,
Web de RevoltaGlobal
Portada del sitio > Notícies > Internacional > El dirigisme de ’l’home-estat’ turc

El dirigisme de ’l’home-estat’ turc

Miércoles 14 de diciembre de 2016

Todas las versiones de este artículo:

  • [Español]

 


Directa. La darrera dècada de polítiques ultra conservadores de l’AKP, el partit d’Erdogan, aprofundeix la deriva islamista i masclista de Turquia. S’aguditzen els atacs contra dones turques i kurdes, organitzacions feministes i moviments d’alliberament.

A Turquia és freqüent que membres de l’actual govern i alts càrrecs públics facin declaracions rebutjant la igualtat entre homes i dones i en favor d’actituds que poden normalitzar la cultura de la violació, la violència de gènere o la misogínia.

Com a exemple, les declaracions del Ministre de Sanitat, Mehmet Müezzinoglu, en la seva visita a l’hospital Zeytinburnu d’Istambul: "Les dones no han de posar al centre de les seves vides cap altra carrera que no sigui la maternitat". En la mateixa intervenció, el ministre va seguir en una línia consellera i va encoratjar les dones turques a procrear, com a mínim, tres fills per unitat familiar, aprofitant per carregar contra l’atenció mèdica centrada en la dona. "L’estructura natural de la mare està preparada per al part natural. Els recursos mèdics tan sols s’han d’utilitzar en casos extraordinaris".

Diverses declaracions de mandataris i think tanks adscrits a l’AKP han potenciat la visió de la dona turca com a cuidadora dels nuclis familiars, depenent i fidel al seu home, enfront la via emancipadora o sociolaboral. Així mateix, els dirigents han exaltat el rol social de la dona com garant de la fertilitat i la maternitat, amb una posta explícita pel matrimoni i la procreació i criticant la planificació familiar, en condierar el control de la natalitat com una "traïció al país que només ens debilita", segons va etzibar el president Erdogan. "Per a mi, la dona és sobretot una mare; aquelles que rebutgen la maternitat estan incompletes i neguen la seva feminitat".

Tot i així, programes governamentals d’estímul demogràfic com el de Protecció de la família -que contempla una bateria d’ajudes i subsidis a matrimonis joves i famílies nombroses- s’entrellacen amb una dimensió més ideològica. De forma gairebé obsessiva, membres de l’AKP han reiterat la importància de què es produeixi una expansió demogràfica i cultural d’una nova societat mono ètnica turca capaç de mantenir la seva influència al món i revertir l’envelliment de la població.

En aquest sentit, cal apuntar l’amenaça que suposa per al govern turc el creixement de la població kurda. Actualment, les kurdes representen entre el 15 i el 25% de la població total del país. Alguns estudis indiquen que, si es manté la baixa taxa de natalitat de les famílies turques, l’any 2050 la població kurda podria arribar a representar el 40% del total del país.

L’atac ultraconservador i la resposta de les dones

La indignació creixent i la mobilització de col·lectius de dones i feministes turques ha anat emparellada amb la manca de voluntat del govern per eliminar la violència contra les dones. Alhora, l’AKP reforça amb polítiques i declaracions els atacs contra els seus drets com l’intent, l’any 2012, de prohibir l’avortament. Com moltes altres iniciatives, en aquesta ocasió, la mobilització feminista als carrers va frenar-la.

Segons l’informe anitsayac.com, equiparable al portal feminicido.net, fins al mes de desembre, enguany, hi ha hagut 230 feminicidis a Turquia. Tanmateix, segons l’institut d’estadística turc, el 39% de les dones turques majors de quinze anys pateix violència física i/o sexual cada any.

Les darreres setmanes, una proposta de llei impulsada pel govern va encendre de nou la indignació popular. El Ministre de Justícia, Bekir Bozdag, pretenia modificar l’article 103 del codi penal turc sobre penes per abús a menors, defensant que un home no sigui condemnat per violar una menor d’edat si finalment s’hi casa. La mesura pretenia donar resposta a una problemàtica endèmica fortament arrelada a determinades zones del país.

Segons dades del ministeri de justícia, 440.000 dones menors de 18 anys han sigut mares des de l’any 2002 a Turquia, 16.000 menors de quinze anys. Tanmateix, els casos d’abusos a menors s’han triplicat en els darrers deu anys.

Col·lectius feministes van acusar l’AKP d’intentar legalitzar la violació de menors, mentre que el Govern va defensar-se apuntant que el que vol garantir és que la mare, "donada la seva condició de menor vulnerable, no es faci càrrec a soles de la criatura". Finalment, arran de la polèmica generada per la proposta, la falta de consens parlamentari i les protestes al carrer de col·lectius feministes, la modificació de la llei es va retirar abans de la votació a l’Assemblea turca. Tot i així, un cop revisada, es tornarà a presentar.

