,
Web de RevoltaGlobal
Portada del sitio > Notícies > Catalunya > La sindicalista Lola Gutiérrez continuarà empresonada a Grècia fins la seva (...)

La sindicalista Lola Gutiérrez continuarà empresonada a Grècia fins la seva deportació el vuit de desembre

Miércoles 7 de diciembre de 2016

Todas las versiones de este artículo:

  • [Español]

 


La Directa. Tancada en un centre d’internament per a persones estrangeres, Gutiérrez ha esperat durant els últims dies la repatriació a l’Estat espanyol. Va ser detinguda per intentar ajudar un refugiat a arribar a Barcelona.

La treballadora de la Diputació de Barcelona i representant sindical de la Confederació General del Treball (CGT) Lola Gutiérrez porta més de vuit dies empresonada a Grècia i estarà privada de llibertat fins aque agafi un vol de tornada a la capital catalana el matí del dijous 8 de desembre. Fa més d’una setmana, el diumenge 28 de novembre la van arrestar a l’aeroport d’Atenes per acompanyar una persona refugiada en el seu intent d’arribar a Barcelona.

El dimarts passat 2 de desembre, després d’un interrogatori judicial als tribunals de la capital grega, la jutgessa que porta el cas va decretar la llibertat amb càrrecs de la sindicalista catalana. En aquell moment, sota sentència de les màximes autoritats judicials hel·lèniques, Gutiérrez era oficialment lliure i tenia dret a tornar a casa. Tanmateix, a la comissaria de l’aeroport, on l’havien d’alliberar, el cap de policia va emetre un ordre d’última hora en el qual establia que la militant anarcosindicalista era "un perill per la seguretat pública" de l’Estat grec.

L’agonia de la deportació

Des d’aleshores, Lola Gutiérrez segueix entre reixes i està sotmesa a un procés de deportació estrictament controlat per les autoritats policials. Fins ara, el seu camí cap a l’alliberament s’ha convertit en una agonia que no acabarà fins el matí del 8 de desembre. La representant sindical de la CGT pateix el pes de tota la maquinària repressiva de l’Estat, que se suma a la lentitud de la burocràcia grega per resoldre la seva situació.

Ahir el matí, després de la concentració de la CGT davant del consolat grec de Barcelona, els documents per accelerar la repatriació de Gutiérrez van arribar a les seves mans. Avui mateix, el seu advocat, Panos Papageorgiou, ha fet els últims tràmits per aconseguir un vol de retorn per a Gutiérrez. La treballadora de la Diputació marxarà d’Atenes d’aquí dos dies i s’espera que arribi el dijous a l’aeroport de Barcelona – El Prat abans de les 11 del matí.

L’activista catalana, però, no ha pogut escollir lliurement el seu bitllet de tornada. El viatge està sotmès a les condicions posades per la policia grega, que ha tingut la última paraula a l’hora d’aprovar el permís pel vol de repatriació de Lola Gutiérrez. A hores d’ara, segons Panos Papageorgiou, el procés de deportació de la sindicalista "és irreversible i ha arribat a la seva última fase". Si no hi ha més entrebancs, el lletrat calcula que la treballadora de la Diputació podrà volar cap a l’Estat espanyol el set de desembre a la tarda o bé el dia vuit. No obstant, en opinió de l’advocat, “és impossible que Lola sigui posada en llibertat abans d’emprendre el viatge de tornada”. En aquesta situació, Gutiérrez “estarà empresonada i sota vigilància policial fins que entri a dins de l’avió que la porti de retorn a Barcelona. No podrà tornar pels seus propis mitjans”, denuncia Papageorgiou.

D’altra banda, un cop marxi del país, Gutiérrez també tindrà prohibida l’entrada a Grècia per un període de tres anys. No obstant, com que abandonarà l’Estat grec amb càrrecs, el més probable és que hagi de tornar-hi per atendre la celebració del judici definitiu sobre el seu cas.

