak, van reunir-se amb ell a la presó de màxima seguretat d’Edirne, assegurant que Demirtas "té la moral alta tot i l’aïllament i el fet de trobar-se confinat en el mateix mòdul que els presoners gihadistes". Tot i així, "tant el recurs presentat davant la cort local contra la seva detenció, com l’aixecament del secret de sumari han estat rebutjats sense motiu", apuntava l’advocat.

Darrerament, Kirkazak i Piskin -tambè activista del moviment LGBTI- han estat detinguts en operacions policials a Istanbul i Bursa, acusats de portar una nota del líder del HDP a una revista alemanya, en què aquest animava la "reacció d’Europa".

Conseqüències planificades

La repressió contra l’HDP i l’escalada de la violència per part de Turquia es van iniciar abans de les eleccions generals del juny del 2015. Atesa la contundent campanya del govern d’Ankara contra el projecte de Rojava i les agressives declaracions verbals contra l’HDP, la tensió social i política va anar creixent exponencialment. Durant la darrera campanya electoral, es calcula que hi va haver més de 70 atacs violents contra edificis i oficines del partit prokurd.

Tot i així, l’entrada de l’HDP al parlament turc, en aconseguir superar la barrera electoral del 10%, feia que Erdogan perdés la majoria absoluta i per tant, li impedia dur a terme l’anhelada reforma constitucional per transformar Turquia en un sistema presidencialista.

A partir d’aquest moment, Erdogan porta el país a un clima de guerra, polaritzant la societat i amplificant el discurs de la inseguretat i la por. Inicia una campanya militar extremadament agressiva contra les zones kurdes –incloent matances de civils– amb una resposta de les guerrilles urbanes adherides al PKK i una sèrie d’atemptats contra objectius militars i policials reivindicats per grups com els Falcons per la Llibertat del Kurdistan (TAK) o l’HBDH, front armat de grups revolucionaris turcs i kurds de Turquia.

En les segones eleccions celebrades el mes de novembre del mateix any, l’estratègia d’Erdogan resulta exitosa i, tot i no aconseguir fer fora l’HDP del Parlament, recupera la majoria absoluta. A més, també aconsegueix el suport dels altres partits turcs en la seva estratègia de la "guerra contra el terrorisme".

L’activista kurd a l’exili denuncia que "Erdogan ha anat eliminant poc a poc tots els rivals. Primer va enfrontar-se als poders seculars dels militars amb l’ajuda del moviment islàmic Gülenista, al qual ara persegueix perquè ja no els necessita". A més, sentencia, "amb la submissió dels altres partits del parlament a les seves polítiques, l’únic que ara li impedeix exercir el poder total és el moviment kurd".

Per això, el següent pas va ser aprovar un canvi legislatiu per eliminar l’aforament (la protecció a no ser processat ni jutjat de forma ordinària) les diputas del partit HDP. La llei era un pas previ necessari per al posterior cop repressiu que s’està vivint en les darreres setmanes.

Finalment, tot i coincidir sovint amb la política antiterrorista de l’AKP i votar-hi braç a braç, dirigents del Partit Republicà del Poble (CHP), l’altre gran partit de l’oposició turca d’inclinació socialdemòcrata, s’han mostrat preocupats per les detencions i el rumb que està prenent Turquia. El partit HDP i d’altres organitzacions kurdes, com la Unió de Comunitats del Kurdistán (KCK), han apuntat que la possible desaparició del partit "no deixa més sortida al poble kurd que les armes".

Mesures repressives arran de la gran purga

Legitimitat arran de l’intent de cop d’estat, Erdogan ha impulsat una impressionant purga executada via decrets d’emergència que l’atorguen poders d’excepcionalitat. Fins a la data, hi ha 78.000 persones detingudes, incloent-hi policies, militars, funcionaris, jutges, fiscals, periodistes, metges, advocats i mestres. D’aquestes, 37.000 han estat empresonades i 4.000 segueixen en cerca i captura.

El govern ha començat a alliberar presos comuns i gihadistes per a fer lloc per als presos polítics que ara s’amunteguen en poliesportius reconvertits en presons temporals. També ha cessat dels seus càrrecs i feines a 115.000 persones, ha clausurat 370 associacions i ONG, més de 2.000 escoles i universitats, prop de 200 mitjans de comunicació i ha detingut a 150 periodistes, segons el mateix butlletí oficial de l’estat turc.

Diversos organismes internacionals, com la Unió Europea (UE), i organitzacions de drets humans, han alertat al president per la seva deriva autoritària i repressiva, criticant els maltractes i les tortures vers les preses i l’ús totalitari de l’estat d’emergència, declarat rere els fets. En aquest sentit, el govern turc ha ampliat de quatre a trenta els dies el període en què una persona pot estar detinguda per la policia sense passar a disposició judicial ni tenir contacte amb advocades.

Però més enllà de les declaracions, la Unió Europa sembla no estar disposada a gaire més. I sembla difícil que prioritzi la defensa dels drets humans enfront dels múltiples interessos econòmics que manté amb Turquia, en especial per l’acord de 3.000 milions d’euros perquè el país contingui al gruix de refugiades que reté a les seves fronteres.

"Acollim a gairebé tres milions de refugiats que podrien dirigir-se a Europa. Només al pas fronterer de Kapikule hi ha 50.000 immigrants aplegats. Si això passa, Europa col·lapsarà. Cal que us comenceu a preguntar: què farem si Turquia obre les seves fronteres? I escolteu-me bé, perquè si aneu més lluny, aquestes s’obriran. Fiqueu-vos-ho al cap", és l’amenaça del president turc rere les pressions rebudes per dirigents com Martin Schulz, president del Parlament Europeu, que va criticar la purga i les detencions a membres de l’HDP. Erdogan també va advertir als països europeus que "si continuen donant suport al terrorisme dels kurds i al PKK", l’any 2017 portarà a referèndum nacional la possibilitat de trencar definitivament les negociacions per adherir Turquia a la UE.

Potser per això va afegir que no li importen les eventuals sancions provinents de la UE ni la mesura del Parlament europeu, aprovada per aclaparadora majoria, de congelar temporalment les negociacions per adherir Turquia com a estat membre. Sembla que Erdogan s’inclina cap a la cerca d’economies aliades a Orient Mitjà, especialment rere l’empitjorament de l’economia turca donada la inestabilitat del país i que ha portat la constant devaluació de la lira, una inflació creixent i la caiguda del turisme i la inversió estrangera. En paral·lel, segons va anunciar el ministre d’Economia Nihat Zeybekci, el govern ha iniciat les negociacions tècniques per a l’acord de lliure comerç amb el Regne Unit un cop aquest abandoni la UE.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del sitio RSS 2.0  |  tornar a dalt inici