Però no sembla que Erdogan -amb una àmplia majoria parlamentària i un fort suport popular- necessiti canviar el rumb d’unes polítiques influenciades pel llegat d’una forta cultura tradicionalista, provinent de temps otomans, i per la perspectiva islamoconservadora que aplica el seu govern en les qüestions de gènere. Si hi havia alguna opció que les negociacions d’adhesió de Turquia com a estat membre de la UE podrien suavitzar el viratge conservador de l’AKP, el nou bloqueig institucional entre Europa i Turquia, arran de l’onada repressiva contra tota oposició després del cop d’estat fallit, sembla esvair aquesta possibilitat.

Kurdes i turques d’esquerra, al punt de mira

Històricament, l’estat turc ha utilitzat la violació i la tortura sexual contra les dones com a pràctica disciplinària a les seves presons. Humiliacions sexuals, requises íntimes i proves de virginitat post mortem han estat pràctiques freqüents de soldats i funcionaris de presons amb l’objectiu de disciplinar, alliçonar i desmobilitzar les preses, sobretot les militants kurdes.

El passat 6 de novembre, la jove presonera kurda Zehra Epli, del partit feminista kurd PJAK, moria en cremar-se viva a la presó de Gebze. Ho feia en protesta per les polítiques d’Erdogan contra la població kurda, resseguint la tàctica de suïcidi martiritzat impulsada els anys 90 per les militants del PKK preses a Turquia.

Pocs dies abans, soldats turcs van despullar els cadàvers de guerrilleres kurdes i van compartir les imatges per xarxes socials. En un altre vídeo, s’observava soldats executant dones guerrilleres amb un tret al cap i llençant-les per un penya-segat.

"Una de les obsessions del govern turc ha estat intentar impedir de qualsevol forma d’empoderament i organització de les dones", apunta l’activista kurda Zilan. "Perquè la lluita per la nostra llibertat ataca el mateix fonament del poder; si aquest alliberament es du a terme, no hi ha cap estructura d’opressió que pugui restar intacte".

La resiliència i el caràcter combatent de les dones kurdes no s’ha doblegat. Les organitzacions socials, polítiques i militars de dones s’han succeït al llarg del territori turc i també a les zones de Bakur (Kurdistan nord) i Rojava (Kurdistan Oest) amb una meta-proposta de creació d’estructures pròpies per a l’alliberament de la dona, emmarcada dins del moviment d’alliberament kurd.

Així mateix, des de l’any 2011, estan desenvolupant la Jinelogia o ciència de les dones, una eina d’estudi i anàlisi holística sobre qüestions d’afectació a la dona com l’opressió o la despossessió.

En l’esfera institucional, les detencions i empresonaments de polítiques kurdes, principalment del partit HDP i BDP, han estat el mètode repressiu escollit pel govern turc. Gültan Kisanak, la primera dona co-alcaldessa de Diyarbakir, va ser detinguda i reemplaçada per Cumaci Atila, un funcionari governamental. No era la seva primera detenció. L’any 1980 va sobreviure a dos anys de tortures i reclusió a la presó per negar-se a reconeixes com a turca.

Poc més tard, li va tocar a Ayla Akat Ata, portaveu del Congrés de Dones Lliures, (KJA), l’organització paraigües més gran de dones al Kurdistan i Turquia. Es tracta d’una de les 370 organitzacions de la societat civil, ONG o entitats que treballen pels drets de les dones, infants i persones kurdes i que han estat prohibides pel govern turc des de novembre, mitjançant els decrets d’emergència, acusades de tenir vinculacions amb el FETO, el PKK o Daesh.

"El feixisme de l’Estat turc no aturarà la lluita de les dones. Poden destruir les nostres estructures socials i polítiques, poden tancar les cooperatives i les nostres organitzacions, però el canvi mental que estem produint en la societat no el poden aturar" apuntava Zilan amb optimisme. Tan sols una setmana després del tancament del KJA, ja s’estava organitzant el seu relleu, el Moviment de Dones Lliures (TJA).

Dilar Dirik, activista i acadèmica prokurda traslladava a Opendemocracy la seva impressió sobre la ràtzia del govern contra les dones de l’HDP: "No encarnen les idees burgeses de la política representativa i el feminisme corporatiu. Gairebé totes les que ara són atacades han estat a la presó, han patit la brutalitat policial, la tortura sexualitzada, intents d’assassinat o algun tractament violent per part de l’Estat. I sempre són a l’avantguarda en les protestes contra l’Estat i l’exèrcit".

Dirik també reproduïa l’emotiu missatge de la co-presidenta de l’HDP, Figen Yüksekdag - des de la cel·la on es troba presa des del mes de novembre-, que apel·lava a la resistència de les dones en totes les seves formes, criticant la figura de ’l’home-estat’ i la violència que genera.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del sitio RSS 2.0  |  tornar a dalt inici