,
Web de RevoltaGlobal
Portada del sitio > Notícies > Internacional > L’auditoria ciutadana permanent

L’auditoria ciutadana permanent

Miércoles 7 de diciembre de 2016

Todas las versiones de este artículo:

  • [Español]

 


Ver en línea : Web del CADTM

Sònia Farré - CADTM

El moviment antideuda té una llarga trajectòria. Si be moltes de les experiències que podem evocar provenen del sud global, en l’estat tenim fites significatives en aquest mateix canvi de segle. Mobilizaciones com la generada per la “Plataforma 0,7” van obrir un període de debat interessant i necessari, no només sobre l’endeutament dels estats, sinó també sobre les causes estructurals de la pobresa i van ser el precedent de les mobilitzacions socials entorn al 2000. En paral·lel es va forjar a nivell internacional la campanya Jubileo 2000, que va tenir la seva expressió a l’Estat en la campanya “Deute Extern Deute Etern?”. De la “Plataforma 0,7” va sorgir a més la Xarxa Ciutadana per l’Abolició del Deute Extern (RCADE) que al març de l’any 2000 duc a terme una consulta social per la cancel·lació del deute extern. Els seus objectius se centraven en l’abolició del deute extern, en les possibles solucions al problema i a fomentar la democràcia participativa. Amb aquesta acció es va mobilitzar a 3.000 persones durant mesos, unes 20.000 durant la consulta i 1.100.000 que van expressar la seva opinió, a pesar que la consulta va ser il·legalitzada per la Junta electoral i fortament reprimida. En 2004 la RCADE es va refundar en la plataforma “Qui Deu a Qui?”, que fins a 2012 va organitzar diverses campanyes de denúncia contra la il·legitimitat del deute i pel reconeixement del deute històric social i ecológic, a més de ser un dels puntals de la lluita contra la impunitat de les empreses transnacionals espanyoles per les seves actuacions de violació de drets humans al món.

A partir de la crisi financera de 2008 i de la irrupció del 15M en 2011 torna a l’escena en els moviments socials l’interès pel deute, encara que en aquesta ocasió, ja no mirant a Espanya com a creditora, sinó com deutora; i com a part d’una perifèria europea amb una mateixa “crisi de deute”, que alhora tenia en el Sud Global històries similars de les quals aprendre. És arran de la trobada “Vivint en Deudocracia” organitzat per “Qui Deu a Qui?” a l’octubre de 2011 a Madrid quan sorgeix la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD). Des de llavors la PACD ha treballat analitzant les causes de l’endeutament actual, a definir què entenem per deute il·legítim –no només econòmica, sinó també ecològica, de gènere i social- i a proposar processos d’auditoria ciutadana que necessàriament passen per la transparència i la participació.

Quan la PACD parla d’Auditoria Ciutadana es refereix a processos en els quals el protagonisme el prengui la ciutadania, una de les apostes és que arrenquin processos diversos en els quals la gent tingui especial interès. D’aquí el potencial de les auditories sectorials (sanitat, educació, etc.) i, especialment, de les d’àmbit municipal ja que és des d’on més podem aprendre sobre el procés d’auditoria: el nostre municipi és la nostra administració més propera i la que coneixem més; és en la qual podem teixir xarxes per generar intel·ligència col·lectiva; i treballant en la transparència i la participació local aprenem i exercim pressió per poder replicar-ho en administracions més àmplies. Hi ha una finestra d’oportunitat oberta també des del moment en què en molts municipis s’han produït canvis de govern o l’entrada de candidatures ciutadanes en l’oposició, que s’han trobat amb nivells preocupants d’endeutament i que s’han posat o es volen posar a la feina per analitzar com s’ha arribat a aquesta situació; si cal depurar responsabilitats; i, el més important, com construir altres maneres de fer política (de gestionar els recursos públics) que ens evitin caure en la mateixa espiral de deute.

Un tabú recorre Europa des del 2008: l’impagament dels deutes. No es pot parlar d’impagaments, no es pot ni debatre, no és una opció. Com si pagar-les sense qüestionar-les no fos optar per una opció. Pagar els deutes sense qüestionar el seu origen i la política que està darrere d’aquesta decisió ha portat a duplicar el deute públic absorbint el deute del sector privat i financer, que no el de les famílies. Aplicar austeritat i més austeritat en favor del pagament inqüestionable ens ha portat al fet que el deute públic espanyol superi el bilió euros i se situï per sobre del 100% del PIB, que ens aboca a una espiral de refinançament constant, cada vegada amb interessos més alts i condicions més estranguladoras que atempten contra els drets humans bàsics de la població. Aquest és un dels grans reptes amb els quals ens trobem: el d’afrontar el debat sobre què fem amb el deute i afrontar-ho des de la ciutadania. I no és un debat secundari, ja que mostra com el govern estatal claudica en la defensa dels drets de la seva ciutadania i a exercir la sobirania enfront dels poders financers. Tot pel deute: fins a reformar la irreformable constitució espanyola.

Però el tabú es trenca amb mirar enrere, al llarg de la història hi ha hagut múltiples experiències d’impagaments parcials o totals. Entre 1946 i 2008 s’han donat 169 casos d’impagament o suspensió de pagaments del deute públic al món. No són experiències directament aplicables a la nostra situació a Espanya o en altres països de la UE, però són experiències de les quals ens és obligat aprendre sobre com posar els drets i la vida per davant del deute; i com sí que és possible qüestionar el seu pagament. L’impagament arribarà, perquè se sap que la situació financera no és sostenible: aquí del que es tracta és de decidir si esperem a impagaments imposats pels creditors imposant les seves condicions o si la negociació la liderem els deutors.

I mentre aconseguim aquest repte de posicionar el debat del qüestionament del deute estatal, els municipis han de ser nostra punta de llança. És des d’aquí d’on la ciutadania pot auditar per a, d’una banda decidir quines polítiques econòmiques es volen dur a terme d’ara endavant per no seguir en l’espiral d’endeutament que només ens condueix a la polarització de la riquesa i per, entre totes, fer pedagogia i empoderarnos per reclamar a l’estat, que és on resideix la sobirania, que actuai i qüestioni a qui limita la seva sobirania.


Sònia Farré es va iniciar en l’activisme arran del 15M a Sant Joan Despí. Poc després va passar a formar part de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute per desmuntar el discurs de les retallades, depurar responsabilitats, treballar per la transparència i l’empoderament ciutadà. És part de l’equip impulsor del projecte dels Observatoris Ciutadans Municipals, que ha rebut el premi del Memorial per la Pau, de l’associació Vidal i Llecha. Ha participat en l’elaboració de "Perquè no hem de pagar el deute?" Raons i alternatives , i Educacions, i ha escrit diversos articles sobre auditories ciutadanes. És membre del Procés Constituent perquè considera que drets socials i drets nacionals han d’anar de la mà. És diputada d’En Comú Podem al parlament a Madrid.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del sitio RSS 2.0  |  tornar a dalt inici