Engarjolament en el no-res

Fins ara, la Directa ha pogut visitar diverses vegades Gutiérrez al centre d’internament on es troba empresonada. Per arribar-hi, s’ha de recórrer la línia vermella del metro d’Atenes fins a la darrera parada a Elliniko. Es tracta d’una zona a la perifèria de la ciutat, on hi ha les instal·lacions de l’antic aeroport de la capital grega. Al perímetre de les pistes aeroportuàries, també s’hi troben un conjunt d’estadis que van ser la seu de diverses competicions esportives celebrades durant els Jocs Olímpics de 2004. Fins fa poc, les instal·lacions es trobaven en desús, però ara allotgen milers de refugiats de procedència afganesa que suporten com poden el fred de l’hivern. Actualment, la grandiloqüència de l’esperit olímpic grec es desfà en el context d’una crisi que, a hores d’ara, perfora les vísceres del país per totes bandes. L’àrea d’Elliniko, a les afores de la gran ciutat, n’és un dels símptomes: allà s’hi relega els desterrats, els oblidats de la terra.

A la zona, el recinte on Gutiérrez està tancada és un centre d’internament per a persones estrangeres. A la secció de dones, la majoria es troba a l’espera de la deportació i moltes porten mesos engarjolades. Per arribar-hi, s’ha de caminar per un carrer poc transitat que acaba en un punt sense sortida. A prop, s’observen dues torres de control de l’antic aeroport que encara funcionen. Emeten unes pampallugues vermelles que il·luminen lleugerament el paisatge de manera intermitent. Malgrat que sembli el no-res, és un senyal indicatiu del fet que aquell indret encara hi ha vida.

Al voltant de l’edifici que empresona l’activista catalana, l’únic rastre de civilització que hi ha és un garatge d’autobusos públics i una parcel·la d’aparcament per a camions de grans dimensions. Tanmateix, l’indret també té un esperit celestial: gairebé a tocar del centre d’internament hi ha una església ortodoxa. La punta més alta del temple cristià està coronada per una creu lluminosa de tonalitats blavoses. Si Déu és omnipotent i protegeix la humanitat, la seva gràcia divina no traspassa els murs del centre d’internament: allà, cada dona que conviu amb Gutiérrez pateix el seu propi viacrucis.

Condicions d’empresonament miserables

Per accedir a la secció de dones del centre, es traspassa una mena de gàbia, una entrada que està recoberta de barrots metàl·lics. En un primer moment, dins de l’espai engarjolat, se sent una dona que xiscla desesperadament. Des que la van detenir, l’han separat del seu fill de quatre anys i del seu nadó de pocs mesos, al qual donava el pit. Després d’una setmana, encara no sap com estan ni a on se’ls han endut. "Des d’un principi, la falta d’informació és molt angoixant", explica Lola Gutiérrez a la Directa. Segons l’activista catalana, la incomunicació és una de les moltes vulneracions que es comet contra les dones que estan tancades. "Qualsevol persona que arriba al centre ha de tenir almenys el dret a contactar amb la família i la seva ambaixada, però la policia no et dóna la possibilitat de fer cap trucada a no ser que tinguis una targeta de pagament per parlar des d’un telèfon fixe", lamenta Gutiérrez.

Per comunicar-se amb la sindicalista, els agents policials que la custodien et col·loquen a una cel·la bruta que té una reixa i un vidre gruixut de separació. Com que el so és obsolet, caldria xerrar a través d’un telèfon. No obstant, els auriculars de l’aparell no funcionen i s’ha de cridar si es pretén mantenir una conversa estable. A causa del soroll del voltant, costa escoltar-se i tot sovint cal repetir el mateix tres o quatre vegades.

"Als calabossos de comissaria, les condicions són molt pitjors, però aquí tampoc milloren gaire", comenta Gutiérrez sobre el centre d’internament. "A dins de la instal·lació tenim certa llibertat de moviment, però en realitat és com una presó: estem envoltades de murs, reixes metàl·liques i filferros", denuncia la militant de la CGT. Segons ella mateixa, la situació és tan extrema, que fa quatre mesos hi va haver un motí entre les internes en protesta per la poca quantitat de menjar que rebien. Per a la treballadora de la Diputació, d’altra banda, les condicions higièniques de les instal·lacions tampoc són cap meravella. "Hem estat dos dies sense paper de vàter i xampú. Fins avui no m’he pogut rentar el cabell", diu l’anarcosindicalista, que dorm a una habitació amb onze dones més.

Per Panos Papageorgiou, advocat de Lola Gutiérrez, la realitat d’abús i precarietat que denuncia la seva clienta no és res de nou. “El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat a l’Estat grec diverses vegades per la situació deplorable d’empresonament als centres penitenciaris del país”. En opinió del lletrat, “les condicions horribles d’engarjolament a Grècia també afecten les persones estan tancades mentre esperen la deportació”.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del sitio RSS 2.0  |  tornar a dalt inici